I ara què?

El Cap de Setmana passat va ser per a mi un cap de setmana de moltes emocions.

Es tractava d’un Cap de Setmana llarg, amb un Pont que culminava amb la Diada Nacional de Catalunya.

Aquest any m’ha coincidit amb la celebració del Campionat de Catalunya de Creuers a on he tingut la gran sort de poder-lo guanyar conjuntament amb la meva tripulació.

Dimarts arribava el gran dia. Acompanyat per la Cristina, la meva dona, vam anar a les onze a la ofrena floral d’Arenys de Mar. Aquest any s’ha repetit el lloc de celebració a la balconada de l’edifici Xifré. Jo a l’any passat, per motius esportius no hi vaig poder assistir i aquest cop he vist que l’emplaçament és molt millor atès que hi ha una bona ombra pels assistents.

Pel matí de dimarts ja es començava a respirar un aire diferent al de les altres Diades Nacionals. És increïble la quantitat d’Estelades que s’han penjat a les balconades, i val a dir que a dia d’avui, que som a divendres 14, encara n’hi ha moltes de penjades. A casa no n’és una excepció.

Pel vespre vaig voler mirar per la televisió les reaccions de la gent assistent a la manifestació. Crec que més que una manifestació va ser una concentració, perquè la gent pràcticament no avançava per la quantitat de massa social que hi havia. Un milió i mig de persones reclamant que Catalunya ha de ser un estat propi, un estat nou d’Europa.

Paraules com les d’en Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya, dient que ell ja pensava que això de la independència ja no ho veuria i que després d’aquest aire nou, ara creu que encara hi ha possibilitats, fa posar la pell de gallina.

Veure a en Joan Antoni Duran i Lleida, finalment a la manifestació també em va omplir d’alegria, ja que crec que ara, tots plegats, hem de ser una mica més valents i anar endavant, sense por. Lamento però que algunes persones li acabessin tirant monedes.

La presència de la dona del M.H.P. Mas em va fer veure que amb la seva assistència, el President també estava allà, tal i com va dir prèviament per la televisió.

Veure al sector sobiranista del PSC, tot i que mai he combregat amb ells políticament parlant, em va fer veure que el Nou PSC no té lloc i el PSC Sobiranista és el que realment necessita Catalunya.

Crec que els promotors de la manifestació, l’Assemblea Nacional Catalana necessita de gent com ells, però crec que per tal que tingui molta més potència convé que els que la encapçalin tinguin una mica més de sang i carisma. Sense faltar al respecte, però això del pa amb tomàquet ja s’ha acabat, i arar cal posar “pit i collons”. I això no ho acabo de veure amb ells.

Les declaracions que va fer el President Mas davant la premsa estrangera en anglès va ser mol encertat, ja que a vegades, si ho fas amb el teu propi idioma, la gent pot tergiversar allò que vols transmetre.

A l’endemà vaig haver de matinar molt ja que havia d’agafar un vol cap a Vigo a les set del matí. El primer que vaig fer en arrencar el cotxe és posar la COPE i la SER. Vaig quedar sorprès, perquè la manifestació va ser la primera notícia que va sortir.

Després, per CAT Radio vaig seguir escoltant com s’havia fer ressò la premsa estrangera i vaig quedar-ne bastant satisfet.

El parlament del President fent balanç de la manifestació va ser el preludi del que seria la seva conferència a Madrid. De fet, no només hi ha un problema nacional català, sinó que aquest estat que es diu Espanya, que té tant sols 500 anys d’història i que fa quatre dies que es distribueix en comunitats autònomes està obsolet. Fins i tot altres presidents com la de Madrid hi estan d’acord.

Dimecres pel matí, un bon amic meu asturià, m’enviava des d’Oviedo un watsapp dient-me; “Estoy totalmente con vosotros, Catalonia is not Spain”. Això és així, i Espanya ho ha de saber.

No pot ser que els polítics i els mitjats espanyols menteixin en dades com que Catalunya exporta més a Espanya que a la resta del món. Actualment ja exportem més del 50% a fora que a l’Estat Espanyol.

