"Bona tarda i gràcies per la vostra assistència.
Aquest matí he entrat per registre d’entrada de l’Ajuntament una carta dirigida a l’alcalde a on li demano que em retiri les delegacions de competències que se’m van atorgar a principis de la legislatura per poder portar la regidoria d’urbanisme i serveis tècnics, així com també el deixar de ser regidor del grup municipal de Convergència i Unió, mantenint l’acta de regidor i passant a ser regidor no adscrit en aquest ajuntament.
Aquesta decisió presa la vaig comunicar divendres passat al mateix alcalde, ratificant-li la decisió ahir mateix pel matí. Posteriorment, he comunicat també aquesta decisió personal a Unió Democràtica de Catalunya, a través de la presidenta local, Lídia Font, així com també al president comarcal, Benet Maimí per tal que ho transmetin a les instàncies d’Unió. Així mateix, he comunicat per escrit a la presidenta local i al president comarcal d’Unió la meva decisió de donar-me de baixa de d’Unió com a militant per considerar que la meva decisió incompleix els estatuts del mateix partit i no desitjo perjudicar més del que ho estic fent al que ha estat durant sis anys el meu partit.
Els motius per els quals he decidit prendre aquesta decisió han estat els problemes que hi ha hagut alhora de gestionar la redacció del document d’aprovació inicial del nou pla general. Tot això ha portat a tenir discrepàncies conegudes entre l’alcalde i jo mateix. Discrepàncies que han portat a una manca de confiança per ambdues parts i últimament s’hi ha afegit una campanya de descrèdit personal i sense proves cap a la meva persona per tal d’intentar netejar la imatge d’alguns altres. Desconec qui ha endegat aquesta campanya, però em consta que és un tema que està en boca d’alguns sectors pròxims al govern perquè m’ha arribat a través de la mateixa font. Això ha estat la gota que ha fet besar el got.
Vull recordar a aquells que estan dient el que afirmen, si no tenen cap element per a demostrar-ho, tenen un greu problema. Si realment tenen proves que vagin a denunciar-ho als jutjats. Injuriar i calumniar sense poder-ho demostrar pot ser penat, i estic estudiant amb el meu advocat la possibilitat de posar una denúncia per injúries i calúmnies a aquells que ho estan fent, repeteixo, sense tenir proves.
Des del passat mes de desembre de 2003, mes en el qual es va incorporar el coordinador de planejament urbanístic com a càrrec de confiança, en principi del govern municipal, tant ell com l’alcalde i jo mateix vam estat analitzant i treballant el document no aprovat que va deixar l’anterior govern per tal d’adaptar-lo als criteris de planejament urbanístic del nou govern. Considero que en cap moment he tingut prou confiança de l’alcalde per dirigir aquest assumpte i penso que he tingut un paper de simple col·laborador tècnic, més que de regidor responsable de l’àrea de planejament urbanístic.
Els criteris que havien de marcar aquest nou Pla General, inicialment estaven pensats, tal i com deia el nostre lema electoral, per aconseguir un Arenys equilibrat, convivencial i de qualitat. Almenys això és el que jo pensava i en el que crec i conseqüentment el que he estat defenent fins al dia d’avui i així cm també el que continuaré fent a partir d’avui.
Això hauria de portar a un futur desenvolupament urbanístic amb l’objectiu de dotar d’una vialitat, uns equipaments i uns serveis que puguin compensar el futur creixement de la població, un creixement mínim indispensable per a poder aconseguir aquests objectius i sobretot mesurat a partir de l’establiment d’un pla d’etapes de creixement a cada sector de desenvolupament.
Per remarcar-ho, entenc que això traduït en un nou pla general, comporta analitzar el territori i el seu futur desenvolupament, segons el que sempre he defensat; d’acord amb els mínims creixements possibles, sempre tenint present les necessitats de la vila en quant a noves vies de comunicació, espais per a futurs equipaments, capacitat per a la construcció d’habitatge protegit i concertat i preservació del màxim de sòl rústic, sempre tenint present que per a solucionar problemes reals actuals i possibles problemes futurs, cal concretar sectors i creixements necessaris. De totes maneres, no podem justificar un gran creixement urbanístic i conseqüentment de població per la necessitat d’aconseguir un determinat nombre d’habitatges protegits.
Tot això, però, amb l’objectiu que els paràmetres de sòl construït i el nombre d’habitatges, així com la seva tipologia integrada a cada sector siguin el més ajustats possibles i que permetin als futurs promotors desenvolupar cada sector sense que aconsegueixin sobreenriquir-se, però també permetent que qualsevol desenvolupament de sòl sigui econòmicament viable.
