Salvem la Tercera Platja d’Arenys!

Avui llegia al Diari El Punt que “El Consistori d’Arenys de Mar vol millores al passeig amb Canet però que no s’hi aparqui”.

Caldria matisar aquesta notícia atès que no és el consistori, sinó l’equip de govern tripartit, que ho vol.

Dóna la sensació que per salvar els trastos, cal tirar endavant amb obres de cara a la galeria, ja que d’aquí a un any estarem en plena precampanya electoral.

El VIA i CiU ja s’han manifestat públicament en que aquesta obra ha d’incorporar aparcament públic. Jo ho porto dient des de l’any 2003 i ho he anat dient al llarg dels anys.

Ara el nostre govern local tripartit vol tirar-ho endavant, a l’igual que la reordenació urbanística de la Riera; un altre nyap que se’ls girarà totalment en contra a l’hora d’aconseguir vots a la propera comtessa electoral.

Crec que una majoria important de la nostra ciutadania arenyenca no està d’acord amb un projecte sense aparcament públic. Eliminar l’aparcament públic equival a carregar-se la vida d’una de les poques coses atractives que ens queden a Arenys.

La tercera platja d’Arenys també és la platja de moltes i moltes persones que es desplacen, sobretot des de poblacions del Vallés Oriental.

És que no se n’adonen que trinxaran una activitat econòmica que ens porta diners a la població d’una manera directa a la platja i indirecta a la resta del comerç local? SI EL PASSEIG NO ES POT URBANITZAR AMB APARCAMENT, PREFEREIXO QUE ES DEIXI COM ESTÀ. Futurs gobernants més capaços de ben segur que ho aconseguiran. Què costa agafar 5 metres d'espai per aparacament?

Com deia aquella mítica sèrie de TV dels anys 80; “Del Barco de Chanquete, no nos moveran”.

Des del meu bloc convido a la ciutadania a la mobilització per evitar la mort d’una gran part del nostre litoral.

I és que vull entendre que tothom vol un passeig entre Arenys i Canet urbanitzat, en condicions i amb espais per al lleure i un bon ús, però també cal aconseguir aparcament. Ans al contrari, només podrem aprofitar els primers 150 mts de platja.

El passeig de la tercera platja, amb aparcament!

La Platja del Cabaió d'Arenys de Mar i Canet

Atès que el tema ha tornat a sortir després de la recollida de signatures que està fent el col·lectiu de guinguetaires d’Arenys, penso que és important recordar allò que ja vaig dir en el meu anterior bloc el mes de setembre de 2008 a la revista L’Ametlla d’Arenys.

“D’aquest tema ja n’he parlat en algun article anterior i en el meu blog, però no em puc estar de dir que em sembla lamentable que el govern municipal pugui arribar-se a plantejar la possibilitat de validar l’actual projecte de passeig a la tercera platja entre el Pontinyol i Canet (1.300 mts dels quals 740 mts es troben a Arenys).

Em sembla lamentable que el macro-regidor de govern (porta tres regidories) manifesti que no està d’acord amb el projecte perquè aquest no permetrà passar-hi els vehicles dels usuaris però que acceptaria el projecte sense aparcament i una vegada executat farien trampa i permetrien l’entrada de vehicles.
Això ens ve a dir que aquest regidor o bé no s’ha revisat o no ha entès el projecte; un projecte que porta a l’ajuntament des de finals de la legislatura 99-03, quan aquest mateix regidor era l’alcalde d’Arenys!

Un projecte el qual només contempla un vial per a vehicles de serveis però cap plaça d’aparcament i que ni el tripartit d’ esquerres, ni el govern anterior de dretes, es va atrevir a informar oficialment a Costes de l’Estat i a la Generalitat. Sobretot aquest últim, el qual tenia l’informe polític redactat per mi, com a regidor d’urbanisme i l’informe tècnic de l’enginyer tècnic municipal, i només es va desplaçar a Madrid per parlar amb un alt càrrec del PP que pocs mesos després, en perdre les eleccions, va ser substituït per un altre del PSOE. Per tant, des d’ençà, res de res.

Arenys de Mar ha patit una eliminació del seu turisme exterior, sobretot per la desaparició dels Hotels. Actualment la primera platja d’Arenys és una de les set platges de tot Catalunya que no compleixen els requisits mínims de qualitat, segons ha dictaminat la CEE.