La senyora Sanchez Camacho diu que no veu a Catalunya posant fronteres amb Aragó, el País Valencià i Les Balears. Catalunya és i haurà de ser un estat d’Europa, sense fronteres, obert a tothom, a Espanya també, però independent. Per cert, senyora Camacho, com voldria posar vostè fronteres físiques amb les Balears...?

Tinc un dubte seriós com a aficionat perico. I és, com es diria el meu Espanyol en el cas en que Catalunya fos independent...? C.E. Sarrià? C.F. Catalunya?... Ja ho veurem, perquè com diu el president del club, l’Espanyol és dels accionistes i no pas dels socis. Doncs a aquest pas, no només baixarà la massa social en 5000 carnets, sinò que potser acabaran ells sols anant a Cornellà-El Prat...

Bé, no m’allargo més. Estic content i satisfet. Cal que l’ANC ha de continuar treballant per liderar i per enfortir la massa social que actualment vol la independència. I la gent de peu hem de contribuir amb aquesta tasca per tal que els passos que es vagin fent a partir d’ara siguin molt més forts. I el govern de la Generalitat, encapçalat pel President Mas ha de fixar el full de ruta necessari i crear les estructures d’Estat que ens convé per preparar el desembarcament cap a un millor futur.

Cal anar a totes i no quedar-nos aquí. Crec que seria bo que en el 2013 tinguéssim eleccions anticipades per tal de veure si aconseguir un Parlament majoritàriament independentista, i si és així, de cara al 2014, amb la commemoració dels 300 anys del 1714, convocar un referèndum per decidir sobre el nostre futur, amb o sense Espanya.

Reflexions a Arenyautes del dia 29 d'agost

Bon dia Arenyautes!

Recordo que també hi ha redactat i aprovat per l'ACA, si no recordo malament, des de la legislatura 2003-2007 el projecte de canalització i cobriment del Rial de Sa Clavella en la seva totalitat des de la Riera fins al Maragall i parcialment (com Andreu Guri) des del Maragall fins a la Baixada del Fondo de les Creus.

A Santa Clara, en el 2004 es va fer, estant jo de regidor d'urbanisme, uns enreixats que recollien les aigües que venien del carrer Doedes i les portava directament a la Riera travessant el Parc de l'Asil. Crec que amb això, excepte comptades ocasions de pluja torrencial, deixava bastant ben solucionat, a preu molt baix, el problema de l'aigua de Sta. Clara.

Així mateix, a Pau Costa, crec que s'ha de fer alguna cosa...

El tram de rial canalitzat a cel obert a la zona del nou barri de dalt està més que deixat, i l'entroncament amb el carrar antic de Pau Costa no es pot deixar com està.

Per cert, algú parla de claveguera. Doncs per què seguim rebent les aigües fecals d'Arenys de Munt i per què no s'ha treballat prou en que ens desviïn aquesta xarxa cap a l'EDAR mancomunat a partir de la zona de Can Jalpí? De ben segur que solucionaríem els problemes de saturació de les aigües pluvials, fecals, ..., i també industrials que ens arriben i rebossen a la Platja de la Picòrdia o 1a. Platja...

Val a dir que un greu error que es va fer a la legislatura 1995-1999 va ser que la base el calaix de la Riera tingués una cota de 90 cm per sota del nivell del mar. Per això ara hem d'anar buidant la desembocadura i tenint com a herència anar pagant o fent que altres administracions "ho paguin". Mala peça en aquest tel.ler... Pel demés, la resta de la obra general es va fer força bé, tot i que a la legislatura 1999-2003 anomenada la legislatura dels tres alcaldes, es va fer el nyap de l'ascensor i les escales a banda de Ponent.

Jo aposto per cobrir el tram que queda de Riera.  No obstant, mai m'ha agradat el projecte d'urbanització superior que va aprovar l'anterior govern.

