Carta oberta al Sr. Joan Gallifa, President del C.N. d’Arenys de Mar

El passat 4 de desembre vaig decidir enviar un correu electrònic al Club Nàutic d’Arenys una vegada coneguda la noticia del cessament de la Sra. Ana Farfan como a Directora de l’Escola de Vela i Directora Tècnica Esportiva del Club.

Atès que no vaig rebre resposta del President, la setmana passada vaig demanar el seu correu electrònic i el dia 11 de desembre li vaig reenviar el mateix escrit.

Estem a 21 de desembre i segueixo sense una mísera resposta, per la qual cosa he decidit penjar-ho al bloc com a carta oberta.

El que li deia al president, Sr. Joan Gallifa és el següent:

Benvolgut President,

Per la present em poso en contacte amb tu per transmetre’t el meu malestar i a l'hora preocupació per la decisió que tu i la junta directiva que presideixes heu pres de prescindir de forma continuada dels serveis professionals de la Sra. Ana Farfan en qualitat de Directora Tècnica del nostre Club a partir del proper 18 de desembre.

Fa una setmana vaig rebre una carta a on la Junta explicava una mica les intencions que hi havia per a reduir despeses, però una decisió d'aquest tipus que posa en greu perill la finalitat del nostre club que no és altre que el de promoure l’esport de la vela no es pot decidir d'aquesta forma tant barroera.

Penso que hi ha moltes coses que una Junta Directiva d'un Club com el nostre pot decidir unilateralment, com per exemple tot i que som un Club i paguem per unes concessions d'amarrament i un servei de marineria ara seguirem pagant-ho igualment, però possiblement amb un servei menor o fins i tot nul de marineria. Però quelcom com aquesta altre decisió penso que no s'ha fet correctament, no només a nivell de fons, sinó també a nivell de les formes que heu empleat.

Penso que abans d’executar una idea com aquesta s’havia d’haver consultat a les flotes explicant la situació actual i suggerint possibles propostes, per consensuar amb la massa social esportiva del Club. Quina serà la següent sorpresa que ens trobarem? Seguirem tenint regates a Arenys o bé haurem d'emigrar a clubs veïns? En sabien alguna cosa els nostres actuals Vicepresident i Comodor, actualment embarcats en la travessa de l'Atlàntic? Per què no se'ns ha informat de tot això prèviament?

Tot això no s’ha fet bé i ho lamento profundament. Sense desmerèixer al Sr. Huw, penso des de fa molt de temps que no és la persona adient per gestionar el nostre Club. Això s’ha vist durant aquests anys que porta amb nosaltres i no crec que arribi a l’alçada de les sabates la capacitat organitzativa a nivell esportiu i de promoció de la vela de la Sra. Farfán. La Sra. Farfán tindrà punts forts i punts dèbils a nivell professional, però l'experiència que té sobretot a nivell de direcció esportiva pot ser un gran problema si aquesta feina l'agafa el Sr. Huw.

En moments complicats i de crisi una Junta com la que presidiu ha de prendre decisions i en ocasions decisions complicades i sacrificades, però abans de fer-ho, a vegades cal que les persones que poden quedar afectades d’una manera o altra estiguin perfectament informades i se’ls ha de demanar la seva opinió una vegada coneguts tots els detalls de la situació. Sobretot si aquestes persones són part activa del club i moltes d'elles el representen allà a on van. Això és el que jo anomeno democràcia interna, i Sr. Gallifa, penso que comencem un mandat amb el peu coix, i em preocupa considerablement.

El Club no pertany a la Junta Directiva, sinó a tots els socis. S’ha pres una decisió prou important a esquenes de molts de nosaltres i això no m’agrada. Ni tant sols en tenia coneixement fins avui mateix el nostre Capità de Flota, Sr. Iglesias, cosa que diu moltes coses.

És per tot això que demano que es reconsideri aquesta decisió presa i que aquesta resti en stand bye fins que se’ns hagi informat de tot i que els esportistes del Club puguem opinar i decidir conjuntament amb vosaltres sobre el futur de l’activitat esportiva, tant de lleure i d’escola de vela com també de competició.

Resto a la teva disposició per aclarir-te qualsevol dubte que hagis pogut tenir del meu escrit i anant per endavant, reenviaré aquest correu a d'altres socis i sòcies per tal que n'estiguin al corrent del mateix.

Moltes gràcies i a reveure,

Lluís Blanchar i Ardèvol
DNI 44.008.662-W
Soci del C.N. d’Arenys de Mar des de l’any 1.979

Fent balanç

Poca gent, i jo no sóc una excepció, pensava que el dia després de les eleccions estatals i una vegada aconseguida la més que provable majoria absoluta del PP, a Catalunya faríem història aconseguint un resultat que donava la victòria a un partit no nacional, i sí nacionalista com CiU. Una victòria mai igualada ni superada a la història.

Davant de les majories absolutes que penso que mai són bones, afegit a que qui ara en disposarà de majoria és el PP, el panorama no sembla massa bo a nivell de poder aconseguir més competències i molta més autonomia per part de Catalunya. Però el que sí està clar és que no és el mateix negociar amb Catalunya essent el primer en quasi bé tot (Ajuntaments, Diputacions, Generalitat i Congrés) que el mateix PP et guanyi a les eleccions. Perquè hauria estat la millor excusa per dir que essent CiU la segona o tercera força política, tal i com sortia a la primera enquesta feta pel diari La Vanguardia a principi de campanya, restava molta més força.

Cal seguir treballant com s’està fent ara. Cal començar a tocar-ho i si és possible retallar-ho tot agradi o no agradi, però la ciutadania hem de començar a veure exemples per part dels nostres polítics. El Parlament de Catalunya ja ha fet algun ajustament amb els sous, als ajuntaments no es fa prou o potser no s’explica de manera suficient, clar error. Cal plantejar-se els Consells Comarcals i potser sense eliminar-les, redefinir les Diputacions.

Jo em qüestiono com molta gent es fa, de què serveix el Senat Espanyol? Si es miren els resultats de les votacions del dia 20 de Novembre un podrà veure que hi ha molts més votants al Congrés dels Diputats que no pas al Senat. La gent sap que aquesta cambra és inoperativa i podria traspassar totes les seves funcions al mateix Congrés dels Diputats. Està molt bé que hi hagi una cambra de representació territorial, però què millor que reunir de tant en tant al les Comunitats Autònomes i estalviar un gran sac de diners. Les demés funcions, com són la legislativa, el control de l’impuls polític i de control de la política exterior, es poden fer perfectament des del Congrés.

Un senador té un sou base aproximat de 3.126,55 €, disposa d’una targeta-taxi per desplaçaments per Madrid (+250 €) i un fix per a comunicacions informàtiques (+49,90 €). Amb despeses i tot, el que ens costa a tots plegats un senador madrileny al mes és 4.295,54 € i un de fora de Madrid 5.248,83 €. Si això ho multipliquem pels 208 senadors que hi ha i per posar un exemple ens pensem que no n’hi ha cap de madrileny, els ciutadans estem pagant pel senat, i només per sous de senadors quasi 900.000 €.

De totes formes, tenint present que el PP disposarà de 136 senadors dels 208 totals, de ben segur que no s’atrevirà a eliminar un cementiri d’elefants que ja no té sentit que existeixi. Per cert, curiós que un expresident de la Generalitat de Catalunya com és en Montilla hi vulgui anar. No em sembla bé.

Per altra banda queda molt clar que els resultats a una vila com a Arenys són molt diferents en funció del què es pretén votar i de quines persones i equips encapçalen les llistes. Aquí hi ha un exemple orientatiu i que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.

Ho tinc molt clar

Es comenta que el deute de la Generalitat de Catalunya podrà acabar-se de pagar a l’any 2.107. Aquesta és la gran llosa que reposa sobre els nostres caps conjuntament amb altres lloses que ens afecten directament com a contribuents (ajuntaments, consells comarcals, diputacions, ...)

La nefasta gestió política dels últims anys i la poca previsió i control de l’època de bonança va fer que s’estirés més el braç que la màniga i ara ho estem pagant de la pitjor manera.