Aquest regidor responsable de l’àrea va comentar que per tal de millorar-la caldria “construir un espigó a la desembocadura de la Riera i una endreça del tram final del Rial del Bareu. Tot plegat són actuacions encaminades a tenir en un futur la certificació de qualitat i la bandera blava a les platges d’Arenys”. Amb això, el que certificaran és una platja portuària d’acord amb el que té previst el Pla Especial del Port; un pla no aprovat definitivament que ja s’està executant, amb el consentiment del nostre govern local i sense tenir en consideració moltes de les al·legacions que ciutadans com jo, en el meu cas en representació del Veïns Independents d’Arenys (VIA), varem formular . Una platja menys per a Arenys...

Què ens quedarà a la vila; la platja de davant de l’estació de RENFE i la Musclera? Tot això per acabar de trinxar l’activitat lúdica, turística i que tant caracteritza a la nostra vila? NI DE BROMA!

Tots estem d’acord en que la tercera platja requereix d’una actuació per a poder lligar el port d’Arenys amb el passeig de Canet. Però no podem permetre que uns polítics inconscients permetin aprovar un projecte per “després fer trampa”. A on s’ha vist això?

Els Arenyencs sabem el que volem i sabem el que necessitem, que no és res més que un passeig de vianants amb Canet, amb un carril bici, per què no?, amb una zona d’arbreda, amb alguns petits espais per a jocs infantils, petanca, amb xiringuitos, etc, amb una zona de recuperació mediambiental, respectant evidentment l’espai que ADIF demana respecte a la via del tren i sense cap mena de discussió; amb aparcament per a vehicles.

Algú podria dir que no hi ha espai suficient com per posar-hi tot això. Doncs val a dir que la tercera platja disposa a la zona de sorra dura actual, des de la via del tren fins a la sorra tova d’una amplada mínima de 30 mts i una amplada màxima de 45 mts aproximadament.
Mantenint els 6 metres de respecte amb la via del tren, un vial de circulació de 6 metres, una zona d’arbreda d’uns 2 metres, el passeig d’uns 6 metres i el carril bici de 2 mts, tenim uns 22 metres que sempre caldria respectar. Doncs en tots aquells espais que sobren fins a la sorra tova, perfectament s’hi poden ubicar places d’aparcament.

Amb aquesta reordenació no hi cabran els prop dels 450 vehicles que ara hi aparquen els diumenges de més activitat, però ben bé hi caben uns 300 o 350 ben ordenats. I aquest dèficit d’aparcament, per què no, es podria solucionar amb la implantació durant els mesos d’estiu d’un servei de transport públic que enllacés la riera d’Arenys amb la platja, fins al rial de Valldemaria; límit entre Arenys i Canet. Només cal posar una mica d’imaginació. Imaginació que va una mica escassa per part dels nostres governants.

Qui em digui que a la zona de platja dura no s’hi pot aparcar per estar en espai de Costes de l’Estat, per no anar gaire lluny, que li ho preguntin als veïns de Calella, que tenen una zona d’aparcament idèntica entre la via del tren i la mateixa platja.

La tercera platja d’Arenys pot acabar morint si no es permet l’accés a la mateixa amb vehicles. La tercera platja és una part important del pulmó de l’activitat local arenyenca durant tot l’any i sobretot a l’estiu.

Prou de jugar amb el poble dient i fent tonteries, prou d’especular més amb el futur d’Arenys. Prou de jugar amb foc! No podem deixar Arenys de Mar més malmès del que ja està. Cal fer front comú i anar allà on calgui per transmetre als polítics estatals, als polítics nacionals i sobretot als polítics locals, que per cert, tots són del mateix color polític, que no ens prendran el pèl i que allò que li convé a Arenys és el que convé als vilatans. I si cal liar-la, la liarem. I amb perdó dels lectors; pit i collons!

Anem prenent nota per a les properes Eleccions...”

Ara ja no tenim el mateix regidor però sí els mateixos actors que mouen els fils al nostre Ajuntament. Crec que més que Regidoria de Promoció Econòmica tenim una Regidoria de Paralització Econòmica. De fet mai ha donat la sensació de voler activar el poble. Possiblement més per desconeixement de la matèria per part del regidor que no potser per voluntat. Així mateix tampoc dóna la sensació que ni l’Alcalde ni l’actual regidor d’Urbanisme tinguin clar el què fer ni com fer per tal de quedar bé amb aquells que els mouen els fils des de Barcelona. Per això potser millor no fer res i esperar a un possible millor canvi de govern local.

