dissabte, 4 de desembre del 2010

Anem a pams, ...subjectivament parlant

En el moment d’escriure aquestes ratlles manca una setmana justa per a les Eleccions al Parlament de Catalunya.

Si els pronòstics i les enquestes no fallen, en el moment en que es publiqui aquest article estarem en un procés de canvi de govern a la Generalitat. Un canvi necessari després de dues legislatures en les quals el tripartit “d’esquerres” i “de progrés” (PSC, ERC, ICV) no han estat capaços de tirar endavant amb el seu full de ruta, ni de pal·liar la crisi econòmica que ens afecta d’una manera molt preocupant. El proper govern de la Generalitat té un gran repte i no ens pot fallar com ho han fet fins ara els Montillas, Carods, Puigcercós, Sauras i companyia. Primer objectiu aconseguit.

Ara ja hem de començar a pensar en clau municipal per tal que passi el mateix a Arenys. De totes formes a Arenys no tenim una figura consolidada con en Mas, per exemple a CiU. Està clar que en Vinyes es tornarà a presentar pel PSC, però aquest cop crec que li passarà com a en Montilla, que fracassarà.

En Pera és el més intel·ligent de tots els líders locals actuals i prova d’això demostra els últims sis anys a l’ajuntament, a on penso que ha estat capaç de fer el llit, no només al seu anterior cap de llista, sinó també tant a CiU com al PSC i als seus alcaldes. Suposo que serà el candidat d’ERC, encara que les seves actuacions a nivell intern i extern l’ajuntament, tant a l’àrea de Governació com a l’àrea d’Urbanisme li acabaran passant factura.

La CUP diu que es presenta, per la qual cosa estic convençut que ERC reduirà la seva representació a l’ajuntament. Crec que la societat comença a estar una mica tipa de la poca coherència demostrada durant els últims vuit anys per part d’ERC tant a Catalunya com també a Arenys, i independentment de les capacitats que tenia, el carisma d’en Ponsarnau i la seva primera campanya amb l’Aire Nou, només va tenir efecte a les dues anteriors campanyes. Crec que a Arenys també ha d’haver una representació municipal independentista, de debò, i per tant, la CUP hi hauria d’estar amb el seu regidor.

ICV no sé a qui presentarà, però suposo que tornaran a tenir un únic escó municipal, ja que no hi haurà cap efecte naps i cols i la campanya del Som-hi s’ha vist ben poc. Tot i així, les seves regidores actuals em mereixen una bona consideració dintre de les seves àrees (educació i cultura), tot i que independentment de la importància que tenen, no són àrees de prou pes a l’ajuntament. Crec que ICV només aspira a governar encara que sigui tenint poc pes, no pas com va passar ara fa tres legislatures.

No sé si el VIA es presentarà, si es presentarà sola o bé farà coalició amb els independentistes d’en Laporta. En funció d’això i de la llista que formi podrem veure si realment és un partit independent o bé independentista (que no és el mateix..). Tant de bo sigui la primera possibilitat i amb molta gent capacitada. A Arenys li convé que el VIA segueixi tenint representació municipal, encara que ho te complicat. Ciutadans crec que repetirà resultat del 2007 i es quedarà sense representació al Consistori.

El PP presentarà una nova candidata de la qual només en tinc referència esportiva. Desconec la seva capacitat i experiència política, però independentment del caràcter que tenia la Zaragoza, dubto molt que aquesta tingui la mateixa capacitat de gestió i productivitat.

El repartiment de regidors entre CiU, PSC i ERC vindrà marcat clarament en funció del candidat o la candidata que presenti CiU. Està clar que CiU tornarà a ser de nou la força més votada i amb més representació de regidors, però serà molt important veure a qui presentarà. Això dependrà que el tripartit torni a sumar els 9 regidors necessaris per aconseguir una majoria suficient com per governar. No si us plau!. L’afinitat personal entre aquest candidat/ta i els candidats del PSC i ERC farà possible possibilitats o impossibilitats de pacte. Un pacte amb ERC; jo ja no me’n fio. O bé la Sociovergència. Un pacte sociovergent a dues legislatures crec que potser seria el millor per a Arenys, sempre i quan les persones que surtin com a regidores estiguin suficientment preparades i capacitades per a treballar fermament, en equip, de cara al poble i sense interessos partidistes. Tot i així, ull amb el PP, que ens pot sorprendre molt a l’hora de pactar amb qui menys ens podríem esperar.

Per ara, fins que no arribem a tenir llistes obertes i puguem votar als millors i més capacitats, ens hem de conformar amb el que hi ha i votar a la millor llista o millor partit, però sobretot, VOTAR.

diumenge, 28 de novembre del 2010

Les antigues lloses de la Riera

Aquest Cap de Setmana he anat a córrer per la zona de Llevant d’Arenys i tot just passant per la parcel·la municipal, situada a la zona del Bareu, just a tocar amb la urbanització Vilaplana, he pogut veure les lloses de la Riera que no s’han utilitzat per a les obres de reurbanització de la mateixa en el tram comprés entre el carrer de l’ajuntament i la rotonda de la Krusan.

La meva sorpresa ha estat en veure una bona part de les mateixes apilonades i trencades. També n’hi havia de ben ordenades, però la pregunta que em vaig ara és la següent:

No eren lloses centenàries que calia protegir?
Per què s’han retirat d’aquesta manera i en molts casos s’han dipositat trencades i sense cap possibilitat d’aprofitament?
Realment són tant valuoses com per conservar-les i preservarles?
Fins quant de temps les tindrem en aquesta parcel·la? Fins sempre?
Per què tot això?

De veritat, només ens trobem nyaps i més nyaps. Si us plau, que s’acabi la legislatura municipal!!!

dilluns, 8 de novembre del 2010

Obra pública empantanegada a Arenys

A les obres d’urbanització del tram de Riera entre la rotonda davant de l’ajuntament i la rotonda situada davant de la “Krusan”, que per cert, reitero que no solucionarà moltes problemes de mobilitat i sobretot d’accessibilitat als convilatans, hem d’afegir les obres que han quedat aturades al carrer de la Torre, Bisbe Vilà Mateu, Sant Josep, Frederic Marès i Bisbe Pasqual.

Aquestes últimes obres d’instal·lació d’una xarxa de telecomunicacions i urbanització externa al nucli antic van ser iniciades el passat 31 de maig després d’haver-se adjudicat el 23 d’abril d’aquest mateix any.

Aquestes obres s’havien d’allargar fins a final d’any, però tal i com s’ha pogut saber, a instàncies d’un jutge, l’ajuntament va haver de deixar de pagar les certificacions d’obres a aquesta constructora atès que l’empresa estava pendent de que es dictaminés un concurs de creditors.

El govern municipal comenta que en el moment de l’obertura de pliques per a l’adjudicació, aquesta empresa complia a tots els condicionants jurídics i documentals per tal de poder tirar endavant amb les actuacions contractades.

De fet, quan abans de l’estiu vaig veure una caseta d’obra d’aquesta empresa vaig quedar perplex atès que en el ram és conegut que aquesta empresa té greus problemes econòmics des de fa almenys un parell d’anys i notícies sobre aquesta empresa n’hi ha un munt.

De fet, aquesta empresa constructora també és promotora immobiliària i comercial, i vaig coincidir ara fa un any i mig en una obra a Alcantarilla (Múrcia) a on vam haver de contractar unes feines que havien de fer perquè no tenien assegurada la operació i el no fer-ho ens impedia continuar amb la obra i la posterior activitat. Aquesta empresa és propietària del local comercial que tenim i des de fa poc hem deixat de pagar-li les despeses de manteniment de les zones comunes atès que fa mesos que no s’està fent cap tipus de manteniment ni neteja, suposo que perquè ningú se’n fia.

Així mateix, a Arenys hi ha gent que treballava o continua treballant, però amb dificultats alhora de cobrar des de fa molts mesos, per la qual cosa em sorprèn que aquestes notícies no haguessin arribat a les orelles de ningú de la Casa Gran.