Es diu que els nostres avis les van passar magres durant la guerra i la post guerra. Els nostres pares van començar a viure millor. Nosaltres, els nascuts a finals dels 60 i principis dels 70, en general no ens podem queixar. Però si res no canvia el problema real el tindran els nostres fills i possiblement encara més els nostres néts.

És per això que hem de tocar de peus a terra. Hem de ser conscients que no podem agafar més del que podem ni del que tenim. Cal apretar-se el cinturó, i si per això calen retallades i reduccions, s’ha d’assumir i fer per tal que els nostres fills no acabin aguantant una llosa encara més gran i acabin més escanyats.

El govern actual de la Generalitat ha estat valent, ho està fent i ho està aplicant. Tot just ha començat i tant de bo continuï sense arronsar-se perquè és necessari i no hi ha més remei, per moltes queixes i manifestacions en contra que es convoquin. Els primers sectors afectats han estat la sanitat i l’ensenyament, però cal seguir auditant altres espais sectorials, públics i privats per adaptar-los a la situació actual.

La crisi econòmica des del meu punt de vista ja no existeix. A partir d’ara ens hem d’acostumar a viure en aquesta situació. Una situació que pot millorar si s’és valent i es fan bé les coses, però que possiblement els que ara hi som no tornarem a viure la situació de fa cinc anys.

Catalunya ha contribuït durant els últims 30 anys a ajudar econòmicament a d’altres comunitats autònomes més necessitades. Ara totes les comunitats de l’Estat Espanyol estan més o menys igual de malament, per la qual cosa s’ha d’acabar això de donar més del que es rep. En Josep Antoni Duran i Lleida va dir una veritat com un temple parlant dels ajuts al camp i fins i tot algunes comunitats autònomes com Andalusia i Extremadura l’han reprovat. Potser l’error va ser en la forma d’expressar-ho, però en el fons no va dir res que no fos veritat.

Estem a un pas de viure un canvi de govern a Espanya i molt probablement el PP guanyarà les eleccions de carrer. Les enquestes li donen un triomf molt sobrat, per la qual cosa, si aconsegueix la majoria absoluta, a Catalunya ho tenim molt i molt pelut.

Necessitem un canvi de govern a Espanya, però aquest govern ha de dependre dels vots catalans de CiU. I CiU, ara més que mai, és el vot útil i intel·ligent. Per molts vots que hi hagi cap al PSC, el PSOE té la derrota assegurada. A Catalunya un vot socialista no és tant vàlid com un vot nacionalista de CiU i Catalunya necessita ser decisiva per evitar que no ens acabin d’esclafar i reduir a la mínima expressió, sense dret a decidir absolutament res.

En Duran ho està dient dia rera dia; s’ha de votar a CiU des d’una triple vessant: amb el cap, perquè “serà l’única veu pròpia de Catalunya a Madrid”; amb el cor, per “frenar la recentralització de PP i PSOE”, i amb la butxaca, per “impulsar la reactivació de la economia i aconseguir el pacte fiscal”. En Duran ho té clar, i jo també. I per contra, no podem donar confiança a la “Niña de Felipe González” o Carme Chacón perquè tal i com s’ha vist només ha posat el nas a Catalunya a última hora.

(Article publicat a la revista Ametlla d'Arenys el mes de Novembre)

Copa RANC i la involució de La Vela del Canvi

Després d’un cap de setmana sense sort, el vent no ha volgut acompanyar-nos, en els dos dies de regata.

Dissabte ni tant sols vàrem sortir a l’aigua i diumenge, després d’estar gairebé tres hores, vam decidir entrar a port tot just abans que arribés l’aiguat de pluja.

Després de deliberacions entre el comitè organitzador i el comitè de regates es va decidir anul·lar les proves previstes del dia. Així doncs, a manca de saber si la regata es postposa a una nova data que encara està per decidir (19 i 20 de novembre), no sabem si la temporada 2.011 ja ha finalitzat, o no.

De totes formes, contra les condicions climatològiques no s’hi pot fer res. I que ningú no comenci a criticar que a Arenys mai fa vent, perquè no és cert.
Vull felicitar a la organització, tant de terra com de mar, que va fer, des del meu punt de vista allò que tocava i quan tocava, esperant poder salvar un campionat que enguany no pot quedar desert.

Bé, no ha finalitzat, perque d’aquí a dos caps de setmana, amb motiu del Saló Nàutic, es celebra la Setmana Catalana de Vela. Una regata que ni tant sols estava prevista al calendari del 2.011 i que la Federació Catalana de Vela s’ha volgut treure de la màniga per intentar fer un bon quadre de veles pel litoral barceloní, i per tal que la gent que passegi pel la barceloneta i zona olímpica ho pugui veure.

Em sembla patètic tot això que la Federació Catalana de Vela està fent. No fan res més que organitzar events de cara a la galeria i menyspreant l’esport de competició.
Em sembla molt bé potenciar l’esport de la vela com a tal, però organitzar una competició d’aquest tipus, barrejant a totes les classes i programant recorreguts més de cara a la galeria que no pas a la competició només fa que definir el balanç d’aquest temps a on la candidatura de La Vela pel Canvi ha aconseguit això, canviar la vela, però cap a la involució d’un esport que cada dia compta amb menys participació a les competicions.

No pot ser que, malgrat la situació de crisi econòmica que estem patint, que fa que algunes embarcacions no puguin competit tot allò que voldrien, només haguem estat 33 inscrits a una Copa RANC. Un dels campionats més importants de la costa catalana.

Això bé, entre d’altres coses per una nefasta gestió en quant a programació de calendaris i la planificació i reglamentació dels circuits de regates.

L’altre dia llegia el correu d’un bon amic meu, en Xavi Perà, que ha estat més de 26 anys treballant professionalment de la nàutica i actualment fa de pare de dos regatistes d’Optimist. Tot i la contundència de les seves paraules (al final d’aquest escrit transcric literalment el que va dir) té tota la raó del món.

La Federació Catalana de Vela no pot ser dirigida per polítics ni per persones que tenen les seves aspiracions més enllà del càrrec que ocupen. El nostre president de la Federació és el primer president que s’ha auto adjudicat un sou. Això no li ho puc discutir perquè ja ho va avisar abans de les eleccions, però quan va aterrar-hi, es va aprovar el sou des de principis d’any, i va cobrar mesos anticipats amb caràcter retroactiu. Això denota poca elegància i personalment m’emprenya, perquè en part, o potser a la seva totalitat, aquest senyor té un sou que li el paguem entre tots els federats.

Si la feina es fa bé, mai discutiré el que un es pot adjudicar per cobrar, però quan la Federació va molt pitjor del que anava abans, més val que les flotes donem un cop de puny a la taula i diguem que JA N’HI HA PROU!!!.

Prou de gent que viu del “cuento”. Prou de gent que s’amorra a una mamella i no fa el que ha de fer. Prou de bons vivants que quan la pifien tallen el cap o donen la culpa a professionals de debò i en nòmina, que no ho poden fer millor perquè no els deixen.

ARA MÉS QUE MAI, LA VELA A CATALUNYA.

ARA MÉS QUE MAI, AL CANVI LI CONVÉ UN CANVI DE DEBÓ!

Escrit d’en Xavier Perà al qual jo m’hi sumo.

Apreciados todos/as,

Esta es mi manera de dar soporte a Cristina Sostre, Alfredo LLobet, a Rosa Carrasco, a la clase Optimist, y por ende, a la vela en general.
.....Qué haremos cuando alguno de estos regatistas invitados, colisione, proteste, tape en la salida o vire en la proa de los que se juegan una plaza para el nacional?¿qué diu el reglament, filparranda?....

De todas las maneras posibles de iniciar este delicado correo, elijo la siguiente,

Os he de pedir disculpas y reconocer mi equivocación al pediros el apoyo, en su momento, a la candidatura de la "vela del canvi ".

Para mi desánimo, defendí el supuesto cambio de manera contundente; cierto es, y no me excuso, que lo que había era, cuanto menos, nefasto.
Continuo haciéndoos partícipes de una máxima que acuño desde hace 25 años: "El deporte, no puede estar en manos de políticos"... también...

No soy "indignado" de la vela y os escribo con la tranquilidad que me da ser únicamente un papá de Optimist que ve irregularidades que entre todos podemos cambiar a mejor.

