Són bojos aquests de Medi Ambient

Foto: Diari Maresme; 02/07/09 Bloqueig dels pescadors d’Arenys

Des del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí es va aunciar que destinarien 9 milions per dur a terme obres d'emergència a les platges del Maresme, amb l'objectiu de reparar els danys ocasionats pels temporals de finals de l'any passat.

Les obres s'havien de realitzar a les platges més danyades, com són les de Cabrera de Mar, Caldes d'Estrac, El Masnou, Montgat i Vilassar de Mar. També s’hi va afegir el front marítim d'Arenys de Mar.

Portem tot l’Estiu presenciant el lamentable buidatge de les sorres del nostre front marítim per part de dues dragues que no paren d’extreure aigua i sorra, evidentment acompanyada de tota la flora i fauna marina que tenim, sobretot les famoses petxines que ens han donat tant bona fama gastronòmica.

I és que no s’entén el per què l’Estat es pot permetre el luxe de gastar-se molt més de 9 milions d’euros en aquestes actuacions que no fan res més que posar pegats.

I per què ho dic això? Doncs perquè aquests de Madrid no acaben d’entendre que en el nostre litoral maresmenc, els vents de Llevant aporten sorra a les platges de la Picòrdia i La Musclera i buiden sorra del Cabaió. Així com també, els vents o temporals de Ponent, fan tot el contrari.

Aquest hivern hem viscut un molt fort temporal de Ponent que no ha pogut estar contrarestat pels de Llevant. Doncs, ja vindrà un altre moment en el qual passi a l’inrevés.

A més de tot això, sóc partidari de ser solidari amb altres poblacions, però no accepto que es matxaqui el nostre fons marí per regenerar una platja malmesa pels temporals d’aquest hivern com és la platja de Blanes.

Si a Arenys s’ha de fer alguna cosa és dragar de tant en tant la bocana del Port per tal que hi hagi un calat suficient com perquè totes les embarcacions hi puguin entrar i sortir. De fet, aquesta sorra és molt bona i neta, per la qual cosa pot servir per regenerar les nostres pròpies platges, però res més que això.

És lamentable com un Ministeri que es fa dir de Medi Ambient, Medi Rural i Marí sigui capaç de fer aquestes destrosses antiecològiques i a sobre es gasti aquestes milionades de diners en coses que, sobretot en temps de crisi econòmica, podrien servir per accions socials més importants, com per exemple ampliar el barem d’atorgament de subvencions a aquelles persones a les quals ja se’ls hagi finalitzat la prestació per atur.

I també em sembla lamentable que l'ajuntament d'Arenys de Mar, encapçalat pel govern tripartit no faci prou com per, no només donar suport a la pesca arenyenca, sinó per protegir allò que és teu, propi i natural. Això és el que passa quan els teus colors polítics coincideixen amb els de Madrid. ERC i sobretot ICV callen. per què? Qui lo sa...!

Així mateix, crec que l'oposició municipal possiblement també s'ha quedat un xic curta i no ha protestat prou tret de donar-ne suport a través del Facebook.

De nou la història es repeteix...

...i és que a un any vista (com a molt) de les properes eleccions a la presidència de la Generalitat, els partits tornen amb el mateix tarannà de sempre; ERC comença a marcar distàncies amb els seus socis de Govern (PSC-PSOE i ICV), el PSC acusa a CiU de tenir contactes amb el PP, ERC es deixa estimar, com sempre en aquestes dates, per CiU. I el senyor Felip Puig continua fent les mateixes declaracions que porta fent des de que el President Pujol va començar a delegar funcions. El problema és que els seus cadells se li han fet grans i ara sembla més sol que un mussol.

Doncs bé, com a nacionalista que em considero, crec que CiU no pot tornar a caure amb el parany que els republicans tornen a posar. Ja se’ls hi veu el llautó. De fet, el primer objectiu d’ERC no és governar, sinó que el seu primer objectiu és carregar-se a la formació nacionalista i després, governar al preu que sigui. ERC és un llop amb pell de xai que ara que està formada per moltes tendències polítiques; que si els d’en Carod, que si els d’en Puigcercós, que si els d’en Carretero, és molt fàcil aprofitar-ho per anar segons millor li convingui.