Continuo perplex com una administració local pot patinar alhora de contractar obra pública a empreses que ja tenen un historial problemàtic en quant a liquiditat i operativitat. També segueixo perplex de com s’ha portat i gestionat el tema per part de l’ajuntament, encara que hi hagi informes tècnics i jurídics favorables.

Així mateix, no entenc com els nostres governants locals, principalment Alcalde i Regidor d’Urbanisme no sabessin res de res sobre els problemes que porta arrossegant aquesta empresa des de fa almenys dos anys.

A vegades, només consultant a Google per internet, acabes trobant coses que poden portar a dubtar o a valorar els riscos reals de qualsevol operació. En aquest cas no tinc cap dubte que no es va fer, i si es va fer, “Houston, tenemos un problema”.

I ara ens trobem amb uns quants pollastres que de nou poden fer perillar el tallar la cinta abans de les eleccions municipals de l’any vinent. Espero que no, i tant de bo no passi com va passar ara fa 7 anys amb la urbanització del Passeig Xifré. De totes formes allò va servir per millorar considerablement aquella actuació i convertir el Passeig en una zona de passeig molt digne i espaiós, sense gespa, que ara per ara seria un gran problema de cara als costos de manteniment i despesa en el consum d’aigua.
(Article publicat a la revista L'Ametlla d'Arenys del mes de novembre)

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Què estan fent amb el Mercat Municipal?

Aquests dies ha estat notícia que l’ajuntament obliga als paradistes del Mercat Municipal a obrir per les tardes.

Tot això, pel que he pogut escoltar, ve a partir d’una ordenança aprovada aquesta mateixa legislatura pel Plenari Municipal. Desconec si aquesta ordenança va ser aprovada només per l’equip de govern format pel tripartit o bé també ho va recolzar algun altre grup municipal de l’oposició (CiU, PP i/o VIA).

Independentment del moment de la seva aprovació i també independetment de qui ho va votar a favor, crec que ara no és el moment d’aplicar aquesta ordenança atès que la riera no afavoreix per res el funcionament comercial. Les obres actuals estan perjudicant considerablement l’activitat social i comercial de la Riera sobretot des del carrer d’Avall fins a l’altura de la rotonda del carrer de l’Olivar.

El govern tripartit local pot escudar-se en dir que les Ordenançes Municipals s’han d’aplicar. Jo estic totalment d’acord amb això ja que és el que políticament es va decidir a partir d’una majoria, però en comptes d’obligar als paradistes que obrin per la tarda, mentre que la riera estigui com està i presenti l’estat que presenta, es podria aprovar una moratòria de la seva aplicació i després ja veurem si es donen les condicions per “exigir-ho”.

Si volem que els paradistes obrin tot el dia hem d’aconseguir que la gent demandi que el mercat i les seves parades estiguin obertes, no només pel matí, sinò també per la tarda. Ara, perquè això es produeixi s’ha de complir una sèrie de condicions que actualment estem bastant lluny d’aconseguir.

Ja portem forces anys escoltant tot el rotllo de la reforma del mercat, escoltant que hi ha promotors o empreses del sector de la distribució que finançarien l’esperada reforma o fins i tot que en breu començarien les obres.

Aquesta legislatura s’ha fet un projecte a on fins i tot s’incorporava un pàrking soterrani, des del meu punt de vista amb massa poca capacitat de vehicles i conseqüentment inviable econòmicament. Per altra banda també hem de tenir present sobre on es recolza la estructura principal de l’edifici, que no és res més que sorra, per la qual cosa obrir uns soterranis i alhora aguantar l’edifici és força complex, que no vol dir impossible, però el que sí certifico és que seria tant car econòmicament parlant que tampoc val la pena fer-ho.

Sempre he cregut en la incorporació d’un operador del sector de la distribució que assumeixi el cost o la gran part del cost de reforma, ubicant-se a una planta superior, ocupant un terç o una meitat de l’espai, i mantenir les parades a tota la planta inferior. Això segur que facilitaria la dinamització del mateix i les dues activitats principals; la dels paradistes i la de l’operador es podrien complementar perfectament. De fet hi ha molts casos que així funcionen i per no anar més lluny com a exemple tenim el Mercat de la Concepció, de Barcelona.

Ara, hem de ser conscients que aquesta operació actualment és complicada donada la situació econòmica actual i tenint present que els operadors comercials s’ho miren molt més i van sobresegurs alhora d’aprovar les seves futures obertures. De totes formes, si et mous, trobes, i crec que el nostre govern tripartit local ja pensa en les eleccions municipals de l’any vinent i això ja ho deixen per si tornen a governar.

Així doncs, només demano una mica de coherència que i no seguim perjudicant a la gent que viu del comerç de la riera i no para de rebre bofetades des de la Casa de la Vila. Si seguiu així, no només hi haurà menys clients, sinó també menys activitat comercial i suposo que això no entra dintre del vostre Pla de Mandat...


(Article publicat a la revista L'Ametlla d'Arenys del mes d'Octubre)

dilluns, 13 de setembre del 2010

Molta Sort !!!

Aquest Dissabte 11 de Setembre he pres la decisió de renunciar a la meva militància del VIA (Veïns Independents d’Arenys de Mar).

Jo en sóc membre fundador conjuntament amb l’Àlex Acero, actual Portaveu del Grup Municipal, i l’Andreu Bertran.

Durant aquests tres anys i mig d’història el VIA ha funcionat força bé. De totes formes, des de que vaig deixar les meves responsabilitats com a Portaveu i Regidor a l’ajuntament evidentment ha funcionat amb l’estil que l’actual portaveu i regidor ha considerat més adient aplicar que s’assembla lògicament ben poc a l’estil anterior.

Des del mes de maig del 2009 que és quan vaig passar el testimoni de la representació municipal a l’Àlex Acero crec que el VIA no ha acabat de disparar suficientment a nivell mediàtic a Arenys i els meus temors de cara a poder tenir suficient pes a la política arenyenca per poder tenir una bona base per a les eleccions municipals 2011 i aconseguir com a mínim repetir el resultat aconseguit a les passades eleccions s’estan complint.

Això fa que al VIA li resta molt poc temps per tal de recuperar el temps perdut des del meu punt de vista i evidentment des del meu modest entendre, que espero sigui equivocat. I no pot perdre més el temps en accions que molta gent ni se n’adona.

Jo tenia molt clar des del primer moment en que vaig traspassar la responsabilitat municipal que a les properes eleccions no em presentaria amb el VIA i així li ho vaig fer saber al nou portaveu quan m’ho va consultar, per la qual cosa vaig decidir mantenir-me al marge per no fer-te la més mínima ombra de cara als companys i de cara a l’exterior.

Durant aquest temps reconec que no he participat per motius diversos en cap acció feta pel VIA, tot i que en la mesura possible he procurat respondre als dubtes i recomanacions que se m’han anat formulant des del Partit.

La notícia sobre l’ afiliació de l’Àlex Acero com a simpatitzant a Solidaritat Catalana per la Independència és perfectament respectable atès que els Estatuts del partit no ho impedeixen, donat que s’accepta la doble militància. De totes formes crec que estratègicament, de cara a una possible participació del VIA als comicis municipals del mes de Maig del 2011, i concretament si l’Àlex Acero n’és el cap de llista, no ajudarà en absolut de cara a aconseguir vots de sectors no independentistes i nacionalistes de la nostra vila. De totes formes, si ho ha fet així evidentment és perquè ell en pensa el contrari o bé perquè no té intenció de presentar-te ni liderar una candidatura com el VIA que tant necessària és per a Arenys si aquesta es porta bé. No trobo altres respostes a aquesta qüestió. De totes formes no puc fer altra cosa que respectar aquesta decisió, només faltaria.