Sabed, para los que no me conocéis, que he sido regatista, entrenador Nacional (en España y en el extranjero), trabajador de la FCV y la RFEV y gerente de club náutico además de empresario en el mundo de la vela en múltiples disciplinas, velería , acastillaje, servicios.... Valga esto, simplemente para que juzguéis si puedo tener o no opinión formada en los últimos 26 años; por supuesto ruego excuséis la pedantería, a priori, pues los que me habéis visto actuar sabéis que dejo a mis hijos en el Club y marcho.

Permitidme definiros que es qué y quien es quién estatutariamente.

La FCV (Federació Catalana de Vela) Es una asociación de Clubs Náuticos.
Los Clubs Náuticos son asociaciones sin ánimo de lucro que se rigen por estatutos donde el primer o segundo punto de los mismos es "el fomento de los deportes náuticos" donde se hayan suscrito. (remo, motonáutica, ski náutico, submarinismo...) todos ellos formados por socios.
Los presidentes de los Clubs náuticos son los representantes de la masa social de los mismos.
El Presidente de la Federació Catalana de Vela (FCV en adelante), es quien administra los designios de una asamblea, compuesta mayoritariamente por los Clubs de Catalunya, TODOS.( de eso se trata...)

¿Por qué digo esto? fácil, tu eres el cliente del Club, el club y tu lo sois de la FCV.
Hay que desterrar la antiquísima idea de que la FCv es el "sancta sanctorum" de la vela. No, no, no, Señores, los regatistas , clientes que se asocian a Clubs y los representan en competición, los Clubs que son la Asamblea junto a otros estamentos son el consumidor final del deporte en cuestión.
Por lo tanto la FCV no nos puede hacer pasar por el aro pensando que están por encima del bien y del mal.Están, aunque ellos no lo crean, a nuestro sevicio. Es como los políticos nacionales o autonómicos.... ¿Os suena?

Coincido con Alfredo Llobet, sufrido capitán de flota de mi club, en que si se ha de pagar una inscripción de 10€ por regata obligatoria (N2), no nos hará mas pobres... pero dejadme que matice, los Clubs tienen como obligación el fomento de la vela, escrito en sus estatutos. Por lo menos, los que organizan las regatas de N2 este año y el pasado y el anterior y el otro, seguro).
Si no tienen recursos para ello, cabe trasladarlo a Ports i Costas para la extinción de la concesión por incumplimiento de sus estatutos. Claro está, también cabe no organizar regatas y ser como el 95% de los Clubs en Catalunya: PARKING DE BARCOS ENCUBIERTOS.

¿Me seguís?
He pasado más de dos años subido a los espigones, paseando por los pantalanes y navegando en VL y crucero, además de entrenando a regatistas buscando "el canvi"; he hablado directamente con la persona que me engañó haciéndole partícipe de mi sentir y del de tantos otros regatistas e implicados en nuestro deporte y, nada de nada.

¿Qué hacer?

Opción A: Tragar
Opción B ( de buena): ¡cambiar de verdad las cosas de una vez por todas!
Recordad que sugerí en la pasada reunión de Optimist del Balís que era hora de cambiar los estatutos de la FCV, a través de nuestros representantes en la asamblea, empezando por nuestro presidente de Club, los representantes de los regatistas y los técnicos, que para eso, para que nos representen, les votamos hace más de 2 años.

Os insto a recoger firmas para ello

¿Nos ha de representar un político que no sabe navegar y vive ajeno a la realidad de la vela? ¿Hemos de mantener una estructura de corte soviético como la FCV? tenemos un Presidente o un CEO, aclaro, cuando se cobra un sueldo por hacer de Presidente-CEO- se convierte en asalariado, con la sutil levedad de que solo él se puede despedir de la empresa. Solo él se puede fijar objetivos, ¿existen?

De eso, y demás de la Federació, del Bis, y demás patrañas puede que hable en otro correo , solo para que sepáis como desde hace años trabajan en otras territoriales y como desde hace años nos engañan y politizan nuestro deporte los de aquí.

Copio al presidente de la FCV y a su directora técnica pues lo escrito ya se lo he dicho hace pocos meses en persona y no me he de esconder de nada.

Por último pedir a las flotas de Láser y 420, con quien aún mantengo contacto, difundan este correo al máximo, hoy es el optimist y ayer sois vosotros. Por qué ayer, esto en memoria de mi amigo Emili Lledó, quien con una elegante indignación me comentaba hace 15 días en Arenys, su malestar por el traslado de los Lásers al Puerto Olímpico. Quedamos, ambos, en poner en marcha lo que os he espetado. ( Va per tu Emili)

Ahora os toca a vosotros, buena regata...

Javier Mª Perá

Pim, PAM!, pum

Durant la passada campanya electoral tots els partits van presentar la seva proposta programàtica a la ciutadania en forma de fulletons, tríptics, xerrades, debats, etc. i cadascú parlava del què faria si arribava a governar a l'ajuntament.

Com que cap partit polític va treure una majoria suficient com per poder governar en solitari, CiU, com a partit més votat per només poc més de setanta vots, va pactar amb el PP i amb el Bloc Independentista aconseguint una majoria no absoluta però sí suficient per a poder governar, almenys fins al dia d'avui.

Com que hi ha un pacte vull entendre que aquest pacte ha configurat una nova proposta programàtica formada per un mix entre les tres propostes d'aquest nou govern de tres candidatures o de fins a sis partits polítics; CDC, UDC, PP, SI i RCat i ViA.

A la passada legislatura, el tripartit format pel PSC, ERC i ICV va presentar un PAM o Pla d'Acció Municipal que no és res més que un Full de Ruta a on es varen fixar els objectius a assolir durant la legislatura d'acord amb un pla d'etapes.

Tot i que a final de la legislatura passada no tot es va arribar a aconseguir poder fer i algunes coses no previstes van ser realitzades d'acord amb noves necessitats que van anar sortint, tot i que potser aquell a aquell PAM li mancava informació, aquesta és una forma bastant coherent de fomentar la participació ciutadana, ja que segons el meu entendre, sense una correcta informació i una bona comunicació és molt complicat donar peu a la participació.

Així doncs, crec que una vegada passats els cent dies de gràcia, seria bo que el nou govern, una vegada assentat a la Casa Gran, una vegada revisats i auditats els comptes que ens va deixar l'anterior govern, així com també la situació de tot plegat i els projectes endegats o per endegar, ens ho expliqués d'alguna manera i per què no, a través d'una audiència informativa pública a on s'informés sobre:

Com estan les arques municipals? quin deute té l'Ajuntament?quins deutes es té amb l'Ajuntament? com es pretén reduir la despesa i quines possibilitats hi ha d'incrementar ingressos per a poder disminuir el deute?

Quina valoració es fa dels llocs de treball directes i indirectes a l'Ajuntament?

Quines actuacions es faran i com es faran per a disminuir les despeses?

Quins projectes hem heretat de l'anterior equip de govern? Quins estan endegats? Tots continuaran endavant o s'aturarà algun? I dels que tenim a sobre la taula, quins seguiran avançant i quins guardarem en un calaix? Per què ho farem?

Això és indispensable conèixer abans de poder llistar tot allò que el nou govern pretén fer una vegada pactat el nou Full de Ruta, un Full de Ruta el no s'ha de considerar com una carta als Reis de l'Orient, sinó un llistat VIABLE d'accions i d'actuacions que el govern es fixa com a objectiu, amb una data aproximada per a aconseguir-ho i una justificació que demostri fermament la seva viabilitat tant temporal com també econòmica.

Crec que tot això és un pas bàsic i indispensable que hauria de fer un bon govern cara a la ciutadania. I després, ja en parlarem de més comunicació, de més informació i per què no, sobre consultes populars per a poder decidir temes claus de present i de futur, perquè ara més que mai, el carro l'hem de tirar entre tots, si els que manen ens deixen una mica...

Arenys l’hem de posar al mapa d’una altra manera.

En uns moments molt complicats, i malauradament crec que encara no hem tocat fons, el tenir una administració local forta és clau per alleugerir el que està plovent a fora, i la millor manera de posar Arenys al mapa no és fer declaracions sobre el mercat futbolístic i parlar de tal forma com si tots fóssim culers, perquè agradi o no agradi, a Arenys n’hi ha de tots colors, com de partits polítics.