Ja no s’hi valen les excuses

L’altre dia vaig estar a una reunió d’objectius a l’empresa a on hi treballo i a on es presentava el que s’ha aconseguit i el que no s’ha aconseguit durant aquest any 2009 que està a punt de concloure, i cada departament presentava allò que pretén realitzar i aconseguir el proper 2010.

Després de les presentacions, em va agradar molt la xerrada que ens va fer el mític jugador de basquet Juanma Lopez Iturriaga; un dels millors alers de l’època de quan jo hi jugava i va arribar a aconseguir la medalla de plata als JJ.OO. de Los Àngeles a l’any 1.984 entre d’altres títols.

Aquest mític esportista ens venia a dir que l’èxit no depèn de l’entorn exterior, sinó que només depèn de la actitud i les aptituds de tots els components d’un equip.

Un exemple molt clar que ens va posar va ser quan el passat mes de setembre, durant el passat Europeu de basquet, a on la Selecció Espanyola hi va arribar com a clara candidata a endur-se un títol que mai havia aconseguit. La sorpresa va ser quan en el primer partit es va perdre contra Sèrbia; un resultat poc previsible però possible. El segon partit es va estar a punt de perdre contra la Gran Bretanya. Això sí que va ser força sorprenent, atès que no és una selecció potent. Amb Eslovènia va anar pel canto d’un duro, però es va guanyar. La bomba va esclatar quan Turquia va carregar-se a la gran campiona i posava en perill accedir a quarts de final.

Totes les alarmes es van disparar. Què carai passava? Com podia jugar d’aquella manera un equip que era gairebé el mateix d’aquell equip que va aconseguir a l’any passat la medalla de plata, a Grècia, plantant cara als tot poderosos EUA? Com és que en un moment donat un dels jugadors més destacats va fer unes declaracions criticant a l’entrenador? El potencial era el mateix. Què passava? Doncs que no hi havia prou aptitud ni prou actitud i la culpa venia dels altres.

No va caldre res més que parlar, dialogar, tranquilitzar, assumir responsabilitats i treballar mentalment per canviar allò que no funcionava, recuperant aquella il·lusió que ens va fer vibrar a l’any anterior encara que un fins i tot no sentís els colors ni la bandera. No hi havia excuses, els problemes no venien de l’exterior, no venien de l’entorn. Només venia de dintre.

Tot això va fer que canviés aquesta actitud i aquesta aptitud, per la qual cosa l’equip va començar a funcionar, va recuperar la il·lusió i va concloure un campionat amb una superioritat rotunda envers a la resta dels rivals, aconseguint la medalla d’or.

Tot això cal que ens ho apliquem tots plegats sense excepcions. Cal canviar el concepte i oblidar-nos de donar les culpes als altres. Aquesta és la millor excusa que tenen avui molts ajuntaments i el nostre no n’és una excepció.
Si deixem de donar la culpa a la punyetera crisi, a la poca activitat productiva general i a agents exteriors en definitiva, i si comencem a treballar amb imaginació, amb il·lusió i amb ganes; tot això hi manca a la Casa Gran de la Plaça de l’Ajuntament, aconseguirem avançar molt i millor.

A vegades no calen els diners per a fer coses. A vegades es poden fer moltes coses amb menys diners o fins i tot sense diners. Si tenim il·lusió i actitud, aconseguirem molt sense res.

Però és clar, manca trempera a aquest govern trist i partit, a aquest govern que encara no se n’adona que posar un sou de 41.000 €/any a un regidor que tindrà dedicació parcial; és a dir, té un altre sou, a part del de regidor d’urbanisme; i també més de 33.000 €/any a una altra. Tot plegat no ajuda gens a que la ciutadania agafi trempera amb ells.

Jo mai he criticat el fet que algú cobri més o menys. Ara, si cobres “x”, has de rendir per demostrar que qui et paga; la ciutadania amb els seus impostos, veu que s’ho mereix i els compensa. Ara per ara això encara no s’ha vist enlloc.
Només resta un any i mig per a les properes eleccions. No tinc cap dubte que alguns partits que ara estan a l’oposició ho tenen força bé per tornar a governar; almenys si fan una bona neteja interna. Però senyors del tripartit municipal, durant els propers 18 mesos només els demano tres coses que ara per ara no es veuen en lloc; aptitud, actitud i il·lusió. Als de l’oposició també.

Wait and see... (esperar i veure...)

(Article publicat a la revista L'Ametlla d'Arenys de Desembre '09 - Gener '10)