Vaig voler esperar fins Dissabte passat, Diada Nacional de Catalunya, per prendre la decisió sobre la meva continuïtat i tornada a la participació en el dia a dia del VIA, o bé desvincular-me totalment del partit tot i sentir-ho molt, perquè per a mi el VIA és com el meu fill i un dia com aquest és un dia molt assenyat per a mi.

Ningú no em pot negar que sense la meva persona avui el VIA no existiria, tot i que evidentment, sense la resta de companys, i l’Àlex no n’és una excepció, el projecte no hagués tirat endavant.

El VIA ha canviat i no és el VIA que vàrem endegar tots plegats després de les dificultats i el poc temps que teníem per a fer-lo néixer. De fet, durant aquest temps hi ha hagut gent que ha deixat la formació per motius diversos i altra gent que s’hi ha incorporat. Tirar endavant un partit independent local no és gens fàcil i tots els que hi hem participat ho savem.

Jo he estat poc més d’un any desvinculat de la política activa i no sé si continuaré així, però tot plegat, tot i que els motius d’estar “aturat”, que no vol dir estar desvinculat, han estat estrictament professionals degut a la conjuntura econòmica actual que m’ha obligat a centrar-me molt més en les meves responsabilitats professionals, aquesta situació em fa replantejar-me moltes coses i prefereixo fer-ho sense cap lligam amb res ni ningú.

Dit això la meva decisió ha estat la de comunicar a l’Àlex Acero desvincular-me com a militant del VIA tot i que si el projecte continua i manté l’essència inicial, continuaré donant el mateix recolzament i assessorament que he donat fins ara, sempre que se’m demani. Així mateix li vaig demanar via escrita que comuniqués la meva decisió al President i a la resta de militants i simpatitzants.

Finalment, agraeixo a tots els companys que han passat per aquest projecte i he tingut el plaer de treballar amb ells, sense excepció.

El VIA és necessari per Arenys i la presència del VIA és necessària a l’ajuntament, i tant de bo aquesta visió i opinió que en tinc sigui equivocada, pel bé d’Arenys i acabem veien un VIA molt més enfortit que mai, preparat per contribuir a la governabilitat de la nostra vila.

Molta Sort !!!

dijous, 2 de setembre del 2010

Sant tornem-hi!

L’Estiu arriba a la seva fi i ja podem començar a fer-ne balanç. Les obres d’urbanització de la Riera han afectat considerablement la vida social i comercial d’una bona part de la Riera i de fet jo m’hi he passejat molt menys que abans del seu inici.

La impossibilitat de poder dotar a la Riera de doble sentit de circulació ha fet que el trànsit hagi estat bastant caòtic. Tots sabem que fins que no tinguem les rondes de Llevant i de Ponent, la Riera haurà de continuar essent una artèria principal en matèria de circulació de vehicles.

Una cosa positiva que s’ha fet i que considero que s’hauria de repetir any rera any és la posada en funcionament del servei de Carrilet. De fet, penso que si en comptes d’haver-ne un s’hauria d’intentar que n’hi hagi dues unitats. També espero que a l’any vinent i successius, tot i poder arribar a la tercera platja amb el Carrilet, també hi puguem continuar accedint amb vehicle privat. Però això ja es veurà i tant de bo qui governi a la propera legislatura pugui impedir que això es tiri endavant amb el passeig de mar, o bé aconsegueixi que el passeig de mar incorpori aparcaments en bateria. Aquesta segona opció seria la millor.

I parlant de la propera legislatura. Ara tot està supeditat a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper mes d’octubre. Tots els aspirants polítics estan jugant amb els colzes per intentar aconseguir un bon lloc a les llistes que els permeti poder ser diputat o diputada i guanyar més de 3.000 € només per assistències als plenaris i la gran majoria simplement pulsar un botó per votar. I si això no pogués ser, en el cas de governar, poder tenir un càrrec per “anar tirant”. I en funció dels resultats que uns i altres obtinguin immediatament s’activarà la precampanya electoral per a les eleccions municipals del mes de maig o juny del 2011.

A Arenys sembla que algun partit ja ha definit el seu candidat/a, si en principi hi haurà renovació de llista o si no n’hi haurà, si a una coalició li toca a un però potser hi va un altre, si hi ha efectes especials (naps, no adscrits, Pretòries...), o no, però de totes formes encara és massa d’hora per poder seguir-ne parlant. Tot allò que potser la gent de peu no veu però que finalment n’acabarà veient el resultat o definint la seva decisió final.

A partir de primers d’any començarem a veure com el tripartit local comença a fer balanç de la legislatura i a publicitar el què han fet. Bé, de fet no ha parat de fer-ho en el butlletí mensual A Tocar Ratlla, que es finança amb els impostos de tots. Evidentment no explicaran el que no han fet ni per què no ho han fet o potser posaran alguna excusa per justificar el que sigui. També possiblement es tallarà alguna cinta a última hora per tal de poder esgarrapar algun vot. No tinc cap dubte que la cinta de les obres de la Riera es tallarà. Una cosa bona és que si anem per mitja vorera no ensopegarem. Si anem per l’altra mitja segur que continuem entrebancant-nos. Cadascú en podrà donar la seva opinió, però aquesta actuació, tal i com s’ha dissenyat, em sembla força nyap. De fet, a la Generalitat, últimament no paren de tallar cintes, encara que suposo que tota la artilleria dura se la guarden per tornat de vacances.

El ciutadà ha de ser coherent i no pensar en allò que un inaugura, regala o promet a última hora, sinó que ha de valorar tot el que s’ha fet durant els últims quatre anys.
A Espanya, a Catalunya i a l’ajuntament penso que han estat uns anys força durs i complicats. Els nostres governants no ho han tingut fàcil, però el fracàs de tots plegats en la seva gestió, repeteixo com en anteriors articles, no ha estat a l’altura de les circumstàncies.
Calen molts canvis, també calen canvis raonats i pràctics. Tampoc podem anar de Guatemala a guatepeor... però el que és evident és que a l’ajuntament d’Arenys de Mar si els que continuen manant són els mateixos, seguirem estant a la cua.

I a Arenys tenim alternatives? Jo encara no ho sé, perquè poques pistes en tinc. De fet, com he dit abans, tot es començarà a moure passades les eleccions al parlament i si Preteria dóna alguna altra estocada de última hora. Però la competència o les possibles alternatives, han de jugar molt bé les cartes, ja que en cas contrari, si suma el tripartit, el tripartit governa. I no em sorprendria gens que amb els molt que probables canvis en el PP local encara ens enduguem alguna sorpresa si tot depèn d’un escó.

Però bé, tot això són suposicions que s’aniran confirmant, o no, al llarg d’una tardor i una entrada d’hivern molt interessants. I quan tot estigui definit, fins i tot ens atrevirem a fer pronòstics.

(Article publicat a la revista Ametlla d’Arenys del mes de Setembre)

divendres, 9 de juliol del 2010

I'm a Catalan - Som una nació!!!

Jo sóc un Català.
Actualment una província d’Espanya.

Però, què va ser Catalunya?
Catalunya va ser la nació més gran del món.

Us diré el perquè.

Catalunya va tenir el primer parlament molt abans que Anglaterra.
Catalunya va acollir els inicis de les Nacions Unides.
Totes les autoritats de Catalunya al segle XI, es van trobar en una ciutat de França que aleshores era catalana per parlar de pau, al segle XI.

Pau en el món i en contra de les guerres. Això era Catalunya.

Estic tanc content, tant emocionat de ser aquí amb vosaltres.

Pau Casals
1971, Nacions Unides
En el seu dia jo vaig votar en contra del contingut de l'Estatut perquè el considerava massa curt, incomplet i insuficient per a Catalunya.
S'ha vist que tot i així, aquell document insuficient al qual jo l'anomenava Estatutet ha estat retallat per totes bandes pel Tribunal Constitucional quatre anys després de que la ciutanania catalana l'aprovés, el Parlament de Catalunya el validés amb una ampla majoria i el Congrés dels Diputats de Madrid i en el millor moment que podien, que és en època estival i a quatre mesos vista de les eleccions al Parlament. Perfecte perquè hi hagi poca cridòria i perquè els partits estiguin el més distanciats possible.
No podem aturar-nos i no podem deixar que continuin trepitjant-nos.
Jo no sóc independentista, ni sóc un nacionalista radical, però el que sí puc afirmar és que fets com aquest em refermen en el meu convenciment radicalment nacionalista.
Tots hem de dir JA N'HI HA PROU!!!