És cert que els pericos i d’altres som una minoria a Arenys, però penso que el nostre alcalde és l’alcalde de tots, dels que el van votar i dels no el van votar. Posar Arenys al mapa des de programes estatals centralistes com Punto Pelota és posar Arenys al mateix nivell que aquells que no paren de dir bajanades incomprensible i això no ens ho mereixem.

Porto uns quants mesos reclamant aquest govern fort, capaç de gestionar bé els pocs recursos que tenim i sobretot capaç de poder disminuir el gran deute econòmic que pateix el nostre ajuntament.

Fins ara continuem tenim un govern molt dèbil que no disposa d’una majoria suficient com per poder tirar endavant temes vitals per a la nostra vila. Tenim excepcionalment un regidor de l’oposició que disposa de cartera de govern. Desconec si aquest regidor del Bloc cobra el sou de regidor de govern o bé de l’oposició, però bé, en això no hi entraré perquè és xocolata del lloro.

El per què d’aquest regidor de l’oposició amb cartera només es justifica per dir que els seus socis tripartits; Solidaritat Catalana per la Independència i Reagrupament, no poden dir que governen amb el PP, però de fet ho estan fent.

El tema dels colors polítics en un ajuntament com a Arenys de Mar i a dia d’avui no és significant. Cal aglutinar els millors del màxim de forces polítiques per a formar un gran i un bon equip. Aquell dream team del qual ens parlava el nostre alcalde encara el podem aconseguir, però no només el formarem amb els que ja estan, sinó que cal la participació d’altres que durant aquests últims anys han demostrat amb més encert que desencert, una bona capacitat de gestió política. Però si agafen carteres, que no es quedin a l’oposició, perquè això és enganyar-se a un mateix.

La resposta a no poder aconseguir això crec que són les desavinences que hi van haver durant la passada legislatura entre persones del tripartit format pel PCS, ERC i ICV i la presència del PP al govern local, però algunes d’aquestes desavinences no es podran tornar a repetir perquè algunes de les persones implicades ja no hi són. Per tant, som-hi!

Així doncs, per què no girem full i comencem de nou? Per què no hi ha persones prou vàlides que han demostrat la seva vàlua gestionant àrees prou importants com l’Educació, el Medi Ambient i la Cultura? Aquestes persones que ho van fer a la passada legislatura van fer coses ben fetes i coses mal fetes, però van tenir la suficient valentia com per tirar endavant aspectes que d’altres anteriors no es van atrevir a fer. Cal ser valent!

A dia d’avui no hi ha ingressos importants en matèria de llicències d’obres perquè el mercat immobiliari està esgotat, però sí que hi ha temes de disciplina urbanística que cal millorar considerablement a l’àrea d’urbanisme, tant a nivell d’optimització de costos com també en la millora de la seva gestió.

Cal seguir atents a veure si la Generalitat ens aprova definitivament un Pla General d’Urbanisme que vam començar a redactar ara fa 10 anys! I que aviat tornarem a tenir desfasat. Bé, de fet ja està desfasat, perquè la situació actual i les necessitats actuals en quant a territori, sostenibilitat i demografia, que afecten clarament a les necessitats en quant a Equipaments, Mobilitat i Serveis. El nostre alcalde és molt vàlid per algunes coses, però per a portar la cartera d’urbanisme, a no ser que algú l’estigui assessorant des de fora, veig complicat que se’n surti. I si l’assessoren des de fora, pel bé de tots que sigui així, pel bé de tots i no pas d’uns pocs.

Senyors càrrecs electes que ens representen a tots els arenyencs, deixin de fer bajanades i de posar-se pals a les rodes els uns als altres. Ara no toca, cal fer feina, bona feina, i tal i com tenim el tema cal començar a avançar, deixem de retrocedir. Els ho està demanant la ciutadania i sembla que per una orella els entra i per l’altre en surt.

Ja entrem al mes de setembre i espero que hagin reflexionat i s’hagin carregat les piles, perquè a partir del proper mes de ja mateix i una vegada complim els cent dies de mandat això ha de fer un tomb cap endavant, per posar Arenys al mapa des de la gestió i no pas des del Camp Nou.

I sobretot, abans de portar a ple alguna cosa que pot ser tombada per la oposició, millor negociar, perquè en cas contrari més val no portar-ho al plenari, ja que la imatge que es dona cap a l’exterior és bastant lamentable.

Perplexitat Municipal

Després de les eleccions del 22 de maig i transcorregudes unes tres setmanes, els partits polítics locals arenyencs no han estat capaços de posar-se d’acord per formar un govern fort i sòlid.

Els ciutadans van parlar més que mai davant les urnes i els resultats van ser que més d’un 47% de les persones convocades a votar es van quedar a casa. Això vol dir que només va passar-se pel col·legi electoral un 53% de la ciutadania. És a dir, es van abstenir uns 5.200 electors i van anar a votar gairebé 5.900.

A partir dels resultats definitius, les meves conclusions personals són que la ciutadania no tenia una llista o candidat preferit per a ser el nostre alcalde.
La situació econòmica actual és molt complicada i més que mai al nostre ajuntament. Segons les dades publicades a finals del 2010 pel Ministerio de Economia y Hacienda (Agencia Tributaria), el nostre ajuntament acumulava un deute de 6.916.000 €. Si a això li sumem les dues últimes sentències del Contenciós Administratiu a on s’ha condemnat a l’Ajuntament a indemnitzar a dues persones a pagar uns 2,4 milions d’euros en total, la situació és força crítica i complexa, atès que el deute puja a gairebé 9,5 milions d’euros; 1.580 milions de les antigues pessetes!.

Tot això ens obliga a tenir un govern capaç de gestionar d’una manera eficaç les nostres arques municipals, cosa que després de veure com s’ha constituït el govern municipal, el meu pessimisme s’incrementa força, ja que aquest govern no el veig per enlloc.

No pot ser que existeixi tanta irresponsabilitat a la nostra classe política permetent que es formi un govern de només quatres regidors i un alcalde, complementat pels dos regidors del PP una setmana més tard i amb la especulació de que pugui entrar el regidor del Bloc como a regidor de l’oposició amb cartera. Com s’explica això? Potser per què governar oficialment amb el PP no és correcte per Solidaritat Catalana i Reagrupament. Què farà el regidor del bloc? Votarà sempre amb el govern? Farà d’oposició amb tots els temes que ell no porta?
Senyors polítics, què estem fent? Penso que estan jugant amb el poble i tal i com estan ara les coses això no ens ho poden fer!

En moments com aquest, la única estratègia ha de ser local i no tant política. No pot ser que existeixi tanta irresponsabilitat com per no voler formar un govern amb cap i peus i no pas un govern en minoria i format per pegats mal enganxats.

No pot ser que amb els interessos personals d’alguns nous càrrecs electes o interessos totalment partidistes d’altres tinguem un govern tant dèbil i al límit del precipici.

Jo no crec en els governs de concentració perquè tant important és tenir un govern fort i sòlid com també tenir una oposició potent i constructiva, que exerceixi de control.

Estic convençut que no s’han format algunes aliances fortes i potents degut a que en alguns grups municipals hi ha gent que ho impedeix, només per la seva presència i la seva forma de ser. Aquestes persones haurien de veure-ho i deixar pas a d’altres per tal que aquest govern que necessita Arenys sigui el que tots ens mereixem.

El problema rau en que possiblement el sou de càrrec electe, ja sigui des del govern o des de l’oposició, és un plus important per a un ja sigui perquè un pot necessitar tenir una font d’ingressos garantida almenys durant quatre anys. Això és lamentable i m’indigna!

Els ciutadans paguem els nostres impostos, entre d’altres coses perquè els que ens governen ho facin eficaçment i ja portem uns quants anys anant molt coixos, des del meu punt de vista.

Els resultats electorals d’enguany no han determinat clarament qui ha de ser el nostre alcalde ni quina força política ens ha de governar, però el que sí han determinat és que s’hauria d’agafar als millors de cada formació política. Els resultats electorals han dit que cal fer un govern fort dels millors i el govern que tenim és dèbil i molt reduït en nombre de persones. A l’ajuntament hi ha molta feina a fer i és impossible que quatre regidors i un alcalde ho puguin fer tot.

