dimecres, 27 de maig del 2009

Final d'etapa política

El d’avui ha estat el meu últim plenari municipal d’aquesta etapa. No sé si algun dia podré tornar a la primera línia política.

Vull agrair els discursos que han pronunciat els meus companys d’altres partits, així com també del mateix alcalde després de les meves paraules que han estat les següents:

“Avui, degut a la manca de disponibilitat per tal de poder exercir plenament les meves responsabilitats com a regidor d’aquest ajuntament he de renunciar a la meva acta de càrrec electe.

Una acta aconseguida gràcies a la confiança i suport que el VIA va obtenir a les passades eleccions municipals per part de molts convilatans quan tres mesos abans ni tant sols existíem com a partit polític.

Des de llavors fins ara, tot i aconseguir un sol regidor, diverses són les persones que dia rera dia participen i col·laboren en el projecte del VIA, en el projecte de Veïns Independents d’Arenys de Mar.

Durant aquests dos anys hem estat treballant intensament des del lloc a on els resultats i els pactes post electorals ens van situar; a l’oposició.

Un pot pensar que des de l’oposició no es fa res ni aconsegueixes res. Doncs s’equivoca. Evidentment, estar a l’oposició pot ser una mica frustrant degut a que si el teu vot no decideix, de poc serveix, però des de l’oposició, si es vol, es poden presentar i aportar propostes, es pot criticar allò que des del nostre punt de vista no funciona, es poden fer moltes coses, i nosaltres ho hem fet, ho estem fent i segur que ho continuarem fent encara que possiblement amb un altre estil. I potser algú no s’ho creurà però algunes d’aquestes crítiques han fet rectificar el govern municipal i algunes d’aquestes propostes el govern se les ha fet seves i també les ha aplicat. Per altra banda, en alguns temes en concret, hem rebut la complicitat i l’interés del govern municipal a l’hora d’intentar aconseguir el nostre vot favorable i això és d’agrair tot i que encara podria millorar molt.

Varem iniciar la legislatura treballant intensament com fins ara però reconec que el to i el tarannà utilitzat, sobretot per part meva, potser era massa agressiu. És per tot això que vull aprofitar l’ocasió per demanar disculpes a tots aquells regidors i regidores, ja sigui de l’equip de govern com també de l’oposició, que us hagueu pogut sentir molestos o ofesos per alguna acció o actuació meva en algun moment donat fins al dia d’avui. Així mateix, no guardo rancúnia a ningú si la situació ha estat a la inversa. Aquesta situació d’actuar amb un to dur i agressiu ens va fer reflexionar internament i varem decidir seguir amb la nostra continuada tasca de control a la gestió municipal penso que des d’una vessant molt més constructiva i menys crispada, cosa que ens ha estat gratament reconegut i felicitat per part de diversos sectors de la població i suposo que també valorat per part de molts de vosaltres.

Treballar com a regidor no és fàcil. Qui no ho hagi estat difícilment ho podrà entendre. Si fas les coses malament tothom t’ho critica i si les fas bé molt pocs t’ho aplaudeixen. Gestionar el nostre ajuntament no és gens fàcil, i no perquè sigui dificultós, sinó perquè hi ha molts factors que compliquen la tasca, i criticar el que fa un altre és molt fàcil. Agradi o no agradi això forma part del joc polític i qui s’embarca en aquesta aventura ho ha de tenir molt clar. El ciutadà de peu moltes vegades no entén el perquè es fan o per què no es fan moltes coses que a priori han de ser simples i fàcils, però en moltes ocasions el polític local està lligat de mans i peus; o perquè la feina no surt, o bé perquè la pròpia burocràcia ho alenteix, i en algunes ocasions ho impedeix. L’organització de les administracions està a anys llum de poder aconseguir una productivitat acceptable i el problema no ve directament pels mateixos treballadors funcionaris. He de reconèixer que en el nostre ajuntament hi ha grans i molt bon professionals. El problema jo crec que ve de la mateixa llei laboral que regula el funcionariat. Tant de bo algun dia surti un polític amb suficient valentia com per modificar això. Aquell dia tots plegats veurem una gran millora de servei, de gestió i de productivitat dels nostres ajuntaments i administracions en general.