La comunicació brilla per la seva absència

A qualsevol lloc de tant en tant, és necessari fer obres per millorar els serveis, la mobilitat i la seguretat dels ciutadans.

A Arenys de Mar estem immersos en una sèrie d’actuacions que ens afecten considerablement la nostra vida quotidiana. Actualment estem patint les obres d’urbanització de la Riera des del Carrer d’Avall fins a la rotonda de l’Olivar, així com també les obres de la rotonda de la Muvisa, a la N-II.

Totes aquestes actuacions provoquen com he dit abans que la circulació de vehicles es vegi afectada pels nombrosos canvis de sentit que es produeixen per tal d’adaptar-ho a les circumstàncies i necessitats que es van presentant.

De fet, ara no fa gaire hem patit un canvi de sentit en el tram de la Riera. Tot això és molt correcte atès que a vegades per necessitats de l’obra i d’altres a petició dels afectats, en el nostre cas sobretot el comerç local, és necessari.

Els que coneixen bé els carrers poden anar-se adaptant a aquests canvis i encara que molesti una mica, poden sortir-se de la problemàtica. De totes formes aquells que no coneixen prou bé els carrers i sentits de circulació dels mateixos poden perdre una bona estona pensant i després voltant per tot centre urbà i perifèria, provocant increment de trànsit per carrers fins ara tranquils i contaminant de soroll i de fums d’una manera innecessària. I si aquells que no coneixen prou bé els carrers de la vila no tenen una bona senyalítica i indicació de recorreguts i itineraris prefereixen anar a altres pobles a passejar, a donar un passeig i a comprar que no pas a Arenys. I això afecta greument l’activitat general del poble i sobretot l’activitat social i comercial.

A Arenys hi manca un pla de comunicació i de cartells que indiqui, en funció de cada actuació de tall de trànsit, els dos o tres itineraris que un pot tenir per arribar al seu punt de destí, a dintre o bé a fora de la vila.

Trobem uns cartells a les entrades del poble indicant les limitacions en quant a trànsit de vehicles pesats i ens avisen sobre els punts de tall de la Riera, però no ens indiquen a cap lloc els recorreguts alternatius per evitar incrementar el problema.

Tenim diners per instal·lar un alambí a la rotonda del Calisay que més que un llambordí sembla una nau espacial. Només cal veure la caricatura que una altra revista mensual publicava el mes passat. A la mateixa rotonda s’hi han plantat plantes, cosa que continuarem tenint problemes d’aigua que anirà baixant cap avall, mantenint el risc d’accident, sobretot per a les motos que hi donen la volta, atès que la llosa del caixo de la riera no es pot foradar.

Ara s’està preparant una altra actuació a la rotonda de davant l’ajuntament i no sé què hi voldran posar. Potser una almorratxa gegant... Això val diners, potser poquets, però fer un pla de cartelleria per a la mobilitat provisional per obres sí que són quatre duros i no realitzar aquesta petita acció potser no afecta a les arques municipals.

Sembla mentida com qui ens governen no se’n donin compte! I sembla mentida com un petit detall pugui ser tant poderós i el no fer-ho tant desastrós.
Potser les coses pràctiques i que milloren la qualitat de vida i l’activitat de la nostra vila no són prioritats del govern municipal tripartit local, però espero que aquestes línies serveixin perquè els governants tinguin una empenteta de millora, almenys fins al mes de juny de l’any vinent que la ciutadania decidirà si vol que continuïn, tots tres juntets evidentment, encara que cap d’ells guanyi les eleccions..., com sempre.
(Article publicat a la revista L'Ametlla d'Arenys del mes d'Agost i Setembre)

dimecres, 9 de juny del 2010

El Govern Tripartit Local, coneix bé en nostre terme municipal?


Acabo de rebre a casa el butlletí d’informació municipal A Tocar Ratlla, o des del meu punt de vista, fulletó de promoció política tripartita, i en arribar a la plana número 4 he quedat sorprès perquè hi diu “Les QUATRE platges d’Arenys ja estan a punt”, i incorpora un logo de Platges d’Arenys.

En concret es veu la foto que acompanyo en aquest apunt del blog.

Tot mirant he intentat saber a on corresponia la foto i he arribat a la conclusió que es tracta de la Platja del Cabaió, o tercera platja, PERÒ NO EN EL TERME MUNICIPAL D’ARENYS, SINO EN EL DE CANET!!!!

El terme municipal de Canet de Mar i el d’Arenys es separen a la costa pel Rial de Valldemaria; el rial que passa entre els xiringuitos “Les Palmeres”, a Arenys i “Lau” a Canet.

És per tot això que sobretot ara que volen carregar-se la promoció local turística d’estiu a la 3ª Platja amb la realització del Passeig de Mar amb Canet sense aparcament val la pena que els que ens governen, alguns d’ells ja porten uns quants anys a l’ajuntament, sàpiguen quins són els límits del nostre terme municipal.

Espero que en el proper número aclareixin l’error o bé ens confirmin que volen envair Canet i aconseguir la cinquena platja..

dimecres, 2 de juny del 2010

Ens tornem a Mediterranitzar !!!

Sant tornem-hi! Ja arriba l'Estiu i Estrella Damm crec que ho ha millorat.

De totes formes, en 4 dies no vas i tornes a Menorca en aquest creuer, anant de festa per l'Illa.

Tot i això, collonut!

diumenge, 30 de maig del 2010

S’acosta l’Estiu

S’acosta l’estiu i ja fa més de tres anys que va començar aquesta legislatura municipal.
Sembla que el temps quasi bé no hagi passat i seguim perdent el tren, un tren que es va perdent dia rera dia des de fa ja uns quants anys.

Cada vegada que comença una nova legislatura municipal sembla que tot allò que havia quedat aturat o bé guardat en un calaix els nous que entrarien ho reactivarien, però no és així. No hi ha prou capacitat, ni formació, ni professionalitat en el món polític, sobretot local, per ser valent i sobretot treballar de valent i simplement amb SENTIT COMÚ.

Projectes prou importants com són el Pla General d’Urbanisme o el Pla Especial del Nucli Antic, amb l’actualització del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic continuen sense sortir a al llum definitivament per a la seva posada en marxa i aprovació. Val a dir que el document amb el que ens estem movent actualment és de l’any 84. En aquest sentit sort que la bombolla immobiliària s’ha desinflat perquè en cas contrari podríem estar parlant d’una previsió de població doblada respecte a l’actual. I ull amb el que s’acabi aprovant...

Per altra banda, sembla que ara sí, sembla que ara no, la Ronda que ha de connectar la N-II amb la part alta de la Riera en el nus de Vallvidrera no acaba de fer-se realitat.
De fet l’ajuntament té signats convenis paral·lels amb l’Estat y amb la Generalitat des de fa anys i panys. Sembla que després de realitzada la rotonda de la Muvisa començarà, però tot triga massa. Segueixo pensant el per què s’ha de construir una ronda paral·lela al nou polígon industrial de Valldegata Ponent, quan aprofitant el mateix polígon es podia haver realitzat aquesta variant sense causar tant impacte mediambiental. En el seu dia ja ho vaig dir, però no ha servit de res. Més impacte i més diners...