Aquesta situació és insostenible i no m’agradaria pensar que l’oposició està deixant passar el temps esperant a que aquests que ara ens manen es fumin una patacada per així promoure una moció de censura d’aquí a uns quants mesos argumentant incapacitat i així evitant fer màrtir a l’alcalde actual, deixant perdre un temps molt valuós per a la nostra vila i els seus convilatans.

No sé si quan es publiqui aquest article la situació haurà canviat, però és de calaix que tal i com anem no anem gens bé. Així doncs, deixem-nos de monsergues i comencem a treballar, “que no está el horno para bollos”, i més amb el que ens està plovent.

Balanç Electoral

Crec que el resultat electoral d’aquestes eleccions municipals ha reflectit el resultat de tot el que han fet les diferents candidatures durant els últims temps i penso que alguns partits han sortit força beneficiats pel fracàs d’altres sense potser merèixer del tot el que han aconseguit.

Després dels grans resultats obtinguts per CiU arreu de Catalunya aconseguint l’alcaldia de Barcelona i suposo que també de Girona entre moltes altres poblacions i després del gran resultat electoral obtingut a les anteriors eleccions nacionals, cal analitzar els motius pels quals a Arenys de Mar no només s’ha perdut un regidor, passant de 6 a 5, sinó que s’han perdut uns 600 vots respecte de l’any 2007, igualant el resultat obtingut per la federació a les eleccions del 1.999.

Després de tenir tots els vents a favor en quant a potencial de marca, el perdre tants de vots i baixar en representació municipal vol dir que la proposta electoral que s’ha fet ha estat equivocada. Convergència i Unió s’ha dilapidat abans de començar amb els processos de primàries que va celebrar, primer des de Unió i després una altra vegada a nivell de federació.

El no haver aconseguit un candidat de consens i que agradés, no només als militants, sinó també a la ciutadania ha fet que el resultat no hagi estat de 7 o 8 regidors en comptes dels 5 obtinguts. Cal reflexionar força i reorientar la nau per no seguir caient.

Però ara ja està fet. Desconec com van els pactes i si finalment es farà una sociovergència o un pacte més d’esquerres, però això ho veurem el proper dissabte 11 de juny, quan es formi el nou Consistori a nivell polític.

Qui s’ha beneficiat clarament d’aquesta derrota convergent, així com també del gran fracàs d’Esquerra, que ha passat de 3 a 1 sol regidor, ha estat Iniciativa. Jo al·lucino amb aquesta formació ja que pràcticament no es ressent mai del desgast polític que li suposa governar. Ha passat a Arenys i un clar exemple també va ser a les eleccions passades al Parlament. De totes formes, crec que dintre del govern tripartit les dues regidores que hi van participar ho van fer prou bé tot i tenir carteres amb una responsabilitat inferior respecte a d’altres. Espero que si ara els toca governar sàpiguen aprofitar l’increment a tres regidors.

No m’atreveixo a parlar massa més d’altres temes ja que després de penjar dilluns passat al meu blog d’internet una reflexió personal més exhaustiva sobre aquests resultats electorals, alguna persona candidata ja m’ha volgut estirar de les orelles, simplement per dir el que penso o el que crec que altres pensen.

Un pot estar d’acord o en desacord, por discrepar sobre el que un creu de l’altre. Però si a un no li agrada el que l’altre escriu el millor que pot fer és no llegir-lo i no fer-ne cas. Jo crec que el resultat obtingut, no esperat pels al·ludits, i potser el llegir coses que tot i no voler-les reconèixer són veritats com un temple, fan que en calent un acabi explotant de ràbia. Però bé, espero que una vegada passat el dia 11, tothom es tranquil·litzarà i es posarà a fer la seva feina.

Serà una legislatura molt i molt complicada. Tots els ajuntaments tenen grans dificultats econòmiques i poca cosa es podrà fer a nivell d’inversió. No obstant, no serà excusa per poder fer moltes coses per millorar Arenys, tant a nivell urbà, com a nivell urbanístic, a nivell econòmic i sobretot, social. Tant de bo qui ens governi aquests quatre anys ho tingui clar, perquè aquest partit el seguim perdent any rera any i ni tant sols arribem a la pròrroga.

Durant tres eleccions municipals he participat anat a les llistes i aquesta quarta, que no en prenia partit, la llei de Murphy va voler que no desconnectés, fent-me participar com a president de mesa electoral. Realment és una jugada que et toqui, però si així ho fixa la llei electoral s’ha de complir, agradi o no agradi. M’agradaria acabar aquest escrit agraint la gran col·laboració i bona feina feta pels dos vocals que em van acompanyar durant tota la jornada els quals em van facilitat tant la feina que vam treure el recompte a la primera, així com també als interventors de CiU, a l’apoderada del PSC i de la CUP, que van estar increïbles en tot moment i amb un bon rotllo esplèndid i sense posar cap complicació. Bona feina!

(Article publicat a la revista Ametlla d’Arenys del mes de Juny)

L’honora la responsabilitat i coherència política

Durant aquesta legislatura he estat molt crític amb el savoir faire del senyor Jordi Pera.

Durant aquests quatre anys en els quals els dos primers he participat directament de la política municipal com a regidor de l’oposició i els dos següents des de la distància, a través dels meus escrits a la revista L’Ametlla d’Arenys he dit sempre el que creia i el què pensava en relació al senyor Pera, no a nivell personal però sí sempre a nivell polític.

El què jo sempre he dit i el què creia ha estat realment això i no tiraré enrere amb les opinions escrites i transmeses, tot i que mai he tingut cap cosa personal cap a la persona, però reconec que sí cap al polític.

Dilluns pel matí vaig fer un apunt al meu blog a on suggeria dues renúncies a les actes de regidor abans de la constitució del nou Consistori i en Jordi Pera es una de les dues persones sobre les quals considero que per coherència política havia de renunciar abans del proper 11 de Juny.

Val a dir que la decisió que ha pres el senyor Pera no sé si és la millor per a ell o pel seu partit, però en aquest moment no puc fer res més que felicitar-lo per aquesta decisió considerant personalment que aquest fet l’honora.

Políticament parlant i de cara a les negociacions, crec que el senyor Pera acaba de facilitar una reedició del tripartit de la legislatura passada en minoria perquè actualment suma vuit regidors i li manca un sol regidor per aconseguir la majoria suficient com per tenir un govern estable a nivell de vots.

Una altra opció seria incorporar una quarta força política a l’equip de govern amb la CUP o bé amb el BLOC, tot i que si entre tres partits es portaven a matar amb quatre no em vull ni imaginar com aniria. Potser seria més intel·ligent per part del tripartit intentar aconseguir el vot que els hi manca de forma puntual per aconseguir aprovar les seves propostes. Això no és el que m’agrada.

De fet, ja ho vaig dir fa uns quants mesos que el millor per Arenys seria la sociovergència, però no sé si el PSC es veu capaç d’acceptar al senyor Estanis Garcia com a alcalde. Una altra cosa seria que el senyor Garcia renunciés a la seva acta de regidor cosa que ho veig molt complicat. Llavors, penso que això seria el millor per a CiU i sobretot, per Arenys de Mar.

Tal i com tenim els resultats electorals tot i que potser molta gent no ho entendria, crec que a nivell de poble les persones haurien d'estar per sobre dels partits, i un pacte entre CiU i ICV no el veuria gens descabellat de cara a una bona gestió a l'ajuntament. De totes formes estic convençut que ens tornem a trobar en la situació de que el candidat de CiU no és volgut per a les altres forces polítiques com a alcalde.

Però bé, el que m’ha empès a escriure aquest apunt és el senyor Pera, i independentment de tot allò que he dit i he opinat durant aquests anys sobre la seva personalitat i la seva gestió política que no és el mateix que la seva persona, torno a dir que el que ha decidit fer l’honora i el felicito, així com també, independentment del què i el com ha treballat el senyor Pera durant tots els anys que ho ha fet com a regidor de l’ajuntament, és d’agrair la seva aportació i treball fet pel poble que sempre és més desagraït que agraït, donat que quan ets regidor sempre et critiquen el que no agrada i mai et feliciten quan fas una cosa ben feta. Sempre deixant o oblidant que darrere hi ha una família, una feina i uns amics que sempre acaben quedant de costat o més poc atesos.