Per aconseguir aquests objectius era necessari portar al Ple una aprovació inicial, no definitiva, que permetés posteriorment a l’ajuntament negociar, pactar i conveniar paràmetres, sempre a partir del mateix document, obert i públic, el qual no podria donar lloc a possibles especulacions o possible transmissió d’informació privilegiada a uns propietaris davant d’altres.
A partir de la data d’incorporació del coordinador de planejament urbanístic (Genís Carbó), tot i que jo personalment havia analitzat prèviament el document, en el govern hem estat treballant molt intensament el planejament urbanístic, obrint absolutament tots els sectors i modificant tot allò que segons els nostres criteris, calia fer-ho.
Planificar urbanísticament és molt complexa i això ha fet que em dotés d’importants coneixements i criteris tècnics que possiblement una altra persona que no sigui del ram no hi entraria.
Els temes van quedar pràcticament tancats a nivell de govern a finals del mes de juny. I a finals de juliol, una vegada presentada la proposta a la resta dels regidors de govern, va quedar enllestida per tal que el coordinador passés la fitxa de cada sector i les modificacions plantejades a l’equip redactor del pla general per tal que modifiqués el document. Evidentment van quedar serrells a algunes zones, però a nivell general, tot i que la discussió i negociació va ser realment intensa, l’acord estava pres i amb el vist i plau general de la resta de regidors de CiU i PP.
Previ a tot això, a partir del mes d’abril, es van tenir reunions amb uns futurs promotors disposats a desenvolupar el sector anomenat Bareu Tronqueda, Aquest promotor va presentar una proposta de desenvolupament que engloba els sectors del pla vigent anomenats NP-11, NP-12 i NP-13, sectors situats per sobre del Bareu Paraiso i per sobre de la urbanització Les Roses.
Aquest promotor és el mateix que desenvoluparà el sector del Bareu Paraiso, d’acord amb el conveni signat amb l’ajuntament a finals de la legislatura passada i d’alguna manera, podria tenir sentit el seu interès en desenvolupar el sector superior per tal de donar sortida al carrer principal fins a Can Salinas (NP-10), cap a la riera.
Això seria l’NP-11 i part de l’NP-12, però considero que no justifica de cap manera l’NP-13 per donar solució a aquest problema ja que aquest queda situat més cap a Llevant, sense afectar a aquest futur vial longitudinal.
Els criteris de creixement d’aquest sector, a partir de les diverses propostes proposades pel mateix promotor mai han estat del meu grat ni d’algun altre regidor del govern, ja que considero que aporta un increment desmesurat de la població amb la creació d’un nou barri, que encara que tingui 17,6 Ha aproximadament i dotarà de grans beneficis al mateix promotor, no justifica en absolut donar la possibilitat que en aquella zona hi puguin arribar a viure més de 2.000 persones, ni tampoc queda justificat el fet de poder aconseguir força contraprestacions.
Així mateix, durant el primer trimestre del 2004, aquests futurs promotors ja tenien concretats els paràmetres urbanístics amb el govern. Prova d’això és una acta d’una reunió celebrada a primers d’abril entre la promotora, l’alcalde i el coordinador de planejament urbanístic, sense la meva assistència, redactada per l’arquitecte de la promotora a on es concretaven uns paràmetres urbanístics desproporcionats en aquest sector amb el vist i plau del mateix alcalde. Això podria donar a interpretar que alguns propietaris van estar informats del que es tenia intenció de fer contra d’altres propietaris que no en van saber res fins al mes de setembre quan van ser convocats a l’ajuntament pel mateix promotor amb l’assistència del coordinador de planejament urbanístic per mitjà d’una acta notarial.
Aquesta oposició permanent a les propostes, així com la possibilitat d’arribar a entendre que s’estaria donant informació a uns i desinformació a d’altres va provocar la primera discussió entre l’alcalde i el coordinador de planejament i jo mateix.
He de dir que considero que el coordinador de planejament gairebé mai m’ha tingut i gairebé mai m’ha tractat com al seu regidor i sempre ha estat treballant d’acord amb el que quedava amb l’alcalde. Així mateix, el fet que s’hagin pogut celebrar algunes reunions extraoficials o oficioses amb aquest promotor i d’altres sense comunicarm’ho com a regidor d’urbanisme o bé sense informar de tot allò parlat, o els acords inicialment presos, donant les coses per fetes un cop negociades va fer que jo comencés a desconfiar, donat que això em portava a sospitar que no se m’explicava tot.