Per cert, molta gent en parla però ningú ho diu clar; la gran barbaritat urbanística realitzada a Arenys de Mar en tota la seva història va ser planificar a Ponent la zona industrial (Valldegata Draper i Valldegata Ponent) i a Llevant la zona Residencial (Bareu, Canalies, Tronqueda). Tenim una zona industrial possiblement amb les millors vistes del món i una zona residencial tapada en gran part per la muntanya del Maltemps. Allà on es fan les coses menys vistoses, potser ubicar-les a les zones més ocultes, no? Caldria preguntar-ho als redactors i polítics dels anys 80 del per què de tot això.

També va finalitzar la passada legislatura amb temes pendents com la canalització de Pau Costa, al rial del Bareu. Ja no sé què passa aquí. No obstant, sí que s’ha realitzat la canalització i urbanització del carrer de l’Església però de la canalització del Rial de Sa Clavella només hi ha un projecte fet ara fa deu anys!!!. Convé advertir però que estem urbanitzant carrers del Casc Antic arenyenc, cadascun amb uns acabats i característiques diferents. Als Serveis Tècnics municipals hi ha guardat en un calaix un projecte integral de reurbanització del Nucli Antic d’Arenys i a on s’especifiquen les qualitats i acabats de tot plegat amb l’objectiu de mantenir una uniformitat general. Ara per ara el carrer de l’Església i Andreu Guri, que per cert, continua tenint moltes peces del paviment que es mouen, s’assemblen ben poc.
Sembla que la canalització i urbanització del Rial de les Canalies, a la Avda. Catalunya (Port amb Portimar II) torna a avançar amb la signatura d’un conveni d’execució. Això però, dubto que veiem alguna cosa durant aquesta legislatura. Aquesta actuació ha de ser l’inici de la futura Ronda de Llevant arenyenca.

A on potser s’hauria haver consultat més als convilatans i potser decidir no córrer tant i fer-ho bé ja està en marxa; la urbanització de la Riera. Tot això em recorda molt al que està passant amb el projecte de Diagonal de Barcelona i tot plegat em sembla patètic. Torno a remarcar que cada dia que hi passo em fa més pena.

I el Passeig del Cabaió, a la tercera platja. Aquí demano als polítics municipals amb seny que liderin una ferma oposició a tot això si no s’habilita espai suficient per a l’aparcament. En cas contrari no em serveixen només les seves paraules. Calen fets.

Finalment, Ports de la Generalitat ens està colant un gol de campionat dotant de més aparcament per al Club Nàutic i eliminant l’aparcament en cordó gratuït que hi havia entre l’antic Bar del Puerto i el Mont Calvari. Tot això davant la permissivitat dels nostres governants locals.

Esperem que aquest desgovern acabi d’aquí a un any just.

(Article publicat a la revista L’Ametlla d’Arenys del mes de Juny)

dimecres, 19 de maig del 2010

Qui fa la vigilància a les obres del Pavelló MUNICIPAL?

De tots és sabut, sobretot en l’àmbit de la construcció, que en moltes ocasions, quan es comença una obra, immediatament ja tens un personatge que es presenta a la mateixa oferint els seus serveis de “vigilància”.

Evidentment no tens més remei que agafar aquest servei en concret i que ve representat per una roda de carro.

Independentment del tipus de gent que regenta aquestes empreses, legals i amb el seu C.I.F. corresponent, no treu que si decideixes prescindir dels seus serveis i contractar a una altra empresa de vigilància et pot suposar que la teva obra pateixi diversos saquejos i robatoris.

Així doncs es tracta de una coacció i no tens massa a fer.

El que no acabo d’entendre és que a una obra pública com és la REFORMA I AMPLIACIÓ DEL PAVELLÓ POLIESPOTIU D'ARENYS DE MAR, finançada en gran part o en la seva totalitat pel Pla ZP estigui vigilada per aquest tipus d’empreses.

Fa temps, en època de bombolla immobiliària els informadors locals ja es van fer ressò d’aquest tipus de vigilància a algunes obres arenyenques.

Jo em pregunto: no hi té res a dir el govern local tripartit? No hi pot fer res la policia local al respecte? És necessari que aquesta obra la vigili aquest tipus d’empresa de “vigilància”? Què fan els serveis tècnics municipals a l'hora de fer el seguiment de la obra en aquest aspecte?

Crec que calen explicacions de qui pertoqui.

Aquí queda...

dimecres, 5 de maig del 2010

La casualitat o bé el destí?

Acabo de començar el llibre Jordi Pujol – Memòries, Temps de Construir (1980-1993). Un llibre del qual en tenia moltes ganes que sortís atès que m’interessa tot allò que té a veure amb el President Pujol, i mes si ho explica ell mateix. De fet és el segon volum dels tres que segons diu el President, acabaran sortint.

Sorpresa la meva quan només començar, a la pàgina número 25 em trobo la següent afirmació:

Quan vint-i-tres anys després vaig deixar la presidència de la Generalitat, em vaig proposar seguir treballant a favor de les idees, els valors i les actituds que un país ha de cultivar per anar endavant. Agafant la inicial de les tres paraules, en dic IVA, que aquest cas és molt més que un valor afegit de tipus econòmic. També en dic, ordenant les paraules d’una altra manera, VIA, perquè marquen un camí. És l’activitat a què ara em dedico seguint uns plantejaments que m’havia fet de molt jove i que en aquell discurs parlamentari inicial van ser molt presents.”

Algú podria pensar que no pot ser fruït de la casualitat, però el temps ho corrobora. Jo vaig fundar el VIA (Veïns Independents d’Arenys) ara fa tot just tres anys i aquest llibre acaba de sortir al mercat.

No sé si és fruit de la casualitat o bé del destí, però la meva admiració cap a la figura del President, el seu tarannà i la seva manera de fer i sobretot de ser ha influït profundament amb mi, i ho continua fent.

El President és i sempre ha estat carn de la política. I jo crec que a mi em passa el mateix. Ara per ara, resto a la reserva.

dissabte, 1 de maig del 2010

La feina ben feta no té fronteres...

...i la feina mal feta no té futur.

Aquest és el cas que ens està succeint a Arenys amb les obres d’urbanització de la Riera.

Ja he comentat en altres ocasions que independentment de si la solució tècnica i arquitectònica és la més adient per Arenys o si la solució adoptada coincideix amb la opinió de la majoria dels arenyencs a partir d’una bona i adequada informació sobre si allò que es pretén fer és el millor, el que sí es pot afirmar amb rotunditat és que la organització o coordinació del projecte queda molt lluny de poder arribar a la conclusió sobre si és la òptima.

La riera és l’eix principal de la nostra economia i mobilitat, per la qual cosa, una vegada iniciada aquesta obra puc dir que és un autèntic nyap. Un nyap que resumeix clarament la política de gestió de tota aquesta legislatura per part de qui ens governa.

Una actuació com aquesta no es pot fer d’una sola tongada en els vuit mesos que pretenen que duri. És més, tinc molts dubtes sobre si aquests vuit mesos no es converteixin en més. De fet, ja es veu que el govern tripartit local s’ha curat en salut per tal de poder tallar la cinta abans de les properes eleccions, a la primavera del 2011.

Una actuació com aquesta no es pot planificar en vuit mesos, perjudicant el comerç local i la seva mobilitat. Una actuació com aquesta s’ha de planificar i organitzar de tal forma que les molèsties siguin les menors, i tal i com tot això s’està fent han anat pel camí més complicat.

Aquesta obra es podia haver planificat en diverses i petites actuacions que afectessin trams de 20 metres, per posar-ne un exemple, sense perjudicar a la resta de la riera. Evidentment, la obra és més costosa per a l’ajuntament, però no penalitza l’activitat comercial arenyenca com està passant ara i no afecta a la debilitada economia de tots els comerços en època de crisi econòmica.

Per altra banda, les antigues lloses que estaven protegides i que calia preservar sembla que no tenen cap valor per a l’empresa que fa la obra ni per part de l’ajuntament, que en definitiva és qui ha de controlar i vetllar per la seva correcta execució. De fet, un conegut informador arenyenc va penjar per la xarxa social Facebook una foto a on es veia que una màquina elevadora tirava les lloses fins al terra des de una altura considerable, trencant aquestes sense cap mirament ni consideració.

