Dos dies després de la famosa nevada de principis del mes de març, indignat per ser un dels atrapats a la carretera més de quatre hores per recórrer 45 kilòmetres i després d’adonar-me que tot i així vaig ser un gran afortunat en comparació amb molts i molts ciutadans, vaig voler escriure en un apunt al meu blog la expressió d’aquella indignació per com el Govern de la Generalitat, dirigit pel nostre “estimat” tripartit, s’excusava donant les culpes als ciutadans que sense fer cas a les seves recomanacions varem anar a treballar i en cap moment van assumir les seves responsabilitats.
Em sembla tant penós que un conseller estigués donant una conferència a Mallorca durant el temporal, que el director general de protecció civil es trobés aturat a primera hora del matí en un tren que anava de Manresa fins a Barcelona, i que el secretari general de la conselleria digués a les deu del vespre que no hi havia ningú atrapat a dintre del seu cotxe que penso que la ciutadania no ha d’oblidar tot això que ens està passant.
Tampoc hem d’oblidar la mala gestió de la gran sequera que va patir Catalunya ara fa un parell d’anys i de com es pretenia portar aigua a l’Àrea Metropolitana entre d’altres coses, ni tampoc la ineficàcia dels nostres polítics a l’hora de coordinar els serveis de protecció ciutadana ni de donar-los les eines materials i humanes per tal que funcionin com cal.
Aquests polítics que ens estan governant a Catalunya no paren de donar les culpes a la ciutadania i als funcionaris i de les seves mancances quan ja està prou clar que les mancances principals venen per la seva ineficàcia i la incapacitat de gestionar i dirigir els nostre país.
Ara molts dirigents del PSC estan indignats per com la directora de TV3, na Mònica Terribas, va entrevistar al president de la Generalitat, el Molt Honorable José Montilla.
Els que hem anat seguint a la senyora Terribas des que feia el programa La Nit al Dia ja sabem que és una periodista un xic xula, dura i agressiva. De totes formes, crec el to i les formes que va utilitzar aquesta periodista durant tota la seva entrevista anaven perfectament lligades al sentiment d’una gran part del nostre país, que només es defineix com el d’un país EMPRENYAT amb el seu Govern.
Aquest Cap de Setmana (finals de Març) he passat per la carretera que va des de Vidreres fins a Sant Feliu de Guíxols i el panorama que ofereixen els boscos de l’entorn és desolador. No només aquesta zona és desoladora sinó molts i molts boscos del país. Uns boscos que en una major proporció són privats. Uns boscos a on hi ha una gran quantitat d’arbres tombats, trencats i arrencats que cal netejar per disminuir el risc d’incendis durant aquest proper estiu.
Portem una legislatura mal gestionada per moltes coses, a part de la sequera, també hem patit molts incendis i la última nevada de principis de Març. Esperem que no l’arrodonim amb més incendis abans de les eleccions de la propera tardor i l’administració ajudi als propietaris dels boscos que els serà del tot impossible poder assumir els elevats costos que suposa la neteja dels mateixos.
Així mateix, tant de bo aquest govern tant trist i tant pobre en capacitat gestora finalitzi la legislatura i s’acomiadi de la poltrona que els té tant aferrats reconduint la situació sobre el monopoli que Red Eléctrica Española i Fecsa Endesa tenen i fan que mig país hagi estat més d’una setmana sense llum per culpa de no invertir ni un € en manteniment ni millores a la xarxa.
A vegades cal prendre decisions que potser no acaben de ser del tot populars, però un país no avança si els seus governants no són prou valents, sempre que demostrin que el que pretenen fer és realment necessari i val la pena, o si entre ells no s’entenen. Per tot això, a nivell de país, cal plantejar-se molt seriosament el 4rt cinturó i la línia de molt alta tensió (MAT) per posar-ne dos clars exemples entre molts altres.
De totes formes, ser valent no vol dir ser inconscient, i això és el que crec que passa a Arenys amb alguns exemples com la reforma de la Riera que considero que és un gran error de plantejament i de temporalitat, la construcció del passeig marítim sense aparcament a la tercera platja, la instal·lació de contenidors soterrats a Platja Cassà a on gairebé tots són de rebuig i cap de selectiva, estudiar un ascensor cap al barri de St. Elm abans de planificar-lo des de la Riera fins al CAP, dir que es reformarà el Mercat Municipal i finalment no, dir que es promociona el comerç local i es potencia la promoció econòmica i res de res, etc, etc, etc.
