L’organització d’un bon govern municipal

Una de les coses que em van agradar veure del govern tripartit municipal en iniciar la present legislatura va ser la posada en comú dels programes electorals de cada partit; PSC, ERC i ICV per a la configuració d’un Pla de Mandat (PAM).

Aquest Pla definia amb bastant claredat els objectius i les actuacions previstes a realitzar durant els quatre anys de la legislatura i servia de gran utilitat a tothom per a fer el seguiment d’aquell full de ruta que el tripartit local va configurar.

Evidentment, com totes les coses, les circumstàncies externes i internes fan que un full de ruta fixat en un moment determinat pateixi variacions. Aquest és el cas actual, que en el moment de la configuració del govern actual ningú podria preveure el grau de crisi econòmica i social en la qual ens trobem a l’actualitat.

Pel que s’ha vist en aquests ja gairebé tres anys de mandat, potser sí s’han fet forces coses de les que estaven llistades en aquell PAM, però no s’ha vist voluntat ni capacitat de projectar unes polítiques socials, econòmiques i de promoció econòmica per si més no, pal·liar d’alguna manera aquest efecte d’encarnissament de la crisi que ens envolta i que penso que és una de les principals preocupacions de la nostra població que no es tenen prou en compte.

En cap moment s’ha potenciat econòmicament i humanament d’una manera suficient els Serveis Socials de base ni tampoc l’Àrea de Promoció Econòmica.
No acabo de veure voluntat municipal d’ajudar als professionals autònoms, els quals més d’un 25% de la seva facturació prové de les administracions locals, és a dir, de l’ajuntament. I si els ajuntaments paguen malament i tard, aquests professionals autònoms han de tancar, així com també moltes altres empreses.

Mai ningú té el seu lloc de treball assegurat, per molt que un pensi que sí. Ara no crec que hi hagi més d’un 2% de treballadors que puguin assegurar que tenen la feina assegurada al dia següent. Per tot això tampoc acabo de veure campanyes suficients d’assessorament i formació professional per poder encarar reptes i necessitats imminents.

La pobresa s’amplia i de fet molta gent viu a casa seva procurant subsistir sense connectar les estufes o la calefacció, aprofitant l’aigua de l’aixeta al màxim i amb el mínim consum de llum possible perquè sinó no pot fer front a altres despeses molt més necessàries com és el menjar.

Aquesta és la realitat. Una realitat de la qual no acabo de veure conscienciació per part del govern tripartit local.

El grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats, encapçalat per en Duran i Lleida, va fer una proposta de consens de tots els grups parlamentaris per fer front a la crisi. El PP ja es va desmarcar, suposo perquè prefereix que el país s’enfonsi abans de llençar-li un flotador al PSOE.

Doncs penso que arreu, i a Arenys no és una excepció, cal fer front comú a la crisi aplicant mesures de consens total. Deixem-nos de PAMs i de pums i unim forces per millorar aquesta situació. Un poble no pot eliminar la crisi, però sí pot pal·liar en gran mesura els seus efectes. I sense tots plegats, això no té un bon final. La Unió fa la força.

Ara per ara no hi veig predisposició. És més important les properes eleccions que la nostra ciutadania. De la ciutadania ja ens ocuparem quan ens hagin de votar. Si els que ens governen i els que fan oposició pensen això més val que pleguem.

Ara, no ho oblidem en el moment d’anar a votar.

(Article publicat a la revista Ametlla d'Arenys del mes de Març)

Què és una bassa de laminació i de retenció d’aigües?

Una bassa serveix per evitar això entre d'altres coses.

Avui llegia en el diari El Punt que “L’Alcalde d’Arenys de Mar tem per l’aigua que retindrà la bassa de la canalització de la riera d’Arenys de Munt”.

Sembla que el nostre Alcalde, possiblement mal assessorat pel flamant Regidor d’Urbanisme de la nostra vila, es pensa que a la platja de la Picòrdia acabarem tenint un Tsunami des de l’interior.

Jo sempre he cregut en la solució de les basses de laminació i de retenció de les aigües de les rieres atès que primer de tot el que fan és impedir que acabi baixant la onada de cop. Així mateix, també evita que les aigües aportin sorres fins al capdavall, cosa que no acumula sorres al tram final de cada sector. I en el moment en que aquesta bassa està plena, l’aigua acaba vessant i baixant progressivament.

L’inconvenient que veig amb tot això és que la bassa s’ha d’anar buidant de les sorres acumulades una vegada aquesta quedi plena. Un altre inconvenient que cal evitar és la possible acumulació d’aigua, provocant males olors i mosquits, sobretot a l’estiu.
Per tant, és una molt bona solució però que requereix un manteniment.

De fet, aquest debat ja el vaig tenir en el seu moment amb l’anterior arquitecte muncipal, en Toni Majó, ja que crec que entre la zona de l’Ajup i la porta al parc de Can Jalpí, convindria fer-ne una de nova, per així evitar pràcticament l’arribada de sorres al calaix de la Riera i conseqüentment a desembocadura de la mateixa de la primera platja.

Entenc que ni l’alcalde ni el regidor d’urbanisme d’Arenys són tècnics, però seria bo no fer ni dir coses poc reals per intentar-se justificar en el cas en que cara a l’estiu tornem a tenir la primera platja feta un nyap. Ja no s’hi valen les excuses.