La obra ja s’ha començat. El govern ha anat actuant amb més o menys encert per anar solucionant problemes que sorgien sobre la marxa. Això és correcte i cal fer-ho. Però l’essència principal de l’actuació no s’està adaptant a les vertaderes necessitats sobre vialitat i sobre economia local.

Estem apunt de començar la temporada d’estiu a on una gran part dels ingressos anuals que tenen els nostres comerços i la nostra activitat comercial depenen de la nostra riera. Encara estem a temps de posar-hi fil a l’agulla i rectificar. Tant de bo el govern tripartit local s’ho miri, no pas en clau electoral i sí en clau social i econòmica. Llavors podrem veure si fa alguna cosa que millori la situació actual de caos en la que es troba la nostra riera.

I tant de bo no succeeixi el mateix a la obra que es pretén fer al passeig marítim de la tercera platja, que per cert, ha de ser amb aparcament garantit i sobretot gratuït. Si no es fa així, seguirem perjudicant a nostra activitat econòmica directa i també indirecta.
(Article publicat a la revista L'Ametlla d'Arenys del mes de Maig)

dissabte, 3 d’abril del 2010

Masses paraules i pocs fets.

Dos dies després de la famosa nevada de principis del mes de març, indignat per ser un dels atrapats a la carretera més de quatre hores per recórrer 45 kilòmetres i després d’adonar-me que tot i així vaig ser un gran afortunat en comparació amb molts i molts ciutadans, vaig voler escriure en un apunt al meu blog la expressió d’aquella indignació per com el Govern de la Generalitat, dirigit pel nostre “estimat” tripartit, s’excusava donant les culpes als ciutadans que sense fer cas a les seves recomanacions varem anar a treballar i en cap moment van assumir les seves responsabilitats.

Em sembla tant penós que un conseller estigués donant una conferència a Mallorca durant el temporal, que el director general de protecció civil es trobés aturat a primera hora del matí en un tren que anava de Manresa fins a Barcelona, i que el secretari general de la conselleria digués a les deu del vespre que no hi havia ningú atrapat a dintre del seu cotxe que penso que la ciutadania no ha d’oblidar tot això que ens està passant.

Tampoc hem d’oblidar la mala gestió de la gran sequera que va patir Catalunya ara fa un parell d’anys i de com es pretenia portar aigua a l’Àrea Metropolitana entre d’altres coses, ni tampoc la ineficàcia dels nostres polítics a l’hora de coordinar els serveis de protecció ciutadana ni de donar-los les eines materials i humanes per tal que funcionin com cal.

Aquests polítics que ens estan governant a Catalunya no paren de donar les culpes a la ciutadania i als funcionaris i de les seves mancances quan ja està prou clar que les mancances principals venen per la seva ineficàcia i la incapacitat de gestionar i dirigir els nostre país.

Ara molts dirigents del PSC estan indignats per com la directora de TV3, na Mònica Terribas, va entrevistar al president de la Generalitat, el Molt Honorable José Montilla.
Els que hem anat seguint a la senyora Terribas des que feia el programa La Nit al Dia ja sabem que és una periodista un xic xula, dura i agressiva. De totes formes, crec el to i les formes que va utilitzar aquesta periodista durant tota la seva entrevista anaven perfectament lligades al sentiment d’una gran part del nostre país, que només es defineix com el d’un país EMPRENYAT amb el seu Govern.

Aquest Cap de Setmana (finals de Març) he passat per la carretera que va des de Vidreres fins a Sant Feliu de Guíxols i el panorama que ofereixen els boscos de l’entorn és desolador. No només aquesta zona és desoladora sinó molts i molts boscos del país. Uns boscos que en una major proporció són privats. Uns boscos a on hi ha una gran quantitat d’arbres tombats, trencats i arrencats que cal netejar per disminuir el risc d’incendis durant aquest proper estiu.

Portem una legislatura mal gestionada per moltes coses, a part de la sequera, també hem patit molts incendis i la última nevada de principis de Març. Esperem que no l’arrodonim amb més incendis abans de les eleccions de la propera tardor i l’administració ajudi als propietaris dels boscos que els serà del tot impossible poder assumir els elevats costos que suposa la neteja dels mateixos.

Així mateix, tant de bo aquest govern tant trist i tant pobre en capacitat gestora finalitzi la legislatura i s’acomiadi de la poltrona que els té tant aferrats reconduint la situació sobre el monopoli que Red Eléctrica Española i Fecsa Endesa tenen i fan que mig país hagi estat més d’una setmana sense llum per culpa de no invertir ni un € en manteniment ni millores a la xarxa.

A vegades cal prendre decisions que potser no acaben de ser del tot populars, però un país no avança si els seus governants no són prou valents, sempre que demostrin que el que pretenen fer és realment necessari i val la pena, o si entre ells no s’entenen. Per tot això, a nivell de país, cal plantejar-se molt seriosament el 4rt cinturó i la línia de molt alta tensió (MAT) per posar-ne dos clars exemples entre molts altres.

De totes formes, ser valent no vol dir ser inconscient, i això és el que crec que passa a Arenys amb alguns exemples com la reforma de la Riera que considero que és un gran error de plantejament i de temporalitat, la construcció del passeig marítim sense aparcament a la tercera platja, la instal·lació de contenidors soterrats a Platja Cassà a on gairebé tots són de rebuig i cap de selectiva, estudiar un ascensor cap al barri de St. Elm abans de planificar-lo des de la Riera fins al CAP, dir que es reformarà el Mercat Municipal i finalment no, dir que es promociona el comerç local i es potencia la promoció econòmica i res de res, etc, etc, etc.

Amb això només se s’acut una qüestió; a quin país vivim? Fins ara, pocs fets i masses paraules.
(Article publicat a la revista L'Ametlla d'Arenys del mes d'Abril)

dimarts, 9 de març del 2010

A quin país vivim?

És indignant veure la incompetència dels nostres governants a la Generalitat.

Divendres passat ja se sabia que dilluns tindríem un dia complicat meteorològicament parlant.

De fet, nosaltres estàvem a Blanes participant a una regata i diumenge mateix, pel matí les embarcacions de pesca es van traslladar a Arenys, a Sant Feliu o les que hi cabien, es van posar a dic sec en el seu varador.

Els mariners del Club de Vela Blanes no van parar durant tot el dia refermant els amarraments de totes les embarcacions esportives que quedaven a l’aigua. Tot per tal d’evitar les destrosses que es van produir per Sant Esteve de l’any 2008.

A l’interior tothom sabia que vindrien precipitacions en forma de neu a partir dels 200 metres, sense descomptar que podrien arribar fins a cota de mar. Tothom sabia, i parlo del Departament d’Interior, que quan es produeix un anticicló tant ponent a les Illes Britàniques, a nosaltres ens pot caure la del pop.

Doncs sembla que això, aquests que ens governen, s’ho van passar pel forro. Des de primera hora del matí va començar a nevar a Barberà del Vallès i cap a migdia començava a quallar. Arribava una pertorbació brutal i la primera roda de premsa que va fer la conselleria va ser passat migdia. Però, per què la feia en Secretari Joan Boada i no pas el mateix Conseller Saura, màxim responsable en aquests casos? Doncs perquè estava a Mallorca donant una conferència. Com es pot ser tant irresponsable i a l’hora tant impresentable?

I a on era el senyor Josep Ramon Mora, Director General de Protecció Civil? Doncs tirat a dintre d’un tren que venia de Manresa cap a Barcelona. Per què el senyor Mora no estava a Barcelona des del dia d’abans per coordinar tot l’operatiu? Doncs perquè tenim un altre impresentable.

I per què des de dissabte a primera hora del matí no es va començar a tirar sal a les principals vies de circulació? Per què no es va començar a tirar sal als principals carrers de Barcelona? Doncs perquè anem al límit. I per què no estaven les màquines lleva neus preparades estrategicament arreu del territori?