Pot semblar difícil, però sempre he vist la nostra Riera amb un format tipus Rambla Catalunya de Barcelona; amb passeig i terrasses al mig, voreres laterals una mica més estretes i un sentit de circulació de pujada i un altre de baixada.

D'això ja en vaig parlar en el meu bloc ara fa tres anys http://lluisblanchar.blogspot.com.es/2009/06/el-projecte-durbanitzacio-de-la-riera.html

I tampoc em va agradar el què i com es va fer el tractament de les famoses lloses de les voreres. D'això també en vaig parlar ara en farà una parell d'anys http://lluisblanchar.blogspot.com.es/2010/11/les-antigues-lloses-de-la-riera.html , tot i que ni tant sols els principals mitjans informatius arenyencs li van donar importància.

Per això, cal tenir garantides les famoses rondes de Ponent i de Llevant. A ponent no sóc partidari de crear-ne una de nova, sinó aprofitar el vial principal del nou sector industrial de Valldegata Ponent per tal de no trinxar més el territori. I a Llevant, des de l'Avinguda Canalies (pujada del Montmar, enllaçant amb camí del gas). I aquesta ronda de Llevant que fos la frontera física entre zona de futur creixement urbanístic d'Arenys (nucli urbà i Ronda) i cap a Llevant mantenir-ho tot no urbanitzable.

Ufff, quanta feina...! Alguns em diran que no hi ha calers a la caixa, però si comencem a pensar el patrimoni municipal que no s'utilitza ni s'utilitzarà mai i el que ens costa tenir-lo en propietat, potser alguna ànima lluminosa se li encén la bombeta i es posa a gestionar, només per aconseguir el que necessitem.

Perdoneu el rotllo, però m'he anat animant per no escalfar-me...

Yes, we can! Però donem els 100 dies de rigor...

100 nous dies de gràcia

Tot i que ja portem una mica més d’un any de legislatura municipal els esdeveniments succeïts els últims dies amb la formació d’un nou govern municipal format per CiU, BLOC, PP i la incorporació del PSC, crec que ens obliga a deixar una mica de marge per veure com s’entendrà aquest pacte de quatre candidatures electorals i fins a set formacions polítiques.

Tal i com ja vaig comentar en el meu últim apunt del blog, l’entrada del socialistes al govern municipal deixa molts interrogants oberts sobre les quotes de poder, tant polítiques com de gestió interna municipal.

Tot sembla que qui donarà la cara continuarà sent el gerent de l’ajuntament i càrrec de confiança de CiU, així com també l’alcalde actual, però el que no sé com acabarà funcionant és qui manarà realment, atès que el PSC s’endu la quota política més important, tret de l’alcaldia.

Des de fa temps que penso, i així ho he plasmat en molts dels meus articles, que un pacte sociovergent és important de cara a donar la estabilitat que necessita un govern, sobretot en aquests moments tant complicats.

De totes formes, cal que aquest pacte sigui per a millorar la situació local i no pas una estratègia per a desgastar l’adversari de cara a les properes eleccions municipals que vindran al 2015.

Llegeixo d’entrada a la llista d’Arenyautes el repartiment de sous per dedicacions parcials i veig amb preocupació aquest assumpte ja que la imatge que es dona de cara a la ciutadania és més un repartiment de diners, que amb tants regidors de govern fa que l’ajuntament incrementi la seva despesa en sous per als polítics.

Per altra banda segueixo sense veure quin paper farà el PP i el BLOC, i per això cal deixar passar aquests 100 dies de gràcia per veure com reaccionaran. Hi veig tres possibilitats; 1ª Seguir treballant amb les responsabilitats que tenen sense canvis, 2ª Emprenyar-se i acabar sortint del govern, i 3ª i més fàcil des del meu punt de vista, emprenyar-se, però com que si marxo del govern i resto a l’oposició cobraré menys diners, “de perdidos al río” i aguanto com estic. Tant de bo sigui la 1ª possibilitat.