Gràcies de nou i enhorabona a l'Annabel.

Balanç post electoral – “divide y vencerás”

Volgués o no volgués, ahir vaig haver de passar la jornada electoral vinculat d’alguna manera a les eleccions.

Tot i estar designat suplent número dos per a la mesa A d’Stella Maris, finalment em va tocar exercir les funcions de president de mesa. Estic content perquè crec que la nostra mesa va ser la primera en donar el seu escrutini.

Voltat d’interventors i apoderats, algun d’ell regidor de govern de l’ajuntament, al·lucinava amb les cares que anaven fent molts d’ells quan els meus vocals i jo mateix anàvem obrint les paperetes. Però bé, això m’ho quedo per a mi. Val a dir que vaig compartir taula amb una gent magnífica, sobretot els meus vocals, els interventors de CiU i les apoderades del PSC i de la CUP. Durant la jornada vàrem riure molt i això ens va fer passar les 13 hores molt millor.

La meva porra personal no ha acabat essent gaire diferent al resultat final i algunes persones properes a mi ho poden certificar.

Jo en donava 6 a CiU, 4 al PSC, 2 a ERC, 2 a ICV, 1 a PP, 1-2 a la CUP i 0-1 al BLOC.

Com en moltes ocasions, Arenys de Mar ha estat la excepció que confirma la regla.
En un moment a on la marca CiU estava pels núvols i la marca PSC tocada i gairebé enfonsada a tot arreu, Convergència i Unió no ha estat capaç de donar la campanada i en comptes de millorar els resultats del 2007, ha perdut un total de 678 vots i ha perdut un regidor, passant de 6 a 5.
Aquí s’ha vist clar que el senyor Estanis Garcia. ha estat el principal entrebanc a l’hora d’aconseguir una gran victòria.

El PSC només ha perdut 106 vots i ha mantingut els 4 regidors que va aconseguir el 2007. Té un gran mèrit, encara que aquest mèrit se li ha de donar al senyor Estanis Garcia i als seus avaladors i assessors.

Qui se la fomut, i de veritat, ha estat ERC. La prepotència i afany dictatorial que han tingut dos dels seus regidors durant tota la legislatura passada els ha fet pagar una gran factura, passant de 3 a 1 sol regidors i perdent 569 vots respecte al 2007, amb una pèrdua 41,34% dels vots aconseguits.

El vot independentista no s’ha perdut i s’ha repartit entre tres; ERC, CUP i BLOC.

ICV ha estat la gran guanyadora dels comicis, incrementant de 2 a 3 regidors i obtenint un increment de 119 vots respecte al 2007. Crec que l’Assum ha fet una bona feina a l’ajuntament i ICV ha fet una campanya molt correcta. De totes formes, el resultat obtingut ha vingut més pels demèrits dels altres que no pas pels propis, i això ho ha de tenir molt clar el partit.

Al BLOC no li ha sortit bé sortir del concepte d’independent per anar al concepte independentista. De fet, tot i mantenir el regidor del VIA aconseguir ara fa quatre anys, no ha estat capaç d’incrementar vots, tot i unir-se amb Solidaritat Catalana i Reagrupament. Han aconseguit 318 vots; havent perdut 12 vots.

La CUP ha fet el que li pertocava, que és aconseguir representació municipal. Ahir vaig quedar una mica parat que el candidat d'aquesta formació vota a un altre poble. Esperem que això no vulgui dir res, i espero que la CUP farà bona feina a l'ajuntament. Ja es veurà.

Les conclusions des del meu punt de vista són que CiU no ha estat dividida, simplement s’ha dividit sola. Molta gent votant convergent s’ha quedat a casa pel fet que potser li podia engrescar la llista, però no pas el candidat. Quanta gent es podia imaginar al senyor Garcia d’alcalde? Algunes persones ho veien com un gran perill per a Arenys, amb tots els respectes cap al senyor Garcia. Altre gent no volia ni pensar en la possibilitat de que el senyor Garcia acabés sent alcalde. De fet, encara ho podria ser si CiU acaba pactant amb el PSC, ja que sumen un total de 9 regidors, que és el mínim indispensable per tenir majoria absoluta.

Per altra banda, un pacte més natural és el de PSC i ICV. Un pacte que tot i no aconseguir majoria absoluta, atès que sumarien 7 regidors, poden aconseguir una estabilitat bastant bona, atès que tenen moltes opcions de pactes puntuals.

No acabo de veure un pacte PSC i ICV amb dos dels tres partits independentistes. ERC em costaria veure-la a dintre del pacte ja que crec que el senyor Vinyes ja en té prou de senyor Pera.

Un altre tema són les conseqüències de la jornada electoral; està molt clar que els clars perdedors d’aquestes eleccions són CiU, ERC i el ex-VIA (BLOC).

Els candidats de la primera i la segona formació, penso que per coherència política, haurien de renunciar a les seves respectives actes de regidor i anar-se’n cap a casa. Penso que aquest és el missatge que els ha transmès la ciutadania. Han fracassat cotundament i això ho han de veure. I si no ho fan vol dir que volen continuar apoltronats. De fet, si el senyor Garcia plega, veuria molt factible un pacte sociovergent i força estable per a Arenys, encara que els futurs regidors de CiU no han passat mai per l’ajuntament. De totes formes, entre tots els ajudaríem.

El senyor Pera s’ho hauria de mirar, i molt. Acaba d’aprovar un Pla General d’Urbanisme patètic, té de cul a les forces de seguretat arenyenques, i encara va traient pit, no sé per què. Senyor Pera, oblidis de la política arenyenca, perquè ja se li ha passat l’arròs. Tenim sort que el senyor Soler no ha aconseguit acta de regidor, per la qual cosa no cal dir-li res.

El senyor Acero, del BLOC, ha fet el que ha pogut, i no en sap més, malgrat que ell es pensi que és un crack. Res més a dir. Ara haurem de veure com es gestiona un sol regidor entre tres formacions polítiques. O potser millor dit, entre dos partits independentistes i les restes d’allò que un bon dia de setembre el senyor Acero va decidir carregar-se.

Precampanya Electoral – Qui hi hauria d’estar.

Tot està apunt per les Eleccions Municipals i tal i com va passar a les Eleccions Nacionals, CiU serà previsiblement la gran guanyadora dels comicis a pràcticament tota Catalunya després del desgavell que ens ha deixat el tripartit durant aquests últims vuit anys.

A Arenys, tot apunta a que el tripartit “d’esquerres i de progrés”, patirà una davallada important i CiU arriba amb una marca reforçada que li donarà més percentatge de vots. Tot dependrà, però, de la gran abstenció que previsiblement hi haurà i de si l’electorat nacionalista va a votar en massa, sobretot a nivell de militància, degut al procés d’elecció de candidat, inicialment a Unió i posteriorment a la Federació, que ha dividit al personal.

De totes formes, a Arenys aquest percentatge de vots acaba essent decisiu per aconseguir governar en funció de qui lideri el projecte, ja que històricament gairebé sempre acaba essent la força més votada. I tal i com he anat dient durant aquests últims mesos, respectant a tothom, crec que a CiU hi ha gent més capacitada que no pas el candidat escollit per donar un cop de timó a Arenys i aconseguir una majoria suficient com per no tenir que negociar amb aquells que ens han mal governat durant aquesta passada legislatura,.

Actualment només conec una persona que ara hauria estat capaç d’aconseguir una majoria absoluta sobrada per a governar, i aquesta persona es diu Benet Maimí. De totes formes, en Benet no només és diputat al Parlament de Catalunya, sinó que també és Vicepresident de Unió Democràtica de Catalunya i Secretari d’Organització, cosa que fa que s’hagi de “patejar” tot el territori endreçant la casa i posant pau i fent canvi de cromos en el sí de la coalició amb el seu homòleg de CDC, en Lluís Coromines.

En Benet pot tenir fama de persona que li agraden ben poc els papers, la feina de despatx, l’estudi i l’anàlisi de les coses, però el que no se li pot negar és la seva gran capacitat de planificació i bones aptituds negociadores a nivell polític. Per això, ara està a on està i no es troba lluitant per l’alcaldia d’Arenys. En Maimí no ho sap tot a nivell municipal, però sí que en sap de tot una mica, i amb un bon equip de professionals de veritat al darrera, de ben segur que hauria arrasat.