Durant aquests dos anys he tingut l’oportunitat de treballar, dialogar, discutir, compartir bons i mals moments amb gairebé tots vosaltres així com també als dos regidors que van renunciar a la seva acta de regidor abans que jo, i també us he pogut escoltar. Això m’ha ajudat a continuar aprenent dia a dia moltes coses de tots i m’ha permès agafar-ne les que creia positives, per la qual us en dono les gràcies. El polític no neix, sinó que a partir d’una essència pròpia innata va amoldant la forma a partir d’experiències i aprenentatges del que viu.

Vull agrair a tots els treballadors i treballadores municipals la seva tasca realitzada dia a dia i molt especialment als treballadors i treballadores dels serveis tècnics municipals amb els quals vaig tenir la sort i l’honor de treballar amb ells i continuen mostrant-me el seu afecte. També vull donar les gràcies als companys de la premsa local i comarcal.

Vull agrair especialment als companys i companyes del VIA que han confiat des del principi i en tot moment en la meva persona i en el projecte del VIA i de manera directa o indirecta, en un moment o altre, ens estan donant suport, informació, assessorament i sobretot consell.

Ara li toca el torn a l’Àlex Acero. Una persona en la qual hi confio plenament i estic convençut que mantindrà l’essència del VIA i l’enfortirà encara més per tal d’aconseguir un suport molt més ampli per part de la ciutadania a les properes eleccions municipals de l’any 2011. Ramon, et prego que durant aquest proper mes, facilitis a l’Àlex tots els mitjans necessaris per començar a desenvolupar la seva tasca fins que oficialment no prometi el càrrec en el proper plenari municipal del mes de Juny.

No vull acabar sense agrair a la meva família la paciència que ha tingut amb mi durant tot aquest temps; a la Cristina, en Jordi i l’Àlex. Ells han estat el pilar més important per tal que pogués tirar endavant en els bons i en els mals moments i no els he tingut prou atesos durant tot aquest temps. Prometo millorar.

M’agradaria poder dir que aquesta retirada de la primera línia política municipal és temporal. Moltes persones saben que la política local és per a mi una passió. Els servei a la comunitat des de la vessant política m’agrada i amb aquest ple municipal tanco una etapa iniciada a finals de l’any 1.998, ja que ara per ara em serà del tot impossible poder complir amb la dedicació mínima que crec que he de tenir per fer la feina ben feta i com la ciutadania penso que ens exigeix.

Dit això resto a la disposició de tots vosaltres, a disposició del personal de l’ajuntament, a disposició de la ciutadania i també del Síndic d’Arenys, l’amic Manel Pou, pel que necessiteu, i si és al meu abast per poder-ho fer.

Moltes gràcies a tots.”

Sotscampions del Godó 2009


No em puc estar de penjar aquesta foto que la hem agafat de la web oficial del Trofeu Compte de Godó 2009.

No es va guanyar però fent-ho força malament vam quedar segons. L'any vinent arrassem.

dimarts, 26 de maig del 2009

Lliga 08-09; Finalment SALVATS!

Salvats! Després d’una temporada molt irregular l’Espanyol ha aconseguit la salvació i la propera temporada podrà estrenar el nou Estadi de Cornellà a primera divisió. Tinc sort perquè fa tot just divuit anys que vaig deixar de ser soci i els Reis d’enguany em van portar de nou el carnet i una localitat al nou estadi. Hauria estat molt trist renovar-me a segona i amb un nou estadi de Champions.

Fa dos mesos vaig estar per Oviedo i passant per l’estadi de futbol, veient-lo i sabent que l’Oviedo acaba de ser campió de tercera divisió em va agafar una suor freda que em va durar ben bé un parell d’hores. El millor estadi de tercera! Al·lucinant! I també acollonant, amb perdó.