Així mateix, un altre promotor del sector P-16, sector per sobre de la urbanització Portimar II, va venir amb una proposta de creixement urbanístic molt important. Lògicament també m’hi vaig oposar conjuntament amb altres companys de govern, ocasionant un nou debat intern, perquè es dotava d’un creixement urbanístics i unes tipologies edificatòries sense cap criteri ni justificació, ja que únicament havien de construir un tram de la futura ronda de Llevant. Sumant aquest sector al sector anterior del Bareu Tronqueda i Can Salines podria crear un barri de més de 3.000 persones.
A finals del mes de juliol, com ja he comentat, el govern tanca tots els temes, alguns d’ells de poc grat per part meva i d’altres de poc grat per part de l’alcalde i el seu càrrec de confiança, però tots satisfets per haver aconseguit un acord global i amb el vist i plau de la resta de regidors de govern exceptuant un parell de punts que van quedar a sobre la taula. Punts considerats per part d’algun altre regidor.
Sorpresa la meva quan a finals del mes d’agost, en concret el dia 27, un dia que deixo a sobre la taula del coordinador de planejament unes consideracions a contemplar a les al·legacions del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, veig que hi ha unes carpetes amb la documentació a entregar als redactors per què poguessin treballar el document refós d’aprovació inicial del pla general per tal que pogués portar-se per a la seva aprovació inicial cap el mes d’octubre. Val a dir que aquesta era la segona data facilitada pel govern per tal de portar el pla general al Ple. La primera data era el mes de juliol de 2004. Desconec si l’alcalde havia revisat aquesta documentació, però jo almenys no ho vaig poder fer i no hagués pogut revisar-ho ja que la reunió prevista entre els redactors del pla general i el coordinador s’havia de celebrar a principis de setembre, quan jo estava de vacances.
Revisada la documentació observo que el contingut de les mateixes carpetes no acaben de coincidir amb allò tancat a nivell de govern i molts dels paràmetres acordats s’incrementaven sense cap justificació ni previ avís.
Vull remarcar que durant les converses i negociacions internes sobre els criteris i paràmetres de planejament, molts temes que quedaven tancats tornaven a obrir se sense cap explicació. Gairebé tots aquells temes eren els que havia aportat jo com a regidor d’urbanisme. És fàcil que molts cop s’hagi de revisar una documentació, però que només es revisés únicament allò que jo defensava tampoc em semblava correcte.
Vaig decidir preparar un informe amb les consideracions personals respecte a aquests documents no coincidents amb l’acord de govern i a partir del mes de setembre torna a saltar la crisi i s’accentua amb la sortida de la revista L’Agenda, a través d’un article que parla de la crisi de govern i el problema a la regidoria d’urbanisme.
Fins avui mateix no m’he pronunciat clarament al respecte i vull aclarir que el document al qual es fa referència sobre l’urbanisme és cert en quant al fons però potser no del tot no en quant a la forma. També vull dir que jo no vaig filtrar tota aquesta informació. No obstant, em puc considerar d’alguna manera culpable de la seva publicació donat que quan el periodista autor de l’article em va trucar per preguntar-me, estant ja de vacances en el mes de setembre, em vaig negar a fer declaracions i em vaig limitat a dir-li que no confirmava ni desmentia les seves afirmacions.
A partir d’aquí, la desconfiança mútua entre l’alcalde i jo mateix ha estat i continua sent molt important, fins a tal punt que vaig decidir demanar certificats registrals de les finques propietat dels actuals màxims propietaris dels possibles futurs sectors del Bareu Tronqueda i P-16, d’acord amb el que es va tancar a nivell de govern, per tal d’esbrinar si realment hi havia hagut algun indici estrany o bé la certificació clara de transmissió d’informació privilegiada a alguns promotors per tal de facilitar-li l’adquisició de terrenys en cada sector, fer-se’n màxims propietaris i conseqüentment directors del seu desenvolupament urbanístic per uns preus d’adquisició dels mateixos terrenys per sota del preu de mercat que podrien tenir una vegada requalificats amb increments de paràmetres urbanístics.
El resultat d’aquesta informació que qualsevol pot aconseguir en el mateix Registre de la Propietat, donat que és públic, pot donar a pensar en moltes coses, des de el meu punt de vista coses estranyes, donada la gran casualitat i coincidència de dates entre les opcions de compra o les mateixes compres i les possibles dates d’aprovació inicial del pla general.
Tot això, així com també el planificar alguns sectors partint de qui són els seus propietaris, o arribar a tenir fixació per determinats ciutadans i ser intransigent amb alguns i transigent amb d’altres, podria considerar-se que existeix una tendència a no fer l’urbanisme que necessita Arenys de Mar.
