Lliga 08-09; Finalment SALVATS!

Salvats! Després d’una temporada molt irregular l’Espanyol ha aconseguit la salvació i la propera temporada podrà estrenar el nou Estadi de Cornellà a primera divisió. Tinc sort perquè fa tot just divuit anys que vaig deixar de ser soci i els Reis d’enguany em van portar de nou el carnet i una localitat al nou estadi. Hauria estat molt trist renovar-me a segona i amb un nou estadi de Champions.

Fa dos mesos vaig estar per Oviedo i passant per l’estadi de futbol, veient-lo i sabent que l’Oviedo acaba de ser campió de tercera divisió em va agafar una suor freda que em va durar ben bé un parell d’hores. El millor estadi de tercera! Al·lucinant! I també acollonant, amb perdó.

És lamentable haver de parlar de salvació. De fet els pericos ja comencem a estar-ne acostumats. Temporada sí, temporada no, o temporada també, acabem mirant més cap a baix que cap a munt i això em sembla patètic. Fins ara hem tingut sort, però la sort s’acaba, per la qual cosa deixem de jugar amb ella i siguem seriosos perquè en el cas contrari ens cremarem en el mateix infern de segona. Exemples clars: Reial Societat, Saragossa, Celta...

L’Espanyol té una plantilla amb suficient qualitat com per poder aspirar a Europa. De fet, si mirem els números de les últimes jornades de lliga això queda ben clar.

Quan ja tot estava dat i beneït va arribar el salvador “Poche”. Sort d’ell i del seu equip ja que si no arriben a venir ja seríem carn de segona des de fa unes quantes jornades.

Cada any passa el mateix. El pressupost no dona per més i es fitxa poc i molt malament. I els bons se’ls enduen els grans (Sergio, Capdevila, Riera, Serrano, etc). I per tal d’evitar els desastres acabem gastant més diners en fitxatges o en destitucions a partir de la segona volta.

No vull ni saber la prima que els hi deuen haver promès als jugadors fa quatre mesos si aconseguien la salvació. Amb això segur que haguéssim pogut planificar molt millor la temporada ara fa poc menys d’un any.

Cal gestionar bé i la directiva no en sap prou. Cal valorar més als que realment valen i així evitar que marxin. Cal tocar de peus a terra i no perdre oportunitats.

Ara en tenim una de molt bona, i és la renovació de Pochettino. Si no ho fan patirem de nou. En “Poche” demana serietat i projecte. Doncs donem-li les eines que vol. Ell és conscient de fins a on poden arribar les arques periquites. No demanarà “l’oro i el moro”, ja ho va dir ahir a l’entrevista que li va fer l’honorable Mr. Azcargorta al diari La Vanguardia. Doncs posin-se a treballar que hi ha molta feina a fer.

Tenim jugadors que convé que marxin com és el cas de Kameni. No haver volgut renovar per tal de pujar la clàusula de rescissió i treure’n benefici vol dir que no s’estima els colors. A més, aquest any no ha estat massa fi. En Tamudo és, ha estat i serà un referent històric per l’espanyolisme, però li toca passar a un segon pla si encara no vol retirar-se. Cal trobar un segon De la Peña. “Lo Pelat” aguanta el que aguanta i cal tenir un substitut que passi amb profunditat quan no puguem comptar amb ell.
Convé no deixar marxar a en Jarque, a en Nico Pareja, en Sergio Sánchez, a Nené, Luis Garcia, Román, Moises, Callejón, el salvador Coro i Ivan Alonso. Potser me’n deixo algun més. I convé anar tirant més de la pedrera. Em dóna la sensació que ens hem aturat una mica en aquesta vessant.

Cal fitxar, com he dit, un nou distribuïdor de joc, i cal tenir un nou golejador nat com aquell davanter tant alt del València que està cedit al Racing.
Potser ja és massa gran, però no m’importaria tornar a veure vestit de periquito a en Sergio, actualment al Depor.

Tinc seriosos dubtes sobre si convé fitxar a Silvinho (del Barça). Ahir ho llegia a la premsa i no m’acaba de convèncer. Sí que m’agradaria que en Verdú arribés a Cornellà com a primer fitxatge blanc i blau. Evidentment jo no sóc expert, però hi ha coses que són de calaix i de sentit comú. Penso que fa uns quants anys que això s’aplica poc.

La feina ben feta no té fronteres, com deia el President. Doncs equips com el Depor o el Màlaga que no són gens millors que l’Espanyol són un clar exemple de feina ben feta i aquest any ens han donat un bany a la classificació que deu n’hi do. I mira que van començar força malament...

Senyor Lara, si us plau, vostè és un empresari com n’hi ha pocs. Agafi les rendes d’aquest Club i porti’l cap amunt. No tinc cap dubte que és la persona adient. I tant el seu pare com el seu germà, de d’allà on siguin, els agradarà que ho faci.

Senyors directius de l’Espanyol. Si us plau. Vull i crec que tots volem un Espanyol guanyador, i encara que sigui un Espanyol patidor, que ho sigui per aconseguir fites, no per evitar descensos. Els pericos acabem sortit de sota les pedres quan les coses van magres i ja n’hi ha prou de tot això. Volem? Volem!

Recordo que Montjuic ha tingut la seva màxima assistència de públic cap a final de temporada. I quan les coses han anat més o menys bé, com a molt hi havia 20.000 espectadors.

Jo vull un Espanyol guanyador amb un estadi de Cornellà que no baixi dels 30.000 espectadors a cada partit. Vull que Cornellà sigui la Bombonera catalana i la pressió del públic doni a l’espanyol 12 punts més cada temporada. No vull que els pericos amaguin el cap com els estruços esperant a haver de tirar del carro quan vagin mal dades. Cal crear il·lusió per guanyar-se l’afició. Vull que els meus fills siguin periquitos perquè sí i no perquè ho sóc jo i no em volen fer el lleig.

Vull un Espanyol europeu que lluiti per estar cada any a Europa i miri cap amunt i mai cap avall. Visca l’Espanyol!