És lamentable haver de parlar de salvació. De fet els pericos ja comencem a estar-ne acostumats. Temporada sí, temporada no, o temporada també, acabem mirant més cap a baix que cap a munt i això em sembla patètic. Fins ara hem tingut sort, però la sort s’acaba, per la qual cosa deixem de jugar amb ella i siguem seriosos perquè en el cas contrari ens cremarem en el mateix infern de segona. Exemples clars: Reial Societat, Saragossa, Celta...

L’Espanyol té una plantilla amb suficient qualitat com per poder aspirar a Europa. De fet, si mirem els números de les últimes jornades de lliga això queda ben clar.

Quan ja tot estava dat i beneït va arribar el salvador “Poche”. Sort d’ell i del seu equip ja que si no arriben a venir ja seríem carn de segona des de fa unes quantes jornades.

Cada any passa el mateix. El pressupost no dona per més i es fitxa poc i molt malament. I els bons se’ls enduen els grans (Sergio, Capdevila, Riera, Serrano, etc). I per tal d’evitar els desastres acabem gastant més diners en fitxatges o en destitucions a partir de la segona volta.

No vull ni saber la prima que els hi deuen haver promès als jugadors fa quatre mesos si aconseguien la salvació. Amb això segur que haguéssim pogut planificar molt millor la temporada ara fa poc menys d’un any.

Cal gestionar bé i la directiva no en sap prou. Cal valorar més als que realment valen i així evitar que marxin. Cal tocar de peus a terra i no perdre oportunitats.

Ara en tenim una de molt bona, i és la renovació de Pochettino. Si no ho fan patirem de nou. En “Poche” demana serietat i projecte. Doncs donem-li les eines que vol. Ell és conscient de fins a on poden arribar les arques periquites. No demanarà “l’oro i el moro”, ja ho va dir ahir a l’entrevista que li va fer l’honorable Mr. Azcargorta al diari La Vanguardia. Doncs posin-se a treballar que hi ha molta feina a fer.

Tenim jugadors que convé que marxin com és el cas de Kameni. No haver volgut renovar per tal de pujar la clàusula de rescissió i treure’n benefici vol dir que no s’estima els colors. A més, aquest any no ha estat massa fi. En Tamudo és, ha estat i serà un referent històric per l’espanyolisme, però li toca passar a un segon pla si encara no vol retirar-se. Cal trobar un segon De la Peña. “Lo Pelat” aguanta el que aguanta i cal tenir un substitut que passi amb profunditat quan no puguem comptar amb ell.
Convé no deixar marxar a en Jarque, a en Nico Pareja, en Sergio Sánchez, a Nené, Luis Garcia, Román, Moises, Callejón, el salvador Coro i Ivan Alonso. Potser me’n deixo algun més. I convé anar tirant més de la pedrera. Em dóna la sensació que ens hem aturat una mica en aquesta vessant.

Cal fitxar, com he dit, un nou distribuïdor de joc, i cal tenir un nou golejador nat com aquell davanter tant alt del València que està cedit al Racing.
Potser ja és massa gran, però no m’importaria tornar a veure vestit de periquito a en Sergio, actualment al Depor.

Tinc seriosos dubtes sobre si convé fitxar a Silvinho (del Barça). Ahir ho llegia a la premsa i no m’acaba de convèncer. Sí que m’agradaria que en Verdú arribés a Cornellà com a primer fitxatge blanc i blau. Evidentment jo no sóc expert, però hi ha coses que són de calaix i de sentit comú. Penso que fa uns quants anys que això s’aplica poc.

La feina ben feta no té fronteres, com deia el President. Doncs equips com el Depor o el Màlaga que no són gens millors que l’Espanyol són un clar exemple de feina ben feta i aquest any ens han donat un bany a la classificació que deu n’hi do. I mira que van començar força malament...

Senyor Lara, si us plau, vostè és un empresari com n’hi ha pocs. Agafi les rendes d’aquest Club i porti’l cap amunt. No tinc cap dubte que és la persona adient. I tant el seu pare com el seu germà, de d’allà on siguin, els agradarà que ho faci.