En plena precampanya electoral

A mesura que ens anem acostant a les eleccions, tant nacionals com també municipals, els partits polítics en general comencen a vendre el mateix fum que ens van vendre a la campanya anterior proclamant cants al vent sobre promeses que ni tant sols ells saben si podran ser una realitat.

A Barcelona, l’alcalde Hereu ja s’ha afanyat a proclamar Barcelona com a candidata als Jocs Olímpics d’hivern del 2.022. Ha dit que era un projecte de tots i per tots. Sorprèn però que va fer l’anunci sense parlar amb alcaldes implicats de la zona Pirineus i fins i tot no ho va posar en coneixement de l’oposició fins poca estona abans de la presentació. Coses així passen arreu i Arenys no n’és una excepció.

Per altra banda està disposat a renovar l’Avinguda Diagonal amb el mateix sistema participatiu que a Arenys ens han fet els processos del Xifré i d’altres que només han servit per vendre galeria i sense cap efectivita. El senyor Hereu hauria d’estar pendent a altres problemes molt més importants que no pas això. Barcelona està com Arenys, feta un nyap, tot i que com Arenys, encara no han perdut la seva essència principal.

A Arenys, el govern tripartit local dirigit per l’alcalde executiu d’Esquerra, que també influïa molt a la passada legislatura, i amb l’alcalde oficial del PSC a trinxeres, només pretenen arribar a tallar les cintes de les inauguracions o de les actuacions realitzades per justificar o compensar tot allò que no han fet en tres anys. Així doncs, ara correm el perill de precipitacions amb la urbanització d’un tram de la Riera, la reforma de la Plaça del Mercat Municipal, la eliminació d’aparcament a la Tercera Platja per la realització del passeig de mar, si la ciutadania no ho impedeix, o al Pla General, si Pretòria no acaba evitant el linxament del nostre territori. Per cert, sobre l’Edifici Xifré, l’Escorxador, la Raureta o la Torre dels Encantats per posar-ne alguns exemples, el més calent, a l’aigüera.

Ja ha quedat palès que si un govern monopartit o bipartit és complicat, imaginem-nos un de tripartit. I més si el que es prima és l’interès personal o de partit que no pas l’interès de poble. Es veu a la Generalitat en molts aspectes, com per exemple en la comunicació entre Departaments i Conselleries de diferents colors; un clar exemple ha estat l’incendi a l’Horta de Sant Joan. Per cert, Sr. Baltasar, primer la sequera, ara la mentida a la ciutadania. Si us plau, dimiteixi o que els seus el facin dimitir, per coherència política.

A Arenys no és gens diferent. Continuen les parcel·les de poder i el que surt a la llum pública suposo que només és la punta de l’iceberg; renúncia d’un regidor del PSC que finalment s’acaba donant de baixa del seu partit, complicacions entre els socis pels supersous que s’apliquen dos regidors d’Esquerra..., sempre Esquerra, i d’altres coses que sabem o no sabem.

S’acaben d’aprovar els pressupostos municipals, malauradament només amb els vots favorables dels tres partits del govern municipal; PSC, ERC i ICV. Jo aquests últims pressupostos que últimament s’aproven a la nostra vila no considero necessaris ni tant sols votar-los, ja que per posar un exemple clar, en els del 2009 es van haver de rectificar contra els diners romanents d’anys anteriors perquè aquells que ens estan governant a la vila van errar en mig milió d’euros a l’hora de preveure ingressos municipals. Estem parlant d’uns 83 milions de les antigues pessetes! En el 2008 el dèficit d’ingressos va ser d’uns 150.000 € declarats. I tot això s’ha anat advertint des de l’oposició, però ni cas.

Així doncs, de què serveix aprovar una cosa d’aquest tipus si al final, amb modificacions de pressupost, modificacions de crèdit i d’altres històries, el que acabem tenint no té res a veure amb el que es va aprovar en el seu dia. És que ni tant sols tenim un full de ruta econòmic-financer!

Quina credibilitat poden tenir aquests senyors i aquestes senyores que ens estan governant a Arenys? Doncs molt poqueta, sincerament. Al final, però, i llastimosament, a les eleccions els partits acaben aconseguint un elevat número de vots que venen només per la marca en sí i no pas pels seus candidats ni pels seus programes electorals, i aquesta és una de les principals llàstimes del nostre sistema.

Jo he acabat veient que no podem fer promeses que, sobretot, no depenen el 100% de nosaltres. El que sí podem prometre és treball, dedicació i competència per a poder aconseguir tots aquells objectius que un grup de gent es proposa per a aquella legislatura. D’això tampoc ho veig en general en el nostre govern tripartit. Potser sí una mica a principis de legislatura o en alguna àrea, però l’espelma ja està quasi desfeta i encara queda força legislatura.

Cal tenir paciència, queda menys d’un any i mig per a les eleccions municipals i tant de bo no tornem a perdre el tren, que ja n’han passat tres o quatre i ni tant sols ens hem assabentat. La ciutadania comença a conèixer de què va això i la ciutadania acabarà decidint, no només a les eleccions, sinó també durant la propera legislatura. Com deia l’Avi, el vot sempre és secret i poderós.

(Article publicat a la revista L’Ametlla d’Arenys del mes de febrer)