Quan hi ha un perill s’ha d’extremar la precaució i anar amb marge. Mai pots quedar per sota d’allò que es preveu, perquè sempre pots acabar sorprès per excessos en aquestes previsions. Això és el que va mancar en tota aquesta moguda.

Jo vaig sortir amb el cotxe des de Barberà del Vallès per tornar cap a Arenys sobre les 17:25 hores. Doncs vaig arribar a casa a les 21:30 hores.

L’autopista plena de neu (inevitable), però sense ni un bocí de sal. En el moment en que es feia de nit, devien ser quarts de set, va començar a gelar. Doncs a l’enllaç entre la AP7 i la C17 (autopista de Barcelona a Granollers), en un tram de poca pendent, els cotxes relliscàvem sobre el gel.
L’AP7 estava tallada a Maçanet per la caiguda d’un cable de mitja tensió. Tots els camions els desviaven per Granollers. El peatge de La Roca crec que va aixecar les barreres a tocar les 21:00 hrs!!!!! Poc temps més tard hi passava jo. Jo vaig tocar asfalt passada la sortida de Granollers, fins al peatge de la Roca. Res més fins arribar a Parpés.

Per sort vaig poder estar informat perfectament a través de Catalunya Informació. També vaig quedar-me relativament tranquil, perquè jo no era un dels més perjudicats. Gent que portava hores i hores a dintre del cotxe, amb nens, sense aigua ni menjar.

Molta informació radiofònica però cap ajut. La prevenció va ser tant poca que pel que he llegit avui al diari, quan es va voler reforçar els equips d’emergència com per exemple els bombers, molts d’ells no arribaven al seu centre de treball perquè també estaven colgats amb tots nosaltres.

Jo vaig tenir la gran sort d’arribar a quarts de deu de la nit. Moltes persones han hagut de dormir en el cotxe o en pavellons. I quan hi havia una gran quantitat de gent tirada per les carreteres amb el seu cotxe el senyor Boada deia per TV3, cap allà les 23:00 hrs que no tenia constància que ningú estigués tirat a dintre del cotxe.

Doncs un company de feina que va sortir a la mateixa hora que jo des de Barberà, va arribar a casa seva de Santa Susana a les 3 de la matinada. Quins pebrots!!! Amb perdó.

Senyors polítics, ara no poden enganyar a la ciutadania. Tothom té mòbils i càmeres per gravar i fotografiar el què passa. No enganyin perquè encara serà pitjor.

Fa poca estona he escoltat al Conseller Saura per Catalunya Ràdio, que per fi ja està a Catalunya! I ha dit que tot ha funcionat molt bé encara que el Servei Meteorològic de Catalunya ha de millorar. Potser qui té mancances no és tant el Servei Meteorològic, perquè tot estava molt clar, i qui hauria de millorar, bé, millorar no, dimitir, és ell, en Boada i en Mora.

Està passant com a l’Horta de Sant Joan, que la culpa va ser dels tècnics. Doncs potser, si els tècnics no tenen els recursos humans suficients i els caps de grup necessaris potser és perquè els polítics no ho preveuen, o bé no estan pel que han d'estar i un es troba a Mallorca, l'altre parat a dintre d'un tren i en Boada matant l'aranya al Centre de Prevenció.

Per cert, senyor Boada, vostè fa vuit anys, després d’un temporal important, va demanar la dimissió del llavors Conseller d’Interior Xavier Pomès “per ètica política”. Doncs faci memòria i actuï en conseqüència, també per ètica política. Vostè i la resta d’incompetents, espero que com a molt tard fins al proper mes de Novembre.
Àpali!

dissabte, 27 de febrer del 2010

L’organització d’un bon govern municipal

Una de les coses que em van agradar veure del govern tripartit municipal en iniciar la present legislatura va ser la posada en comú dels programes electorals de cada partit; PSC, ERC i ICV per a la configuració d’un Pla de Mandat (PAM).

Aquest Pla definia amb bastant claredat els objectius i les actuacions previstes a realitzar durant els quatre anys de la legislatura i servia de gran utilitat a tothom per a fer el seguiment d’aquell full de ruta que el tripartit local va configurar.

Evidentment, com totes les coses, les circumstàncies externes i internes fan que un full de ruta fixat en un moment determinat pateixi variacions. Aquest és el cas actual, que en el moment de la configuració del govern actual ningú podria preveure el grau de crisi econòmica i social en la qual ens trobem a l’actualitat.

Pel que s’ha vist en aquests ja gairebé tres anys de mandat, potser sí s’han fet forces coses de les que estaven llistades en aquell PAM, però no s’ha vist voluntat ni capacitat de projectar unes polítiques socials, econòmiques i de promoció econòmica per si més no, pal·liar d’alguna manera aquest efecte d’encarnissament de la crisi que ens envolta i que penso que és una de les principals preocupacions de la nostra població que no es tenen prou en compte.

En cap moment s’ha potenciat econòmicament i humanament d’una manera suficient els Serveis Socials de base ni tampoc l’Àrea de Promoció Econòmica.
No acabo de veure voluntat municipal d’ajudar als professionals autònoms, els quals més d’un 25% de la seva facturació prové de les administracions locals, és a dir, de l’ajuntament. I si els ajuntaments paguen malament i tard, aquests professionals autònoms han de tancar, així com també moltes altres empreses.

Mai ningú té el seu lloc de treball assegurat, per molt que un pensi que sí. Ara no crec que hi hagi més d’un 2% de treballadors que puguin assegurar que tenen la feina assegurada al dia següent. Per tot això tampoc acabo de veure campanyes suficients d’assessorament i formació professional per poder encarar reptes i necessitats imminents.

La pobresa s’amplia i de fet molta gent viu a casa seva procurant subsistir sense connectar les estufes o la calefacció, aprofitant l’aigua de l’aixeta al màxim i amb el mínim consum de llum possible perquè sinó no pot fer front a altres despeses molt més necessàries com és el menjar.

Aquesta és la realitat. Una realitat de la qual no acabo de veure conscienciació per part del govern tripartit local.

El grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats, encapçalat per en Duran i Lleida, va fer una proposta de consens de tots els grups parlamentaris per fer front a la crisi. El PP ja es va desmarcar, suposo perquè prefereix que el país s’enfonsi abans de llençar-li un flotador al PSOE.

Doncs penso que arreu, i a Arenys no és una excepció, cal fer front comú a la crisi aplicant mesures de consens total. Deixem-nos de PAMs i de pums i unim forces per millorar aquesta situació. Un poble no pot eliminar la crisi, però sí pot pal·liar en gran mesura els seus efectes. I sense tots plegats, això no té un bon final. La Unió fa la força.

Ara per ara no hi veig predisposició. És més important les properes eleccions que la nostra ciutadania. De la ciutadania ja ens ocuparem quan ens hagin de votar. Si els que ens governen i els que fan oposició pensen això més val que pleguem.
Ara, no ho oblidem en el moment d’anar a votar.
(Article publicat a la revista Ametlla d'Arenys del mes de Març)

divendres, 5 de febrer del 2010

Què és una bassa de laminació i de retenció d’aigües?

Una bassa serveix per evitar això entre d'altres coses.

Avui llegia en el diari El Punt que “L’Alcalde d’Arenys de Mar tem per l’aigua que retindrà la bassa de la canalització de la riera d’Arenys de Munt”.

Sembla que el nostre Alcalde, possiblement mal assessorat pel flamant Regidor d’Urbanisme de la nostra vila, es pensa que a la platja de la Picòrdia acabarem tenint un Tsunami des de l’interior.

Jo sempre he cregut en la solució de les basses de laminació i de retenció de les aigües de les rieres atès que primer de tot el que fan és impedir que acabi baixant la onada de cop. Així mateix, també evita que les aigües aportin sorres fins al capdavall, cosa que no acumula sorres al tram final de cada sector. I en el moment en que aquesta bassa està plena, l’aigua acaba vessant i baixant progressivament.