Senyors directius de l’Espanyol. Si us plau. Vull i crec que tots volem un Espanyol guanyador, i encara que sigui un Espanyol patidor, que ho sigui per aconseguir fites, no per evitar descensos. Els pericos acabem sortit de sota les pedres quan les coses van magres i ja n’hi ha prou de tot això. Volem? Volem!

Recordo que Montjuic ha tingut la seva màxima assistència de públic cap a final de temporada. I quan les coses han anat més o menys bé, com a molt hi havia 20.000 espectadors.

Jo vull un Espanyol guanyador amb un estadi de Cornellà que no baixi dels 30.000 espectadors a cada partit. Vull que Cornellà sigui la Bombonera catalana i la pressió del públic doni a l’espanyol 12 punts més cada temporada. No vull que els pericos amaguin el cap com els estruços esperant a haver de tirar del carro quan vagin mal dades. Cal crear il·lusió per guanyar-se l’afició. Vull que els meus fills siguin periquitos perquè sí i no perquè ho sóc jo i no em volen fer el lleig.

Vull un Espanyol europeu que lluiti per estar cada any a Europa i miri cap amunt i mai cap avall. Visca l’Espanyol!

diumenge, 17 de maig del 2009

Atracament a ma armada a la Vela


Estic indignat per les poques facilitats que en general els Clubs organitzadors de les regates de creuers ens estan donant per a poder participar en les mateixes.

No estic gens d’acord que en una regata de cap de setmana hagis de pagar prop de 200€ d’inscripció i 250€ per ser una embarcació patrocinada.

Els patrocinis han de servir per a ajudar a les embarcacions a resoldre les seves despeses generals i no a pagar una part de les inscripcions. És més, les embarcacions patrocinades ja paguen a la RFEV la seva quota per drets de patrocini.

Per què els clubs es lucren de manera gens justificada amb això? Per què vaig a haver de pagar una quota d'inscripció exagerada per a la Setmana Catalana de Vela; regata puntuable per al Ct. de Catalunya de Creuers i un 70% menys per al Trofeu Compte de Godó; puntuable per al Ct. d'Espanya? Recordo la SCV amb participacions increïbles, i ara com ara, almenys a la classe creuer som quatre i el cap.

De fet, avui, fent el transport del Comet@ d’Arenys a Barcelona hem passat per tres regates; una a Mataró, una altra a Premià i una última a El Masnou. Hi havia almenys una vintena d’embarcacions per camp de regates. Per què a les regates puntuables i importants som tantes embarcacions en número com a les que hi ha a les regates socials? Doncs senyors del Clubs, de les Federacions i sobretot de la RANC (Real Asociación Nacional de Cruceros), prenguin nota.

Si volem tenir quantes més embarcacions en l'aigua, no filtrem la participació amb atracaments a mà armada! Millor 50 vaixells a 50€ per regata que 10 vaixells a 250€.

Espanyol 1- Athletic 0


Finalment no he pogut arribar a temps de veure tot el partit per TV3.

Ahir vaig arribar tard d’un magnífic viatge a Amsterdam amb la Cristina i els nens i tenia programat baixar el Comet@ des d’Arenys fins a Barcelona.

En arribar a Barcelona hem hagut de tornar a Arenys amb tren des del port, per la qual cosa he arribat tot just començada la segona part.

Pel que deien els culers de TV3 la primera part ha estat força avorrida. Finalment he pogut gaudir d’un Espanyol correcte, que disposava de les poques ocasions que ha tingut un partit de tràmit en el que el més important era sumar els 3 punts que espero que ens donin la salvació matemàtica a la propera jornada.

Tant de bo sigui així. Una temporada com aquesta no la desitjo al meu pitjor enemic esportiu...bé potser sí que ho desitgi a algú...

3 punts a barraca amb un fantàstic penal provocat per en Coro i rematat per Luis Garcia. He de reconèixer que no les tenia totes quan he vist que era ell qui s’encarregava de llançar-lo. Patir, patir i patir. Els periquitos no sabem fer res més que això. Potser això ens fa ser més eficients a la nostra vida personal...o no.