És excepcional la situació que tindrem ara a on quedaran tres formacions polítiques a l’oposició; ICV, amb 3 regidors, i ERC i la CUP amb un de sol cadascuna, amb un total de 5 regidors, contra els 12 de l’equip de govern.

Això em preocupa una mica, ja que per a tenir un bon consistori també hem de tenir una bona oposició. Ara per ara no he sabut veure com encaixen aquestes tres formacions polítiques a l’ajuntament, sobretot després de veure la incapacitat que han tingut de sumar esforços amb altres formacions de tarannà més d’esquerres.

De totes formes, esperem a veure que passa i desitgem que tot vagi millorant de mica en mica, sense mogudes partidistes i amb treball unitari i d’equip.

Balanç trimestral

Des del passat mes de febrer que no escric en el meu blog, i no per manca de ganes, sinó perquè em vaig autoimposar un silenci una vegada conegut el meu retorn a la militància d’Unió Democràtica de Catalunya.

Val a dir que l’acolliment que se m’ha fet en el meu partit i en sectors de CDC ha estat esplèndid, tot i que és conegut que no per part de tothom.

L’alcalde Fors, la seva família política i el gerent de l’ajuntament, el Sr. Masgrau, tot i que aquest ni em coneix ni ha parlat mai amb mi, han fet cap i mànigues per intentar que no se’m reconegués la meva militància a Unió. Tot i així no han pogut trobar cap força per a fer-ho malgrat intentar utilitzar influències, cartes a les altes esferes i rebuscar pels estatuts de la Federació.

Penso que el meu retorn no està per treure la poltrona a ningú, per la qual cosa tothom ha d’estar tranquil. Tampoc tinc cap interès en agafar protagonisme, i de fet, fins al dia d’avui no he volgut fer cap declaració pública tot i la insistència de força gent.

Des del primer moment em vaig posar a disposició de l’alcalde per a tot allò que se’m requerís. No obstant això, l’alcalde, amb les seves afirmacions, dirigides o no per tercers, ja va deixar ben clar que no em vol ni veure, per la qual cosa no insistiré, tot i que evidentment treballo i seguiré treballant pel meu partit i per la vila.

Penso que Arenys es troba des de fa molt de temps en una situació, no solsament de crisi econòmica i social, sinó també de crisi política. Només cal escoltar els plenaris municipals per tal que un en tregui les seves pròpies conclusions. El rigor, la serietat i la professionalitat estan en un grau força baix que cal reforçar per part de tothom.

Portem un any amb un govern en minoria que s’aguanta amb pinces. Ara sembla que hi haurà un nou pacte de govern i el PSC agafarà les rendes de tot plegat, mantenint a l’alcalde Fors com a càrrec institucional, però no pas com a càrrec operatiu ni executiu. Si això és bo pel poble, endavant, però em venen alguns dubtes.

El PSC no és tonto i no només mira per la governabilitat d’Arenys, sinó també per recuperar l’alcaldia d’Arenys el 2015, i aquí hi ha alguna cosa que em presenta curiositats i hi veig perills de cara a acabar de desgastar la figura de'n Fors.

Pel que es comenta sembla que el PP sortirà del govern i per això es diu que s’està cremant expressament a la seva portaveu amb el tema de la policia. Malament rai si és així, perquè cremar a algú a costa d’empleats municipals no és allò que podríem dir-ne étic.

La coalició independentista del Bloc no sé si sortirà del govern o no, però si el projecte tripartit actual mor, no sé si el PSC estarà disposat a donar-li alguna llaminadura per a continuar donat que tret de l’alcalde, el seu portaveu és qui porta més temps ficat en la política local.

El que veig molt clar amb la entrada del PSC és que agafarà pràcticament tot el poder municipal i la figura del gerent com a càrrec de confiança tindrà molt poc sentit o gens. De totes formes aquest senyor seguirà sent important de cara a poder mantenir els criteris fixats per l’ombra negra i de ben segur que la seva figura no desapareixerà, encara que la seva feina disminueixi considerablement.