Un partit que va votar en contra de l’Estatut per considerar-lo, com jo també vaig fer, un Estatutet, ara no pot anar fardant d’haver aconseguir un plus econòmic, que de fet no arriba al 100% del que es va aprovar en el seu moment. I sobre aquest tema no només hem de parlar del finançament purament dit, per què no parlem de l’impost de transmissions patrimonials, a els catalans paguem 100 vegades més que Madrid?

Un pot dir que en el sí de CiU també es tiren els plats pel cap. És cert. De fet entre CDC i UDC hi ha molt poca gent que se suporti. De fet, una prova molt clara va ser quan en el moment de preparar les eleccions municipals del 1999, vaig haver d’anar a la seu de CDC a Barcelona per preparar les webs de campanya i allà ningú sabia que jo era d’UDC. Doncs mal parits va ser la paraula més suau que vaig escoltar durant aquella tarda del mes d’abril. De totes formes, les formes es guarden cap enfora, i en aquest sentit, quan el cap decideix, tothom calla. Potser poc democràtic però quan hi ha coalició a vegades toca fer-ho així.

És cert que ens trobem al mes d’Agost, i en aquest mes hi ha poques notícies per omplir els diaris. De fet, quan vaig estar de regidor d’urbanisme a Arenys, durant l’estiu la premsa local i comarcal et trucava de tant en tant per veure si els hi podies donar alguna notícia, perquè no sabien com omplir espai.

Des del meu limitat coneixement i des de la pròpia ignorància sobre com es mouen els fils en el sí del Parlament entre els partits, només demano a CiU que vagi a la seva. No es deixi entabanar, que s’oblidi de Cases Grans del Catalanisme, que s’oblidi d’anar a prometre tonteries al Notari. Que formi equip, que renovi equip, que posi als millors al capdavant, que prepari un bon programa i sobretot, que el sàpiga explicar per tal que arribi a tothom. I tot això a partir d’aquest mateix mes de Setembre.

Per governar, CiU ha de ser independent i potent. I quan ho aconsegueixi, no s’haurà de preocupar de fer amics, els amics li sortiran de sota les pedres. A Catalunya li convé un periode de dos legislatures sense tripartit. Catalunya necessita un gran pacte nacional en el qual quedin al marge els botiflers que no fan res mes que de pedra a la sola de la sabata. CiU ha de liderar el projecte futur, i si el PSC li acompanya, millor que millor, però sense cap mena de lligam amb Madrid.

Sempre Dani, Sempre!

Estic fet pols. Encara no m'ho puc creure des de que ahir a la nit vaig arribar a casa i vaig posar la TV.

A la vida sempre m'han dolgut molt les injustícies i això que li ha passat a en Dani Jarque no té nom.

26 anys. Crec que aquest proper mes de setembre havia de ser pare.

No tinc més paraules per escriure. El més sincer condol a la seva família. Un dels millors centrals que ha tingut mai l'Espanyol.

No em faria res que el nou Estadi agafi el nom d' Estadi Dani Jarque.

Força Dani !!! No t'oblidarem.

Benvinguts a casa !

Aquest va ser el lema de la gran festa perica que molts vam viure ahir durant la tarda i fins entrada la matinada.

Ahir va ser el dia en el qual els pericos podem tornar a dir que tenim casa.

Un exili de 12 anys degut a una gran mala gestió d’un president (Pardo) que ens va deixar en la més mínima misèria i que després de vendre Sarrià no vam poder aixugar el deute.

Però tot això ja és aigua passada. Ja tenim casa, una casa magnífica. Un estadi digne d’un gran. Una afició inmillorable com n’hi ha poques, un estadi modern, amb un disseny magestuós, una il·luminació brutal i sobretot, una Bombonera que permetrà aconseguir almenys 12 punts més en els partits de casa, ja que el públic està a sobre, donant suport a l’equip, sense una pista d’atletisme que refreda a qualsevol.

Una festa magnífica, amb uns voluntaris impressionants, uns castellers pericos guapíssims, una Fura dels Baus molt originals i uns focs d’artifici espectaculars.

El partit va ser el de menys, tot i que no sempre s'aconsegueix guanyar al Liverpol per 3 a 0, encara que tot i tenir present que el Liverpol està a una setmana de començar la Premier, nosaltres no ho varem fer gens malament. Fins i tot, a la segona part, amb més suplents que titulars i sense un centre del camp en condicions (ja no jugava Lo Pelat), van aparèixer un Verdú molt lluitador i un Sahar que crec que serà el substitut del gran Tamudo. Aquest noi, només amb 19 anys comença a despuntar d’una manera brutal. I a més a més, abans de fer res, aixeca el cap per llegir la jugada.