Però bé, per fer les crítiques i sugerències oportunes esperarem a tenir la salvació matemàtica, i és que potser la tenim al sac, però no ben lligat.

dimarts, 12 de maig del 2009

Encarant l'Estiu

L’Estiu ja és aquí. Almenys així hauria de ser per part de l’Ajuntament atès que cal preparar moltes coses de cara a la propera temporada.

Durant aquests mesos la població arenyenca pot arribar-se triplicar gairebé, per la qual cosa els serveis municipals han d’estar a l’altura de les circumstàncies, no només a nivell de costos de consum en general (elèctric, aigua, gas, etc...), sinó també a nivell de manteniment dels espais públics.

Aquests espais públics, tot i que sempre els tenim, s’amplien durant els mesos estivals a nivell d’usuaris a altres llocs, sobretot a les nostres platges, parcs i jardins.
La gran afluència de gent, tant els d’Arenys com els d’altres poblacions, sobretot de l’interior fan que el seu manteniment i neteja hagin de ser molt més intensos.

Caldria aprendre d’anys anteriors i assegurar-nos que la qualitat dels serveis municipals seran els adequats, no només a efectes de neteja i d’instal·lacions, sinó també a efectes de material i mobiliari; rampes, passeres, dutxes, etc. A les platges i ajardinaments i conservació del mobiliari urbà a parcs, jardins i en definitiva, a tot l’espai públic.

L’any passat vàrem tenir una època de sequera molt greu i important que d’alguna manera podia justificar que no tinguéssim els nostres parcs i jardins guarnits amb flors i plantes, però aquest any no hi ha excusa. Evidentment que el consum de l’aigua s’ha de gestionar adequadament, però això no ha de ser motiu per permetre tenir els nostres espais públics exteriors bruts, desendreçats i sense guarniment floral.

Per altra banda, encara estem a temps de millorar el ferms dels nostres carrers. De fet en els pressupostos municipals per a aquest any 2009 hi ha previst un pla d’actuació a carrers. Lamento profundament el tractament que s’està donant d’asfaltar i posar pegats sobre pegats. Les coses s’han de fer bé d’inici i llençar diners d’aquesta manera confirma que la capacitat de gestió i de decisió política des de l’àrea d’urbanisme no és la que hauria de ser.

Hi ha temes pendents com la reforma o substitució de les lloses de les voreres de la Riera. Pensava que aquest estiu podríem tenir ja alguna cosa feta, però malauradament no serà així. Tant de bo el projecte pugui ser comentat i discutit, no només a nivell polític, sinó també a nivell social abans d’adjudicar-lo i contractar-lo. Ara per ara, des del VIA no en sabem res de res.

Un altre tema és la qualitat de l’aigua de les platges. Cada any acabem amb la mateixa situació i segons les corrents marines ens banyem amb brutícia dels emisaris marins o les restes de les sentines d’algunes embarcacions que les buiden il·legalment al mar. D’aquest tema n’he parlat en moltes ocasions però deu haver algun temor per part de l’ajuntament a enfrontar-se amb l’Agencia Catalana de l’Aigua, la Fiscalía de Medi Ambient i fins i tot la Generalitat. Potser els compromisos polítics o la coincidència de color polític fan que això no s’acabi de resoldre. Per què no som valents...?

Celebro que el reglament de promoció econòmica hagi incorporat als “xiringuitos” de platja. Aquest tema cal resoldre’l d’una vegada per totes. Cal aconseguir una homogeneització sobre la tipologia de “xiringuito” i intentar donar una imatge i estètica uniforme. Amb això i aconseguint el passeig entre Arenys i Canet que ens mereixem i tots volem, amb aparcament per a vehicles, aconseguiríem enriquir i potenciar la oferta turística del nostre litoral local.

(Article publicat a la revista Ametlla d’Arenys del mes de Maig)

A cop de porra

L’altre dia vaig estar parlant amb una persona de bastant renom a la nostra vila i coincidírem en que ens amoïnava la situació política actual.