Dit això, a l’igual que la crisi que hi ha a nivell econòmic, no acabo de veure una sortida del túnel a nivell polític. Potser hi ha voluntat, però no veig il•lusió i només veig ganes de poder i cobrar a final de mes.

Els arenyencs tenen ganes de veure un poble dinàmic socialment i econòmicament. Però no a través de propostes utòpiques o fins i tot il•legals, com per exemple la pesca turística, sinó un poble que sigui capaç de senvolupar el potencial real que té.

Des de fa molt de temps estem parlant de dinamitzar el turisme, però també cal dinamitzar la indústria del sector del port. La pesca no la podem eliminar i la hem d’ajudar tant com puguem, però la indústria del port és un eix que té molt de recorregut i cal potenciar. De fet no tenim un port més proper que el de Barcelona a nivell industrial, per la qual cosa, ja que governem a Arenys i a la Generalitat emplaço a qui correspongui que treballi en aquesta àrea.

Ull amb el sector comercial del poble. Mitjanes i grans superfícies comercials sí, però amb cura per no matar el comerç local. Ara sembla que Mercadona s’emplaçarà a la UASU-1 o zona de la Renault, a la N-II. Tinguem també present que la seva entrada, sumat a la força que està tenint el Lidl, farà amb tota garantia que el Caprabo acabi marxant d’Arenys. Pensem què aniria bé que hi hagués allà quan això passi.

Sobre el Pla General d’Urbanisme la situació ha canviat exponencialment respecte a quan es va treballar. Les necessitats de poble a nivell de creixement, de demografia, de cultura, a nivell d’equipaments, no tenen res a veure amb allò sobre el que es va treballar.

Crec que aquest Pla General es troba a la Generalitat en fase d’aprovació definitiva. Doncs si jo fora l’ajuntament, demanaria que el retornessin per començar de nou.

Tenim un territori que a dia d’avui no té perquè corre perill, perquè el mercat del totxo està mort, però per què no ens reajustem a la realitat abans que un bon dia arribi algú amb una proposta i com que el nou Pla General li ho permet ens planta una carxofa en el nostre territori?

Sobre els equipaments municipals. Algú em podria dir el llistat d’equipaments i patrimoni que té l’ajuntament, quant ens costa el seu manteniment i quin ús li estem donant? Quants diners llencem cada any amb patrimoni que no utilitzem? Per què no fem d’una punyetera vegada el famós Pla d’Equipaments municipals en base al creixement demogràfic i en base a les necessitats a nivell de serveis, cultura, esports, etc., i ens posem a endreçar el nostre patrimoni públic? Si no necessitem alguna cosa, si podem, venem-la!

Portem anys amb el tema de les Clarisses. Fa uns anys l'edifici de les Clarisses tenien un gran potencial per al poble a nivell de Casa de les Lletres, però cal que ens preguntem si avui continua essent una necessitat imperiosa abans d’altres coses. Comprar les Clarisses val uns diners, però adequar-la als usos que el poble necessita, ho tenim calculat? I qui ho pagarà...? El poble necessita alguns altres serveis complementaris que ajudin a justificar aquesta gran inversió? Jo no estic en contra d'aconseguir la propietat de les Clarisses, però rumiem-ho bé, perquè tenir un altre Xifré potser no ens interessa econòmicament parlant.

He fet quatre pinzellades de coses importants, però no més que d’altres sobre les que no he parlat. De totes formes com que el meu silenci s’ha acabat, crec que em tornaré a enganxar al meu blog.

Simiocràcia (d'Aleix Saló); El perquè de tot plegat...

“Reforma municipal”

Des de fa temps és conegut que hi ha moviments a l’Ajuntament entre alguns partits polítics per mirar d’aconseguir de fer un govern més fort o diferent. És sabut que el PSC li ha fet l’ullet a CiU i sembla que existiria una possibilitat d’entrada dels socialistes en el govern local.