Amb això només se s’acut una qüestió; a quin país vivim? Fins ara, pocs fets i masses paraules.
Em sembla tant penós que un conseller estigués donant una conferència a Mallorca durant el temporal, que el director general de protecció civil es trobés aturat a primera hora del matí en un tren que anava de Manresa fins a Barcelona, i que el secretari general de la conselleria digués a les deu del vespre que no hi havia ningú atrapat a dintre del seu cotxe que penso que la ciutadania no ha d’oblidar tot això que ens està passant.
Tampoc hem d’oblidar la mala gestió de la gran sequera que va patir Catalunya ara fa un parell d’anys i de com es pretenia portar aigua a l’Àrea Metropolitana entre d’altres coses, ni tampoc la ineficàcia dels nostres polítics a l’hora de coordinar els serveis de protecció ciutadana ni de donar-los les eines materials i humanes per tal que funcionin com cal.
Aquests polítics que ens estan governant a Catalunya no paren de donar les culpes a la ciutadania i als funcionaris i de les seves mancances quan ja està prou clar que les mancances principals venen per la seva ineficàcia i la incapacitat de gestionar i dirigir els nostre país.
Ara molts dirigents del PSC estan indignats per com la directora de TV3, na Mònica Terribas, va entrevistar al president de la Generalitat, el Molt Honorable José Montilla.
Els que hem anat seguint a la senyora Terribas des que feia el programa La Nit al Dia ja sabem que és una periodista un xic xula, dura i agressiva. De totes formes, crec el to i les formes que va utilitzar aquesta periodista durant tota la seva entrevista anaven perfectament lligades al sentiment d’una gran part del nostre país, que només es defineix com el d’un país EMPRENYAT amb el seu Govern.
Aquest Cap de Setmana (finals de Març) he passat per la carretera que va des de Vidreres fins a Sant Feliu de Guíxols i el panorama que ofereixen els boscos de l’entorn és desolador. No només aquesta zona és desoladora sinó molts i molts boscos del país. Uns boscos que en una major proporció són privats. Uns boscos a on hi ha una gran quantitat d’arbres tombats, trencats i arrencats que cal netejar per disminuir el risc d’incendis durant aquest proper estiu.
Portem una legislatura mal gestionada per moltes coses, a part de la sequera, també hem patit molts incendis i la última nevada de principis de Març. Esperem que no l’arrodonim amb més incendis abans de les eleccions de la propera tardor i l’administració ajudi als propietaris dels boscos que els serà del tot impossible poder assumir els elevats costos que suposa la neteja dels mateixos.
Així mateix, tant de bo aquest govern tant trist i tant pobre en capacitat gestora finalitzi la legislatura i s’acomiadi de la poltrona que els té tant aferrats reconduint la situació sobre el monopoli que Red Eléctrica Española i Fecsa Endesa tenen i fan que mig país hagi estat més d’una setmana sense llum per culpa de no invertir ni un € en manteniment ni millores a la xarxa.
A vegades cal prendre decisions que potser no acaben de ser del tot populars, però un país no avança si els seus governants no són prou valents, sempre que demostrin que el que pretenen fer és realment necessari i val la pena, o si entre ells no s’entenen. Per tot això, a nivell de país, cal plantejar-se molt seriosament el 4rt cinturó i la línia de molt alta tensió (MAT) per posar-ne dos clars exemples entre molts altres.
De totes formes, ser valent no vol dir ser inconscient, i això és el que crec que passa a Arenys amb alguns exemples com la reforma de la Riera que considero que és un gran error de plantejament i de temporalitat, la construcció del passeig marítim sense aparcament a la tercera platja, la instal·lació de contenidors soterrats a Platja Cassà a on gairebé tots són de rebuig i cap de selectiva, estudiar un ascensor cap al barri de St. Elm abans de planificar-lo des de la Riera fins al CAP, dir que es reformarà el Mercat Municipal i finalment no, dir que es promociona el comerç local i es potencia la promoció econòmica i res de res, etc, etc, etc.
Amb això només se s’acut una qüestió; a quin país vivim? Fins ara, pocs fets i masses paraules.
(Article publicat a la revista L'Ametlla d'Arenys del mes d'Abril)