De totes formes ja se sap que quan hi ha altres factors externs que et conviden a no fer-ho, has de fer cas al que et recomanen des de dalt i decidir si ets submís al partit, tot i que crec que s’han equivocat.

Com a President Comarcal d’Unió que encara n’és, crec que se li ha escapat una mica de les mans el procés de primàries que va viure la secció local quan es va escollir candidat per intentant aconseguir que un militant d’UDC arribés a ser alcaldable d’Arenys. De fet, penso que aquest és el veritable problema de la Federació Nacionalista, el voler aconseguir pes polític tenint poc en compte la vàlua d’uns respecte dels altres. Tant de bo m’equivoqui, però en aquest cas, en Benet era garantia d’èxit total, fins i tot per arribar a una majoria absoluta i sense dependre d’altres forces polítiques.

Dit això, ara ja no hi ha marxa enrere i el candidat és l’Estanis Garcia. Una persona que tot i el meu parentiu familiar poc té a veure amb mi i amb el que crec. Suposo i confio en que ell pensarà el mateix. Una persona recolzada per una família molt potent en el sí d’Unió i que espero que aconsegueixi el millor resultat possible, tot i que no me l’imagino com a Alcalde i encara menys després d’haver escoltat alguna entrevista que li han fet per la ràdio. De totes formes, la seva competència tampoc semblen massa lluents.

Per ser alcalde has de saber una mica de tot i no només confiar amb els “cracks” que t’envolten. També confio en que siguin cracks de veritat, però això ja ens ho demostraran si la ciutadania els dona confiança. I si a més hi ha factors assessors que et volten com a taurons cap allà els cinc cantons i no paren de moure’t els fils, el risc final de caure en el pou és molt elevat. I que ens ho preguntin a alguns, ja no en sóc l’únic!

De totes formes, tampoc m’imaginava que el Real Madrid guanyaria la Copa del Rei al gran Barça, i mira...

És per tot això que de vegades potser val més la pena pensar que “más vale malo conocido que bueno por conocer” o bé quedar-te a casa o votar en blanc el proper 22 de maig. De totes formes, potser no tant “malo” com el tripartit actual, a on reitero una vegada més que hem tingut un alcalde socialista, un alcalde a l’ombra d’ ERC que és qui ha manat de debò i té força content al personal funcionari... i una ICV que només pot comptar en repetir tripartit si vol continuar a la poltrona.

I si el projecte fracassa, doncs haurem de començar de nou a construir el projecte de debó que avui necessita Arenys i que de moment no acabo de veure. Qui s’hi apunta? Doncs som-hi!

Comença una altra cursa! – Precampanya Electoral.

Les atxes ja estan el alça. Totes les forces polítiques arenyenques comencen a tenir definits els seus candidats i les persones que encapçalaran els primers llocs de les seves llistes electorals de cara a les eleccions municipals del proper diumenge 22 de maig.

Alguns partits han començat la precampanya força d’hora, potser per intentar esgarrapar algun dels molts i molts vots que perdran en aquestes eleccions respecte a les del 2007.

A partir d’ara ja estem veien com actes informatius, actes de revisió de la feina feta, locals de precampanya, esmorzars, dinars, berenars i sopars són oferts a la ciutadania per tal d’intentar animar a la gent a omplir els llocs de convocatòria i convèncer-los que ells són els menys dolents. Tota una sèrie de propostes que haurien de servir, almenys, per intentar moure un electorat que està en hores baixes i comença a no creure en res.

La crisi econòmica i la manca de persones capacitades per liderar un projecte real de poble pot fer que aquesta vegada la abstenció superi la del 2007. De fet, la participació en el 2007 crec que va ser d’un 56% aproximadament (de 10.993 electors, van anar a votar 6.140).

Tot això pot fer que el consistori incrementi en nombre de partits, tot tenint present que apareixen dos partits independentistes; la CUP i el Solidaritat Catalana, atès que per aconseguir un sol regidor necessites el 5% dels vots, i si hi ha poca participació necessites menys vots per aconseguir aquest 5%.

Les opcions que ens ofereixen des de els partits que avui ens governen a Arenys i els que actualment estan a l’oposició, tret de l’escorada independentista del VIA, no aporta gaire novetats il·lusionants.

Com ja vaig comentar el mes passat, la possible alternativa de canvi i millora en la governabilitat d’Arenys resta més que dubtosa, ja que escoltant l’entrevista radiofònica que es va fer al flamant nou líder de CiU (només amb el 52,3% del recolzament dels seus militants), denoto ganes de poltrona i excessiva delegació, no pas per coordinar allò que un sap, sinó per tot el contrari; per què et gestionin allò del qual no en tens ni idea i no ets capaç de controlar.

De totes formes, anar de candidat només tenint poc més de la meitat del suport del teu partit em porta a pensar que denota força valentia o bé total predisposició per fer-te l’harakiri. Novetats al PSC, a on el regidor que ens havia de portar les grans polítiques participatives suposo que plega per què no ha estat capaç o potser no l’han deixat aconseguir allò que abans del 2007 tenia en ment.

Hi ha una altra teoria que potser també fora possible, com el desconeixement inicial del funcionament de la Casa Gran, que potser era massa profund com per veure d’entrada que les coses no són tant fàcils d’aconseguir i més si alguns companys teus no hi creuen amb allò que defenses i vas oferir a la ciutadania durant la campanya electoral. Sorprenent la notícia de la tornada d’en Fontbona al “ruedu” . Espero pensar que ho fa per aportar pel poble i no pas per utilitzar-lo com a trampolí. De totes formes he de reconèixer, tot i no compartir moltes coses amb ell, que és l’únic polític de debò dels que tenen opcions d’aconseguir acta de regidor. Espero que realment acabin havent-ne uns quants més.

Sincerament, després dels esdeveniments que han passat a les últimes setmanes tot queda molt enlaire. De totes formes, del que no en tinc cap dubte és que ho tindrem força pelut durant els propers quatre anys, independentment de quines persones ens governin, perquè encara ens manca molt per arribar a l’aprovat en quant al nivell polític que se’ns està proposant.

Si a tot això tenim present la profunda crisi econòmica que estem patint, sumat a la crisi de les energies, la manca de sentit comú que es preveu des del meu entendre, em porta a pensar de forma força pessimista, perquè amb calers tot es pot fer, però si no tens un duro i a sobre et manca imaginació i sentit comú, malament rai.

Tant de bo m’equivoqui i acabem veien un govern dels millors, dels més preparats i més capacitats, tot dirigits per un alcalde que tot i no tenir que saber molt de tot, simplement s’envolti dels que en saben força i pugui tenir suficient capacitat com per entendre i per poder prendre decisions per complir amb el programa electoral (contracte amb la ciutadania) que ens enviarà durant la campanya a tots els convilatans. De moment, segueixo sent força pessimista, però encara manquen dies per arribar al 22 de maig.

(Article publicat a la revista Ametlla d'Arenys del mes d'Abril)

Comença una altra cursa! – Partits Polítics i Recollida Selectiva

L’Oriol Pujol, secretari general adjunt de CDC, va dir en un acte polític a Montbrió del Camp el passat divendres 18 de febrer que “si els socialistes fan primàries a Barcelona és per què no tenen lideratge ni projecte de partit”. I crec que té força raó. Evidentment per a ell és molt més important aconseguir l’alcaldia de Barcelona i suposo que Arenys i potser algunes altres poblacions de Catalunya són pura anècdota o potser desconeix la situació actual del nostre poble. Això és el que està passant a Convergència i Unió d’Arenys de Mar.

Quan es publiqui aquest article ja s’haurà celebrat l’assemblea de CiU per a escollir candidat entre l’Agustí Massuet i l’Estanis Garcia. Cosa complicada, perquè el que surti escollit necessitarà aconseguir almenys el 70% del suport dels vots presents.

El recolçament a l’Estanis per part d’un antic líder local de CDC, així com també la influència que té a nivell intern a UDC gràcies a la seva família política, ha aconseguit que s’hagi arribat a aquesta situació. Per altra banda, des de la meva opinió personal, la poca capacitat de lideratge i no tant més carisma que presenta l’Estanis ha fet que Unió s’hagi dividit a nivell intern. Que ningú s’ho prengui malament, però és així.