Això però, no sembla massa fàcil atès que des de principis de legislatura les carteres estan repartides entre CiU (5), PP (2) i Bloc (1), cosa que una possible entrada del PSC (4) al govern municipal faria perdre poder als actuals governants, i quan un governa i té alguna cosa en el seu poder és força difícil deixar-la anar...

Un altre tema és la “compatibilitat” d’idees entre les quatre forces polítiques que formarien el nou govern, un govern que sumaria un total de dotze regidors per únicament els cinc que quedarien a l’oposició; els d’ICV (3), ERC (1) i CUP (1).

Per altra banda ja s’ha parlat en alguns debats internautes que el fet de ser regidor de govern suposa un increment de retribució personal respecte a si ets de l’oposició, per la qual cosa l’ajuntament tindrà un increment de despesa respecte a ara que paga sou de regidor de govern als vuit actuals. Això no ho veig malament si el govern més ampli ho fes millor i els beneficis municipals foren superiors a l’increment de despesa.

Sigui com sigui aquesta possibilitat de pacte no l’acabo de veure factible si pensem exclusivament amb els interessos de poble. Ara, si ho veiem des de la vessant personal d’algunes de les persones aspirants a entrar-hi, lògicament és perfectament viable, atès que incrementar els teus ingressos en menor grau o fins i tot incrementar-los considerablement perquè et donen una dedicació parcial o exclusiva, sempre va bé per a les butxaques de l’interessat. De totes formes que tothom tingui clar que això ho paguem entre tots els vilatans.

Tal i com he dit en algunes ocasions, a una vila com la nostra penso que és més important les persones com a regidors o càrrecs electes que els propis partits. A vegades s’han perdut oportunitats per a formar un millor equip entre els millors de les diferents formacions polítiques, i per temes personals o encara més, per temes de marca o de partit això no ha estat possible.

Des d’aquest lloc convido a l’alcalde, com a màxima autoritat municipal, a fer un plantejament d’aquest tipus. Una altra cosa és que per motius aliens a ell mateix com pot ser la negativa per part d’alguns interessats no ho pugui aconseguir, però almenys haurà demostrat que aquesta gestió s’ha fet i s’ha intentat. Una mica en la línia del que es fa en altres llocs a nivell de llistes obertes.

Penso que hi ha gent a l’equip de govern que encara no ha demostrat el que considero que la ciutadania li exigeix i espera d’ella, i per altra banda hi ha gent força vàlida a l’oposició de la qual no podem aprofitar-nos de la seva bona capacitat política y de gestió.

M’amoïna força la situació en la que ens trobem. Els plenaris municipals no acaben d’aconseguir aquella serietat i un rigor que un lloc com aquest requereix. El govern ho intenta però li costa, i l’oposició, ara dividida entre els que festegen a l’alcalde i entre els que bombardegen més que no pas proposen em porta a pensar que tot just no portem ni un any de legislatura i encara ens en queden més de tres per a finalitzar-la, per la qual cosa hi ha molt per fer, hi ha molt per demostrar i hi ha encara més per a millorar per part de tots.

Els arenyencs no només ens ho mereixem, sinó que ho hem d’exigir als qui ens representen. I si no ho veuen així que pleguin i deixin pas a d’altres.

Sobre la recollida selectiva

Porto uns quants dies llegint un interessant debat a la llista de correu Arenyautes sobre tot el tema de la Recollida Selectiva encetat a partir del recolzament del PSC al Govern Municipal a canvi de que el propi govern hagués decidir revocar un acord de plenari anterior recolzat per totes les forces polítiques excepte el propi PSC.

No he volgut entrar en el debat però a partir dels comentaris que va fer el portaveu del grup municipal del PSC, en Ramon Vinyes parlant sobre el model de recollida selectiva de residus de la ciutat d’Oviedo, ciutat que any rera any li van concedint l’escombra d’or com a model en la gestió de recollida selectiva, he volgut tirar d'hemeroteca per veure el què va passar allà a Oviedo.
Penso que hi ha gent que parla, que potser recorda alguna cosa, però no acaba d’aprofundir i conseqüentment diu coses que realment no són.
Adjunto els articles que van sortir ja el mes de març de 2006 tant a revista l’Agenda com també l’article que en Ramon Puigvert, aleshores regidor d’ICV i jo mateix varem escriure a la revista Ametlla d'Arenys després de la nostra visita al mateix Oviedo amb els seus responsables municipals.

