En plena precampanya electoral

A mesura que ens anem acostant a les eleccions, tant nacionals com també municipals, els partits polítics en general comencen a vendre el mateix fum que ens van vendre a la campanya anterior proclamant cants al vent sobre promeses que ni tant sols ells saben si podran ser una realitat.

A Barcelona, l’alcalde Hereu ja s’ha afanyat a proclamar Barcelona com a candidata als Jocs Olímpics d’hivern del 2.022. Ha dit que era un projecte de tots i per tots. Sorprèn però que va fer l’anunci sense parlar amb alcaldes implicats de la zona Pirineus i fins i tot no ho va posar en coneixement de l’oposició fins poca estona abans de la presentació. Coses així passen arreu i Arenys no n’és una excepció.

Per altra banda està disposat a renovar l’Avinguda Diagonal amb el mateix sistema participatiu que a Arenys ens han fet els processos del Xifré i d’altres que només han servit per vendre galeria i sense cap efectivita. El senyor Hereu hauria d’estar pendent a altres problemes molt més importants que no pas això. Barcelona està com Arenys, feta un nyap, tot i que com Arenys, encara no han perdut la seva essència principal.

A Arenys, el govern tripartit local dirigit per l’alcalde executiu d’Esquerra, que també influïa molt a la passada legislatura, i amb l’alcalde oficial del PSC a trinxeres, només pretenen arribar a tallar les cintes de les inauguracions o de les actuacions realitzades per justificar o compensar tot allò que no han fet en tres anys. Així doncs, ara correm el perill de precipitacions amb la urbanització d’un tram de la Riera, la reforma de la Plaça del Mercat Municipal, la eliminació d’aparcament a la Tercera Platja per la realització del passeig de mar, si la ciutadania no ho impedeix, o al Pla General, si Pretòria no acaba evitant el linxament del nostre territori. Per cert, sobre l’Edifici Xifré, l’Escorxador, la Raureta o la Torre dels Encantats per posar-ne alguns exemples, el més calent, a l’aigüera.

Ja ha quedat palès que si un govern monopartit o bipartit és complicat, imaginem-nos un de tripartit. I més si el que es prima és l’interès personal o de partit que no pas l’interès de poble. Es veu a la Generalitat en molts aspectes, com per exemple en la comunicació entre Departaments i Conselleries de diferents colors; un clar exemple ha estat l’incendi a l’Horta de Sant Joan. Per cert, Sr. Baltasar, primer la sequera, ara la mentida a la ciutadania. Si us plau, dimiteixi o que els seus el facin dimitir, per coherència política.

A Arenys no és gens diferent. Continuen les parcel·les de poder i el que surt a la llum pública suposo que només és la punta de l’iceberg; renúncia d’un regidor del PSC que finalment s’acaba donant de baixa del seu partit, complicacions entre els socis pels supersous que s’apliquen dos regidors d’Esquerra..., sempre Esquerra, i d’altres coses que sabem o no sabem.

S’acaben d’aprovar els pressupostos municipals, malauradament només amb els vots favorables dels tres partits del govern municipal; PSC, ERC i ICV. Jo aquests últims pressupostos que últimament s’aproven a la nostra vila no considero necessaris ni tant sols votar-los, ja que per posar un exemple clar, en els del 2009 es van haver de rectificar contra els diners romanents d’anys anteriors perquè aquells que ens estan governant a la vila van errar en mig milió d’euros a l’hora de preveure ingressos municipals. Estem parlant d’uns 83 milions de les antigues pessetes! En el 2008 el dèficit d’ingressos va ser d’uns 150.000 € declarats. I tot això s’ha anat advertint des de l’oposició, però ni cas.

Així doncs, de què serveix aprovar una cosa d’aquest tipus si al final, amb modificacions de pressupost, modificacions de crèdit i d’altres històries, el que acabem tenint no té res a veure amb el que es va aprovar en el seu dia. És que ni tant sols tenim un full de ruta econòmic-financer!

Quina credibilitat poden tenir aquests senyors i aquestes senyores que ens estan governant a Arenys? Doncs molt poqueta, sincerament. Al final, però, i llastimosament, a les eleccions els partits acaben aconseguint un elevat número de vots que venen només per la marca en sí i no pas pels seus candidats ni pels seus programes electorals, i aquesta és una de les principals llàstimes del nostre sistema.

Jo he acabat veient que no podem fer promeses que, sobretot, no depenen el 100% de nosaltres. El que sí podem prometre és treball, dedicació i competència per a poder aconseguir tots aquells objectius que un grup de gent es proposa per a aquella legislatura. D’això tampoc ho veig en general en el nostre govern tripartit. Potser sí una mica a principis de legislatura o en alguna àrea, però l’espelma ja està quasi desfeta i encara queda força legislatura.

Cal tenir paciència, queda menys d’un any i mig per a les eleccions municipals i tant de bo no tornem a perdre el tren, que ja n’han passat tres o quatre i ni tant sols ens hem assabentat. La ciutadania comença a conèixer de què va això i la ciutadania acabarà decidint, no només a les eleccions, sinó també durant la propera legislatura. Com deia l’Avi, el vot sempre és secret i poderós.

(Article publicat a la revista L’Ametlla d’Arenys del mes de febrer)