Les atxes ja estan el alça. Totes les forces polítiques arenyenques comencen a tenir definits els seus candidats i les persones que encapçalaran els primers llocs de les seves llistes electorals de cara a les eleccions municipals del proper diumenge 22 de maig.
Alguns partits han començat la precampanya força d’hora, potser per intentar esgarrapar algun dels molts i molts vots que perdran en aquestes eleccions respecte a les del 2007.
A partir d’ara ja estem veien com actes informatius, actes de revisió de la feina feta, locals de precampanya, esmorzars, dinars, berenars i sopars són oferts a la ciutadania per tal d’intentar animar a la gent a omplir els llocs de convocatòria i convèncer-los que ells són els menys dolents. Tota una sèrie de propostes que haurien de servir, almenys, per intentar moure un electorat que està en hores baixes i comença a no creure en res.
La crisi econòmica i la manca de persones capacitades per liderar un projecte real de poble pot fer que aquesta vegada la abstenció superi la del 2007. De fet, la participació en el 2007 crec que va ser d’un 56% aproximadament (de 10.993 electors, van anar a votar 6.140).
Tot això pot fer que el consistori incrementi en nombre de partits, tot tenint present que apareixen dos partits independentistes; la CUP i el Solidaritat Catalana, atès que per aconseguir un sol regidor necessites el 5% dels vots, i si hi ha poca participació necessites menys vots per aconseguir aquest 5%.
Les opcions que ens ofereixen des de els partits que avui ens governen a Arenys i els que actualment estan a l’oposició, tret de l’escorada independentista del VIA, no aporta gaire novetats il·lusionants.
Com ja vaig comentar el mes passat, la possible alternativa de canvi i millora en la governabilitat d’Arenys resta més que dubtosa, ja que escoltant l’entrevista radiofònica que es va fer al flamant nou líder de CiU (només amb el 52,3% del recolzament dels seus militants), denoto ganes de poltrona i excessiva delegació, no pas per coordinar allò que un sap, sinó per tot el contrari; per què et gestionin allò del qual no en tens ni idea i no ets capaç de controlar.
De totes formes, anar de candidat només tenint poc més de la meitat del suport del teu partit em porta a pensar que denota força valentia o bé total predisposició per fer-te l’harakiri. Novetats al PSC, a on el regidor que ens havia de portar les grans polítiques participatives suposo que plega per què no ha estat capaç o potser no l’han deixat aconseguir allò que abans del 2007 tenia en ment.
Hi ha una altra teoria que potser també fora possible, com el desconeixement inicial del funcionament de la Casa Gran, que potser era massa profund com per veure d’entrada que les coses no són tant fàcils d’aconseguir i més si alguns companys teus no hi creuen amb allò que defenses i vas oferir a la ciutadania durant la campanya electoral. Sorprenent la notícia de la tornada d’en Fontbona al “ruedu” . Espero pensar que ho fa per aportar pel poble i no pas per utilitzar-lo com a trampolí. De totes formes he de reconèixer, tot i no compartir moltes coses amb ell, que és l’únic polític de debò dels que tenen opcions d’aconseguir acta de regidor. Espero que realment acabin havent-ne uns quants més.
Sincerament, després dels esdeveniments que han passat a les últimes setmanes tot queda molt enlaire. De totes formes, del que no en tinc cap dubte és que ho tindrem força pelut durant els propers quatre anys, independentment de quines persones ens governin, perquè encara ens manca molt per arribar a l’aprovat en quant al nivell polític que se’ns està proposant.
Si a tot això tenim present la profunda crisi econòmica que estem patint, sumat a la crisi de les energies, la manca de sentit comú que es preveu des del meu entendre, em porta a pensar de forma força pessimista, perquè amb calers tot es pot fer, però si no tens un duro i a sobre et manca imaginació i sentit comú, malament rai.
Tant de bo m’equivoqui i acabem veien un govern dels millors, dels més preparats i més capacitats, tot dirigits per un alcalde que tot i no tenir que saber molt de tot, simplement s’envolti dels que en saben força i pugui tenir suficient capacitat com per entendre i per poder prendre decisions per complir amb el programa electoral (contracte amb la ciutadania) que ens enviarà durant la campanya a tots els convilatans. De moment, segueixo sent força pessimista, però encara manquen dies per arribar al 22 de maig.
(Article publicat a la revista Ametlla d'Arenys del mes d'Abril)