L’inconvenient que veig amb tot això és que la bassa s’ha d’anar buidant de les sorres acumulades una vegada aquesta quedi plena. Un altre inconvenient que cal evitar és la possible acumulació d’aigua, provocant males olors i mosquits, sobretot a l’estiu.
Per tant, és una molt bona solució però que requereix un manteniment.

De fet, aquest debat ja el vaig tenir en el seu moment amb l’anterior arquitecte muncipal, en Toni Majó, ja que crec que entre la zona de l’Ajup i la porta al parc de Can Jalpí, convindria fer-ne una de nova, per així evitar pràcticament l’arribada de sorres al calaix de la Riera i conseqüentment a desembocadura de la mateixa de la primera platja.

Entenc que ni l’alcalde ni el regidor d’urbanisme d’Arenys són tècnics, però seria bo no fer ni dir coses poc reals per intentar-se justificar en el cas en que cara a l’estiu tornem a tenir la primera platja feta un nyap. Ja no s’hi valen les excuses.

dilluns, 1 de febrer del 2010

En plena precampanya electoral

A mesura que ens anem acostant a les eleccions, tant nacionals com també municipals, els partits polítics en general comencen a vendre el mateix fum que ens van vendre a la campanya anterior proclamant cants al vent sobre promeses que ni tant sols ells saben si podran ser una realitat.

A Barcelona, l’alcalde Hereu ja s’ha afanyat a proclamar Barcelona com a candidata als Jocs Olímpics d’hivern del 2.022. Ha dit que era un projecte de tots i per tots. Sorprèn però que va fer l’anunci sense parlar amb alcaldes implicats de la zona Pirineus i fins i tot no ho va posar en coneixement de l’oposició fins poca estona abans de la presentació. Coses així passen arreu i Arenys no n’és una excepció.

Per altra banda està disposat a renovar l’Avinguda Diagonal amb el mateix sistema participatiu que a Arenys ens han fet els processos del Xifré i d’altres que només han servit per vendre galeria i sense cap efectivita. El senyor Hereu hauria d’estar pendent a altres problemes molt més importants que no pas això. Barcelona està com Arenys, feta un nyap, tot i que com Arenys, encara no han perdut la seva essència principal.

A Arenys, el govern tripartit local dirigit per l’alcalde executiu d’Esquerra, que també influïa molt a la passada legislatura, i amb l’alcalde oficial del PSC a trinxeres, només pretenen arribar a tallar les cintes de les inauguracions o de les actuacions realitzades per justificar o compensar tot allò que no han fet en tres anys. Així doncs, ara correm el perill de precipitacions amb la urbanització d’un tram de la Riera, la reforma de la Plaça del Mercat Municipal, la eliminació d’aparcament a la Tercera Platja per la realització del passeig de mar, si la ciutadania no ho impedeix, o al Pla General, si Pretòria no acaba evitant el linxament del nostre territori. Per cert, sobre l’Edifici Xifré, l’Escorxador, la Raureta o la Torre dels Encantats per posar-ne alguns exemples, el més calent, a l’aigüera.

Ja ha quedat palès que si un govern monopartit o bipartit és complicat, imaginem-nos un de tripartit. I més si el que es prima és l’interès personal o de partit que no pas l’interès de poble. Es veu a la Generalitat en molts aspectes, com per exemple en la comunicació entre Departaments i Conselleries de diferents colors; un clar exemple ha estat l’incendi a l’Horta de Sant Joan. Per cert, Sr. Baltasar, primer la sequera, ara la mentida a la ciutadania. Si us plau, dimiteixi o que els seus el facin dimitir, per coherència política.

A Arenys no és gens diferent. Continuen les parcel·les de poder i el que surt a la llum pública suposo que només és la punta de l’iceberg; renúncia d’un regidor del PSC que finalment s’acaba donant de baixa del seu partit, complicacions entre els socis pels supersous que s’apliquen dos regidors d’Esquerra..., sempre Esquerra, i d’altres coses que sabem o no sabem.

S’acaben d’aprovar els pressupostos municipals, malauradament només amb els vots favorables dels tres partits del govern municipal; PSC, ERC i ICV. Jo aquests últims pressupostos que últimament s’aproven a la nostra vila no considero necessaris ni tant sols votar-los, ja que per posar un exemple clar, en els del 2009 es van haver de rectificar contra els diners romanents d’anys anteriors perquè aquells que ens estan governant a la vila van errar en mig milió d’euros a l’hora de preveure ingressos municipals. Estem parlant d’uns 83 milions de les antigues pessetes! En el 2008 el dèficit d’ingressos va ser d’uns 150.000 € declarats. I tot això s’ha anat advertint des de l’oposició, però ni cas.

Així doncs, de què serveix aprovar una cosa d’aquest tipus si al final, amb modificacions de pressupost, modificacions de crèdit i d’altres històries, el que acabem tenint no té res a veure amb el que es va aprovar en el seu dia. És que ni tant sols tenim un full de ruta econòmic-financer!

Quina credibilitat poden tenir aquests senyors i aquestes senyores que ens estan governant a Arenys? Doncs molt poqueta, sincerament. Al final, però, i llastimosament, a les eleccions els partits acaben aconseguint un elevat número de vots que venen només per la marca en sí i no pas pels seus candidats ni pels seus programes electorals, i aquesta és una de les principals llàstimes del nostre sistema.

Jo he acabat veient que no podem fer promeses que, sobretot, no depenen el 100% de nosaltres. El que sí podem prometre és treball, dedicació i competència per a poder aconseguir tots aquells objectius que un grup de gent es proposa per a aquella legislatura. D’això tampoc ho veig en general en el nostre govern tripartit. Potser sí una mica a principis de legislatura o en alguna àrea, però l’espelma ja està quasi desfeta i encara queda força legislatura.

Cal tenir paciència, queda menys d’un any i mig per a les eleccions municipals i tant de bo no tornem a perdre el tren, que ja n’han passat tres o quatre i ni tant sols ens hem assabentat. La ciutadania comença a conèixer de què va això i la ciutadania acabarà decidint, no només a les eleccions, sinó també durant la propera legislatura. Com deia l’Avi, el vot sempre és secret i poderós.

(Article publicat a la revista L’Ametlla d’Arenys del mes de febrer)

diumenge, 17 de gener del 2010

La vergonya de les vergonyes

Que avui s’hagi inaugurat un aeroport a Catalunya és una molt bona notícia. També és una molt bona notícia que aquest aeroport sigui gestionat al 100% per la Generalitat de Catalunya, sense dependre de l’Estat Espanyol.

La premsa ja ha començat a fer-se ressò, però el que molt pocs diuen és la manera com s’ha fet aquesta inauguració; vol des de Barcelona El Prat del President i Vicepresident de la Generalitat, amb també la presència del President del Parlament de Catalunya, el conseller d’obres públiques i tota una “troupe” de periodistes i el president de Vueling, que ha estat la companyia aèria que ha ofert el seu avió.

Em sembla lamentable el muntar un dispositiu com aquest i sobretot en el moment de crisi econòmica que vivim.
Utilitzar un vol d’inauguració per fer només 150 km, que són els que uneixen El Prat de Lleida és un insult a la ciutadania, sobretot per dos motius; el primer, que ningú ha considerat que amb el cost d’aquest vol es poden pal·liar molts problemes socials i econòmics, i el segon que si ens omplim la boca de ser sostenibles, i més tenint uns ecosocialistes com a socis del govern tripartit a la Generalitat, no m’entra en el cap que aquesta colla d’oportunistes i despilfarradors acceptin fer una acció que produeix contaminació al medi ambient en comptes de desplaçar-se en cotxe, o per què no amb tren.

Simplement patètic. Només desitjo que s’acabi aquesta legislatura i que arribi aviat la tardor, que aquesta situació és insostenible. Per cert, les eleccions es poden avançar. Però no, la poltrona s’aguantarà fins al límit.