Des de sempre la classe política ha estat molt criticada per la ciutadania i el seu grau de confiança és el mínim, per no dir negatiu.

La ciutadania no confia en general amb els polítics i això fa que cada vegada hi hagi més abstenció, cosa que això és molt problemàtic. Aquestes situacions de gran abstencionisme pot portar a que els resultats electorals acabin essent molt perillosos. Sense anar més lluny, cal recordar polítics que van guanyar les eleccions i han acabat essent grans monstres del segle XX. Alguns exemples notoris; Adolf Hitler, considerat un dels dictadors més notoris i cruels del
segle XX. Radovan Karadzic, polític serbi de Bòsnia, psicòleg, i poeta acusat de crims de guerra i genocidi pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (ICTY) a L'Haia.

Podríem continuar però no és objectiu d’aquest escrit centrar-me en més casos. El fet és que l’ésser humà té tendència en caure en diverses temptacions, i una molt clara és la temptació del poder, un poder que pot portar molt fàcilment a l’abús de poder.

Últimament hem patit exemples molt clars d’aquest abús de poder amb el Pla Bolonya. El Pla Bolonya és com es coneix popularment l'Espai Europeu d'Educació Superior, que es va començar a gestar a Bolonya l'any 1999 i ha d'estar aplicat a totes les universitats europees l'any 2010, tot i que ja comença a aplicar-se a molts llocs. Entre d’altres coses, aquest Pla aposta per una avaluació continuada enlloc de per l’avaluació única que es fa ara majoritàriament i entre d’altres coses els horaris impedeixen que un pugui compaginar feina amb estudis, cosa que limita considerablement la possibilitat d’estudiar per part d’alumnes que han de treballar per pagar-se la carrera.

Les imatges que varem poder veure per la televisió, a on hi varen resultar ferits mossos d’esquadra, estudiants i fins i tot periodistes i infants que passaven per la zona em fa pensar que el problema no només pot ser dels mossos, per si es van propassar, o no. De fet, qui ordena les càrregues policials i la seva intensitat no són els propis mossos, sinó que en principi entenc que ha d’haver una ordre superior política.

L’altre dia el nostra flamant President de la Generalitat, el senyor Montilla defensava els Mossos d’Esquadra. El Conseller Saura deia que obririen diferents vies d’investigació. Aquests que ara intenten posar cortines de fum davant d’aconteixements tant lamentables són els que fa trenta anys corrien, o almenys això diuen, davant dels grisos. Quant arriba a canviar la gent amb el temps, i amb el poder!

Sense anar més lluny. L’altre dia, uns veïns d’Arenys de Mar es queixaven sobre la instal·lació d’una guingueta de venda de menjar davant dels seus habitatges i a la zona particular exterior sense que se’ls hagués avisat de res. El regidor de l’ajuntament que es va presentar en conèixer la protesta hi va anar acompanyat de dos policies locals, segons fons de Radio Arenys. Aquest és un exemple d’alguns d’aquests polítics que amb el poder que poden tenir treuen pit i fan i desfan el que els rota, però quan han de parlar amb la gent que protesta, i amb raó, van acompanyats per la policia local, per si les mosques. Sincerament, em sembla una situació lamentable, tinguin o no tinguin raó aquests veïns. I no cal parlar sobre el tema Naps i Cols d’una nit de Reis de fa ara uns quants anys.

A veure si tots aquests personatges que potser per un complex d’inferioritat envers a la resta, quan aconsegueixen un títol polític, intenten que no se’ls pugin els fums al cap i es dediquen a governar i a gestionar, que no és el mateix que manar i atacar...pel bé de la nostra societat.

(Article publicat a la revista Ametlla d’Arenys del mes d’Abril)

Hola!!!

A partir d'avui enceto aquest Blog.

Fins ara he estat utilitzant el Blog d'Arenyautes http://arenyautes.cat/lluisblanchar però penso que aquest canvi em permetrà parlar no només de política local.

Així doncs, et convido a llegir el que de tant en tant em passi pel cap.

Benvingut/da!

Lluís