Felicitats a tots els pericos i perquè no, també, felicitats als organitzadors d’aquest event.

Només criticar dues coses; Grup Sehrs ha de millorar molt el servei de caterning (masses cues, la recollida expréss va ser un fracàs i la qualitat dels entrepans és força pobre) i la botiga i punts de venda de merchandising van quedar massa curts. És cert que ahir era el primer dia i a sobre el camp tenia un ple total, però cal estar preparats per donar el millor servei sempre.

Visca l’Espanyol !!

PD: Proposo que el nou estadi s’anomeni NOU SARRIÀ.

Cuba; un país oprimit per una dictadura feixista.

Jo ja sabia que a Cuba el país no està bé i la gent està pitjor, però per veure i conèixer la realitat què millor per anar-hi.

Independentment del petit problema que varem tenir amb l’accident, el que varem comprovar és que tot això de la Revolución és una autèntica montserga que només pretén mantenir als Castristes en el poder d’una manera vergonyosa, passant-se dels límits en quant a drets humans.

Un país que manté el control absolutament de tot; de les empreses, dels negocis, de la hosteleria. No hi ha cap negoci en el qual l’Estat no hi participi com a mínim amb el 51% de propietat, que no vol dir d’aportació.

És per tot això que aquest país que actualment la seva font d’ingressos és el turisme, tal i com està configurat, només té un destí, el fracàs.
I per què ho dic això? Doncs perquè un país que viu del turisme, la seva gent s’ha de desviure pel turisme. I a Cuba això no passa. La gent només es preocupa de sobreviure

Un cirurgià cobra uns 20$ al més; bastant menys de 20€, i un taxista pot guanyar-ne 30$, però sobreviu gràcies a les propines dels turistes.
L’ofici de taxista, sense menysprear aquesta professió és la que dóna més diners.
Un pensionista o un jubilat cobra entre 3 i 4$ al més. Amb això no tens més remei que demanar o buscar-te la vida com sigui.

El règim cubà està tocat de mort, però no sabem quant de temps aguantarà ferit. Potser els cubans no tenen temps d'aguantar aquesta opressió tant forta.

Ningú vol el règim, però tothom té por. En Raul Castro ha posposat el congrés del Partido Comunista de Cuba al·legant que cal preparar-lo millor.
Els huracans que van afectar la illa l’any passat van fer molt dany al camps.

Aquest país viu de les importacions. Rep arroç de xina i petroli de Veneçuela. Cuba té plantes de petroli però com que aquest és molt ric en sofre, només els serveix per generar electricitat.

Si per sobreviure vols llogar una habitació a algú, has de demanar un permís a l’Estat i pagar una quantitat fixa anual, encara que no hagis pogut col·locar a ningú en aquella habitació.

Exceptuant les platges dels Cayos (a on els cubans només hi són com a treballadors; crec que a partir d’ara podran començar a anar-hi de vacances durant uns dies. No sé exactament qué. Suposo que els del Règimen), les platges sempre estan brutes de llaunes de cervesa. Això sí, veuen molt. Potser massa. Els caps de setmana les ampolles de Habana Club i les llaunes de cervesa Cristal o Bucanero acaben formant una alfombra a sobre de la sorra.

Ara, això sí, en quant a la educació i la formació potser és la única cosa que porten bé; Tu pots estudiar a costa de l'Estat fins a llicenciar-te. Un dels nostres guies a una excursió que varem fer era llicenciat en filologia anglesa. Un altre que rebia als turistes a l’aeroport era diplomat en obres públiques. No obstant, si treballen en allò que es van preparar no arribaran a final de mes. Per tant, a servir en el turisme nacional.

I no parlem del seu patrimoni arquitectònic; un patrimoni que se centra en gran mesura a l’Havana Vella, un patrimoni d’edificis colonials impressionant, que cada dia està pitjor, en el qual potser s’estan restaurant quatre o cinc edificis amb unes condicions molt precàries. A on en ells hi viu gent que degut a la seva manca de recursos és incapaç de millorar el seu estat.

En fi, un país meravellós, amb una gent meravellosa, que per culpa d'uns dictadors l'estan enfonsant. Una llàstima.