Per què no fem un cop de cap?

Per a molts és coneguda la situació política local que tenim a Arenys a l’actualitat. Tenim un govern tripartit, format per CiU, PP i Bloc que suma un total de vuit dels disset regidors que hi ha al Consistori. Això vol dir que els qui ens governen continuen governant en minoria tot i ser tres formacions polítiques. Una minoria que alhora és un xic anti natura, ja que un partit estatal com el PP està en un mateix equip de govern que el Bloc, format per independentistes.

Això es pot interpretar de moltes maneres, però jo avui prefereixo pensar que treballen plegats per tirar endavant amb la governabilitat a la nostra vila que no pas per altres motius.
Els últims plenaris municipals ens han demostrat que hi ha moltes coses que no acaben de funcionar a la Casa Gran. En primer lloc veig que es convoquen sessions a corre-cuita per aprovar aspectes amb caràcter d’urgència potser degut a manca de previsió i organització. Algunes d’elles sense conèixer prou bé de quina manera es poden aprovar; si amb majoria simple o bé majoria absoluta.

Per altra banda l’oposició, en general, es posa les botes criticant aquestes improvisacions i formulant preguntes o precs que més que preguntes o precs constructius van més encaminats a ridiculitzar la possible manca d’experiència dels altres. Tot això en comptes d’intentar ajudar. No cal anar amb el lliri a la ma, però sí que convé demostrar serietat i professionalitat, cosa que això no s’acaba de veure.

Penso que ara no és el moment de frivolitzar amb aquestes coses i el que toca és anar tots a una. Crec que els convilatans no ens mereixem que els nostres càrrecs electes juguin a posar pals a les rodes o a ridiculitzar als altres. Ara no!

Si l’oposició té propostes globals que les faci i les porti a ple per a la seva aprovació. De fet, si s’uneixen, ells sí que disposen d’una majoria suficient com per portar-les a terme. I m’atreviria a dir més, si creuen que poden millorar la governabilitat a la vila que no s’esperin a que finalitzi la legislatura d’aquí a tres anys i mig i que proposin una alternativa. Com que estic convençut que no seran capaços de fer-ho perquè tampoc són alternativa ni crec que s’acabin de posar d’acord, els demano que es dediquin a contribuir a enfortir la governabilitat local mitjançant propostes vàlides i valentes i sobretot sense trampes. En cas contrari seguiran demostrant la seva ineficàcia d’alternativa i possiblement desgastin el govern actual, però no per això aconseguiran que la ciutadania no se n’adoni.

Portem molt de temps perdent el tren. Arenys necessita d’un bon govern, d’un govern seriós i responsable que demostri que fa bé les coses, que sap el què fer, el com fer-ho i quan fer-ho, i amb una oposició que faci un bon control de la gestió pública local sense intentar dia rera dia ridiculitzar a aquells que ara ens governen.

És per tot això que ara que encetem un nou any no només cal que ens posem les piles com ja vaig reclamar no fa gaire, sinó que cal anar plegats per demostrar a tots els convilatans que ens en poder sortir a curt plaç d’aquesta greu situació, sobretot econòmica, urbanística i social que tenim a nivell local, i no pas sortir-ne quan comenci una nova legislatura i els que ara hi són seran substituïts per d’altres.

(Article publicat a l'Ametlla d'Arenys del mes de Gener)

Se confirma la muerte del RI. ORC para todos en el 2013 - Foro La Taberna del Puerto

Aquesta ha estat la meva intervenció després de tot el debat que està havent en el sí d’aquest tema. Està en Castellà atès que es tracta d’un debat a nivel Estatal.