Potser no hi ha tanta mala maror en el sí de Convergència, però el fet que algun pes pesant hagi donat recolzament a en Garcia abans que a en Massuet, també ha causat una certa crispació. Val a dir que “tanto monta, monta tanto”. Que en Massuet no hagi aconseguit convèncer a tota la militància del seu lideratge vol dir alguna cosa i per tant, potser tampoc és la persona ideal, però no hi ha ningú més, i de l’ideal s’ha de fer el possible, per la qual cosa considero que seria la persona més adequada per a representar-nos.

De totes formes, tal i com estan les coses, no vull ni pensar que torni a succeir el que va passar a les eleccions del 1999, quan CiU, tot i guanyar, no va aconseguir sumar més que el que “trist i partit” potser pel poc carisma o simpatia que desprenia el candidat, en pau descansi.

El senyor Oriol Pujol va dir el que va dir, però també és cert que si no hi ha ningú més, no tens més remei que repetir projecte. Això ha passat, sobretot en el sí del PSC i d’ERC, i crec que aquests projectes i lideratges estan més que esgotats.

L’únic que valoro positivament de la gestió d’ERC es la posada en marxa de la recollida selectiva de brossa, tot i que després d’un més en actiu, crec que caldria programar el plàstic en tres dies en comptes de dos, atès que el plàstic ocupa molt d’espai i sempre acabem tenint bosses aparcades, pendents del dimecres i diumenge, que és quan es recull. Les deixalles no definides, anomenades “resta” caldria passar d’un a dos dies pel mateix motiu. Potser això val més diners, però cal fer-ho i és necessari.

Per altra banda, la regidora de Medi Ambient hauria de tenir present la imatge de poca netedat que hi ha als carrers entre les vuit i les deu del vespre. Hi ha poblacions a on amb el contracte de recollida s’incorpora el servei de repartiment de cubells de diferents colors, en funció del que es recull. A les vuit es deixen al carrer, la gent els omple, a les deu es buiden i tot seguit se’ls enduen. De totes formes, xapeau per haver-ho posat en marxa, però ara cal millorar-ho i no deixar que acabi fracassant. També és bàsic i important millorar la campanya informativa ja que hi ha molta gent que encara no sap de què va el tema i això facilitaria la millora de tot plegat.

Seguint amb la política local, en el PP d’Arenys no crec que es noti l’efecte davallada general del PSC i dubto molt que incrementi a 2 regidors la seva presència a l’ajuntament. Pese a quién le pese, la Rosa era molta Rosa.

Amb les de moment tres formacions polítiques independentistes que es presenten a Arenys; ERC, CUP i VIA-Si, sumat a la forta davallada que previsiblement tindrà ERC degut a l’erosió que ha patit últimament arreu i al candidat que presenten a Arenys, suposo que acabaran repartint-se entre dos i tres regidors. Jo apostaria a que ERC acabarà amb dos regidors i la CUP amb un. El VIA-SI crec que és una combinació destinada al fracàs per haver perdut l’essència dels veïns del poble que només tenien un projecte de poble sense cap color ideològic i a on la política exterior, la independència, les dretes y les esquerres no formaven part de l’esperit que tenia el partit fins a l’estiu passat.

Finalment crec que ICV tornarà previsiblement als seus orígens amb un sol regidor representant en el consistori ja que ara per ara no hi ha factors especials que puguin facilitar el gran resultat del 2007. De totes formes crec necessari que l’Asun estigui al consistori i que ICV tingui representació.

El repartiment de regidors entre CiU i PSC dependrà de si finalment CiU té o no un bon candidat, si té un bon equip i si finalment té projecte, perquè ara per ara només té disputes internes i mals rotllos. També això pot afectar considerablement a l’abstenció i conseqüentment als partits petits de manera positiva.

Tant de bo no es perdi el tren, perquè a Arenys, ara més que mai, convé un canvi per redreçar allò que el tripartit local s’ha carregat.

(Article publicat a la revista Ametlla d'Arenys del mes de Març)

Urbanisme i Habitatge - COMENÇA UNA ALTRA CURSA!

Després d’un final d’any dens políticament parlant, amb unes eleccions al Parlament i un canvi de Govern a la Generalitat a partir d’unes previsions pel que s’ha pogut veure, previsibles, ara ja toca començar amb la carrera electoral per a les Eleccions Municipals.

A Barcelona s’està veient clarament com, en previsió d’una derrota clara, els socialistes volen decidir un candidat o candidata que pugui retallar l’avantatge que les enquestes donen al candidat de CiU.

A Arenys està passant una cosa similar, però pel que es comenta al costat nacionalista. Les últimes notícies que han sortit publicades per la filtració d’una persona d’un altre partit, cosa sorprenent, així com també en algun mitjà de comunicació local, fa preveure que CiU no té masses ganes de governar amb comoditat a la nostra vila. I ho dic perquè després de la gestió feta pel tripartit local, vulgarment parlant, ho tenen “a ou” per aconseguir, sinó la majoria absoluta, poc li manca.

Independentment de tot això vull fer un prec a tots els partits polítics que es presentin a les properes eleccions municipals del mes de Maig. I no és altra que configurin unes llistes amb les millors persones que puguin presentar. I com a millors persones no parlo només de persones bones, sinó de persones preparades i capacitades per gestionar una situació complexa, amb moltes coses pendents de desencallar, pendents de planificar i també d’executar.

El nostre territori no està ben configurat urbanísticament. Les necessitats que tenia la vila ara fa deu anys, quan es va començar a redactar el nou pla general d’urbanisme, que encara no està aprovat, a dia d’avui ja no són les mateixes.

Entremig, la Generalitat, amb el primer Tripartit, es va treure de la màniga, amb l’objectiu correcte de preservar el litoral català, un Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. Aquest Pla no va ser consensuat amb els pobles de costa com el nostre i des de l’ajuntament poca cosa es va poder aconseguir en defensa dels nostres interessos de desenvolupament. La forma com es pretén tanca el nostre Pla General ja no s’adapta a les nostres necessitats. La vigencia d’un Pla General és d’uns 15 anys. Fa 10 que el vam començar a redactar d’acord amb les necessitats de llavors i ara ja comença a estar desfaçat.

Encara tenim el tema del passeig amb Canet, del qual tant de bo s’acabi realitzant, però amb el seny suficient com per que aquest incorpori aparcament per a vehicles.

Cal recuperar alguns corredors biològics i ara fa temps que no es parla de la Torre dels Encantats. Ara que la rotonda de l’antiga Muvisa ja és una realitat i pel que sembla, com des de fa anys i panys, podria desencallar-se la futura ronda de ponent, per què no es treballa amb la consecució d’aquest espai a partir del rial Llarg fins a la Torre?

La crisi immobiliària ha fet que deixem de parlar d’habitatge concertat, protegit i tutelat. Hi ha moltes maneres d’actuar des de l’administració pública en la gestió d’habitatge públic i sembla que tot està aturat. No cal fer coses de més innecessàriament, però a Arenys li manca gestió d’aquest tipus. Així mateix, l’ajuntament és propietari de patrimoni que en la vida serà utilitzable. És per tot això que hem de concretar d’una vegada per totes un pla d’equipaments municipals.

Resoldre aspectes urbanístics com aquests són prou importants per tal d’assentar la resta de necessitats que té Arenys a tots els nivells. Necessitats de la segona dècada de segle i no pas de principis de segle.

El tema reurbanització de la riera ja cansa, però no puc tancar aquest escrit per dir que tots els comentaris fets en aquest espai que aquesta revista reserva per a mi cada edició m’estan donant la raó. Des de la llista de correu electrònica “Arenyautes”, la CUP va encetar un debat a partir d’una crítica molt encertada sobre com s’han fet les coses i sobre les coses que queden pendents de realitzar. Si ens hem passat molts mesos per aconseguir aquest resultat mal anem. Però de fet és el clar exemple de com han anat aquests quatre anys de legislatura.

És per tot això que repeteixo que de cara al mes de maig, sobretot, els millors i els més preparats, capacitats realment per a gestionar una casa gran que representa a gairebé 15.000 habitants.