Moments històrics

Estem vivint moments molt importants dins de la història de Catalunya.

Tot va començar ara fa un any amb la massiva manifestació de l’11 de setembre de 2.012 i s’ha reforçat considerablement a la Diada d’enguany a on la Via Catalana va ser tot un èxit, amb la participació de més d’un milió i mig de persones unint tot el Principat de sud a nord.

Curioses les declaracions del Ministre català d’interior, que va manifestar que tant sols 400.000 persones van participar a la Via.

Lamentable el que va passar a la Llibreria Blanquerna de Madrid a on un grup de feixistes va atarcar-la, agredint a gent.

Lamentable també la crema de banderes espanyola i francesa, amb la foto del Rei d’Espanya inclosa.

Lamentable la detenció de dues persones a Vinaròs, tot i que si no haguessin apretat tant, potser no hagués passat res. Ganes de sortir a la tele, potser... De totes formes, tot el meu suport cap a ells.

Em va fer molta il·lusió veure cartells amb l’eslògan “FEM VIA”, el mateix que vam utilitzar en el butlletí del partit local arenyenc del qual en vaig ser cofundador i que més endavant en vaig sortir perquè es va confondre el concepte Independent amb el d’Independentista.

Els moviments que s’estan produint dia rera dia són molt interessants.

Països que formaven part de la ex URSS recolzaven la independència de Catalunya.

El Ministre Margallo crida a consultes als seus cònsols. En el mateix dia els cònsols emeten comunicats dient que es van tergiversar les declaracions dels seus presidents. Un d’aquests presidents diu a continuació que es reafirma amb el que va dir.

El Socialista espanyol Almunia, fa un any deia que Catalunya fora d’Espanya era possible a dintre de la UE. Ahir va dir que no.

Rajoy no diu res. Respon per carta al President Mas després que aquest li envia una carta sol·licitant diàleg per a poder fer la consulta al 2.014, carta acompanyada d’un feix de folis justificant la legalitat de la mateixa.

I a Unió què passa? Pel Twitter em preguntaven el què pensava sobre la consulta si la cúpula d’Unió no hi estava d’acord.

Jo crec que UDC és un partit que mai a estat en contra de celebrar la consulta. Potser sí que no té tanta pressa com per celebrar-la al 2.014, cosa que tot i que jo en sóc militant, discrepo.

És lícit. Sóc militant d’UDC, però no necessàriament he d’estar d’acord al 100% amb el que diguin alguns dels seus dirigents.

De fet, pel que he llegit als twits de la Vicepresidenta Joana Ortega, crec que ella sí que vol la consulta al 2.014.

La consulta s’ha de fer. Aquesta por que ara ens volen imposar des de fora que Catalunya no serà un estat d’Europa si surt d’Espanya no em preocupa gens. Europa necessita de Catalunya.

Jo, fa 10 anys era nacionalista, fa 5 que vaig passar a considerar-me una persona radicalment nacionalista (que no vol dir nacionalista radical), l’any passat em vaig adonar que volia marxar d’Espanya. Veient el que vaig veure i el que vaig sentir dimecres passat, 11 de setembre, vull marxar quan abans millor, per la qual cosa, cal que abans de finals d’any es convoqui la consulta i que aquesta es celebri sí o sí durant el 2.014.

KEEP CALM.

Quatre mesos donen per molt

Fa gairebé quatre mesos que no escric en el meu blog. Potser perquè no he trobat el moment ni la inspiració per a poder-ho fer.

En el meu anterior apunt parlava del després de la Diada i no em vaig equivocar massa a l’hora de pronosticar unes eleccions anticipades.

Aquestes eleccions van ser per a mi, i suposo que també per a CiU un cop fort, atès que les expectatives inicials eren de majoria absoluta.

Tampoc trobo del tot malament el resultat, atès que es va més que doblar a la segona força política (ERC) i tampoc és dolent que el procés sobiranista estigui coliderat amb una altra força, tot i que seria bo que d’altres s’afegissin al carro.

La situació està fomuda, les relacions amb Espanya són cada dia pitjors, el cas Pallerols està fent molt de mal a UDC i a en Duran i Lleida, tot i que potser, aquells que ara li demanen la dimissió dels seus càrrecs, mirin a dintre de casa seva i analitzin si el finançament dels seus partits son purs i clars.

A Arenys, sembla que la guerra de banderes és la cortina de fum a un pacte de govern molt complicat i m’atreviria a dir, un pacte a contra natura.

Des de la incorporació del PSC al govern municipal, el paper del PP i del BLOC és de mera comparsa. No tenen notorietat ni protagonisme significatiu i la imatge que donen és que aguanten per seguir cobrant sou de regidor que mana.

El paper dels anteriors actors a l’ajuntament han variat des de l’entrada del PSC atès que el gerent potser no té el protagonisme que tenia abans. El PSC ha agafat carteres prou importants com poden ser Hisenda i Urbanisme, així com també la 1ª Tinença d’Alcaldia.

Al carrer, tot i que volto poc, hi ha desencís i desengany. La gent, però, té prous problemes com per queixar-se en ferm, i potser per això, tot queda en un segon pla.

Els pressupostos municipals no els conec en profunditat, però penso que incrementar les despeses d’alcaldia en 6.000 € per dietes o despeses vàries no donen exemple d’austeritat.

Seguim amb els problemes dels vessaments fecals a la riera. Problemes que arrosseguem des de principis d’aquesta dècada i que no s’acaben de solucionar.

Ja no es parla del passeig marítim entre Arenys i Canet, suposo que per manca de diners, però si es pretenia fer el que volien, millor deixar-lo con està i no fer res.

Arenys necessita molta més activitat i afluència de gent, sobretot a la seva riera i voltants. No pot ser que continuem perdent clients potencials a tota la zona comercial per culpa de no saber trobar una solució al tema d’aparcaments. No es pot baixar en cotxe a la riera. La gent d’Arenys pot arribar-hi caminant, però els de fora ni es plantegen arribar-hi i marxen de passeig o de compres a altres pobles.

Porto temps dient que a vegades les coses es poden millorar amb sentit comú i imaginació, i no necessàriament tot es soluciona amb diners. Mirem de fer un esforç per posar-hi fil a l’agulla i per fer d’Arenys la referència que va ser ja fa masses anys.