Buenas a tod@s! Este debate se merece una ronda!
Me he leído muy detenidamente todas las intervenciones de este debate ya que después de leer también los comunicados emitidos por la RFEV y la RANC (1) (2), me preocupa un poco todo en general y dada mi poca experiencia en el mundo del crucero como armador y regatista (5 años), sólo he competido en RI, por lo que he querido consultar a gente que lleva mucho más tiempo en esto y creo que entienden mucho de ello.

De hecho, sacando mis conclusiones, creo que la RFEV no actúa por y para la clase crucero, sino que su intención es única y exclusivamente de recaudación de dinero.

Por otra parte creo que tenemos que mantener una Secretaría de Clase independiente y sin ataduras a ningún estamento federativo. La RANC defiende un sistema de certificado que creo que es bueno de cara a poder realizar cambios conociendo de qué manera te beneficiara o te perjudicará en las regatas. Otra cosa es si este sistema es el más equilibrado y justo, y yo pienso que le falta mucho, pero mucho, para que lo sea, pero hasta ahora se va por el buen camino, aunque demasiado lento.
A día de hoy creo que no es el mejor momento para cambiar de sistema de rating ya que el sistema ORC implica un sobrecoste económico que irá en detrimento de la participación en las regatas. En épocas de bonanza quizás se puede probar, pero ahora creo que no toca. Últimamente hemos sufrido una disminución de participantes en nuestras regatas en Catalunya y diría que pasa lo mismo a nivel estatal, por lo que tenemos que facilitar y no penalizar, como creo que este es el caso.
Puedo estar de acuerdo en que el ORC es un sistema mucho más justo, pero en mi opinión es un sistema más para los profesionales y no para los amateur, que somos la base del crucero y la escuela para los de más arriba. En el foro creo que no se ha hablado de ello pero por lo que sé en cada competición se pesa a la tripulación y ello conllevará que en cada competición tendremos un rating distinto. Este es un elemento que seguro que es importante, pero quizás no ayuda a facilitar las cosas.
Ahora uno me podrá decir que entonces me saque el rating ORC Club, pero por lo que se me ha explicado, este es un sistema mucho peor que el RI.
Por otro lado, con el sistema ORC los Comités de Regatas deberán ser mucho más aplicados y profesionales que hasta ahora de tomar medidas de vientos en cada tramo, cosa que sin desmerecerlos, creo que en general, con pocas excepciones, no hay suficiente nivel ni capacidad, por lo que estamos en lo mismo; podemos tener un nuevo y mejor sistema, pero si no se aplica correctamente al final acaba siendo un fracaso.
La decisión tomada por RCN Barcelona, RCN Valencia y RCN Palma seguro que viene de arriba de todo y los intereses son los mismos. En el caso de Barcelona veremos si el Gran Prix Iberdrola y el Godó no acaban incorporando la RI por falta de inscritos en ORC… Y esto tiene pinta que acabe siendo así.
Es por todo ello que mi propuesta es la siguiente:
1.- Clase profesional o semi-profesional: aplicar sistema ORC. Y quien quiera participar en ella, sea o no sea profesional, que lo haga y se gaste la pasta.
2.- Clase Amateur: aplicar sistema RI verificado, pero que este tenga mejoras importantes a costísimo plazo para equiparar mucho más a la flota y quien gane en compensado sea porque haya sido el mejor y no por otros factores del todo injustos. Caso contrario fracasará.
3.- Secretaría de Clase: independiente totalmente de cualquier estamento federativo o externo.
Pero bueno, esto lo veremos después de las elecciones a la RFEV y no sé si todo dependerá de qué nuevo presidente salga vencedor.

Acabar diciendo que la Federació Catalana de Vela no se me te en esto, aunque aquello que le compete, como los circuitos y otras cosas lo está gestionando de pena. Esta tiene otros problemas, con un Presidente que la utiliza como trampolín para escalar a otros estamentos políticos de más arriba y otros chupópteros comen de la teta que éste les facilita y que está dejando la vela catalana en la mismísima ruina y en todos sus ámbitos.