Dijous dia 9 de desembre vaig tenir un cara a cara amb l’alcalde al Parlament de Catalunya acompanyats dels Secretaris d’Organització, els presidents comarcals i els coordinadors de política municipal d’UDC i de CDC a on vaig exposar les meves conclusions extretes a partir de la documentació demanada el seu dia en el Registre de la Propietat d’Arenys de Mar. En aquella reunió vaig acabar demanant que se’m deixés portar les feines de pla general, apartant de l’ajuntament al coordinador de planejament urbanístic per tal de garantir la màxima transparència i intentar un màxim consens a nivell de govern i d’oposició.
Prèviament, aproximadament un mes abans, ja vaig tenir una reunió amb el Secretari d’Organització d’Unió, l’Antoni Castellà i el president comarcal Benet Maimí per transmetre’ls la problemàtica existent entre l’Alcalde i jo i explicant-los la documentació que tenia.
A la mateixa reunió del dia 9 vaig demanar a Unió que d’acord amb les proves que facilitava, calia que Unió, repeteixo, Unió demanés explicacions a l’alcalde a través Convergència sobre les mateixes a la reunió posterior mantinguda amb CDC. El resultat de la mateixa reunió de ser que el regidor d’urbanisme era la persona que dirigeix el pla general i s’encarrega de confeccionar el document d’aprovació inicial i de negociar amb la oposició per tal d’aconseguir el màxim consens.
El Pla quedava obert fins a tal punt que es reduirien els paràmetres a alguns sectors i no es realitzaria cap tipus de pacte, conveni o negociació amb cap promotor fins un cop aprovat inicialment el Pla General. Això va ser acceptat finalment per l’alcalde després de més de tres hores de reunió.
Tot això ha estat respectat fins al dia d’avui per l’alcalde, però el que no ha estat respectat és que paral·lelament a tot això s’hagi s’endegat una campanya de desprestigi personal, amb l’objectiu de netejar la cara d’uns i d’embrutar la meva.
Acusacions com que estic “associat” amb l’anterior regidor d’urbanisme en una operació immobiliària amb el promotor que hauria de portar a terme el conveni de la Torre dels Encantats ha estat la gota que ha fet vessar el got i a partir de la qual, tal i com ja he manifestat, m’estic plantejant presentar als jutjats una querella per injúries i calúmnies, donat que no hi ha cap argumentació ni documentació que ho pugui demostrar.
Tot això fa que prengui aquesta decisió com a prova que el meu únic interès en tot això és el treball per la vila, única i exclusivament per la vila i els meus interessos són únicament de servei al meu poble i no personals com es pot arribar a comentar.
Em sap molt de greu la decisió que he pres perquè sóc conscient que els meus objectius personals a dintre de la política molt probablement es veuran impossibilitats per aquesta acció presa. Per a moltes persones, possiblement és més important el mantenir un càrrec polític, el seu govern i fins i tot el propi partit a on milita. Jo això ho trobo molt lloable i respectable però no ho comparteixo, sobretot en qüestions tant transcendentals per a una població com és el seu futur creixement urbanístic. Per a mi, el més important és fer un servei i pensar en Arenys de Mar i no cap altre cosa.
Penso que a qualsevol grup polític, malgrat la diversitat d’opinions personals per a cada tema, sempre ha d’haver un respecte i una fidelitat alhora de votar a favor o en contra de qualsevol cosa i molts cops, un polític haurà de votar una cosa que possiblement no comparteix respecte a la majoria del seu grup. Però en temes tant importants de vila, en qüestions que ens marcarà de per vida el futur d’Arenys de Mar i ens dibuixa clarament la fotografia de l’Arenys del 2015 o del 2020, si abans no ha quedat esgotat tot el sòl desenvolupable a partir del nou pla, no es pot jugar. Jo crec que s’està jugant a esgotar el creixement d’Arenys en pocs anys i a esgotar el Pla General en 6 o 8 anys, i no en 15 o 20. I també s’està jugant a encabir més gent de la que possiblement fora necessari i podrà assumir Arenys de Mar per tal d’aconseguir els objectius principals de poble.
Demano disculpes als convilatans que no puguin entendre la meva decisió i entendré qualsevol crítica sempre que sigui des de el diàleg civilitzat a través de la paraula. El que no toleraré seran les acusacions realitzades sense proves argumentades i certes.
Demano disculpes a Unió Democràtica de Catalunya i als meus companys i amics de Convergència i Unió. Espero que algunes amistats no es perdin malgrat la meva decisió presa. Tal i com he comentat al principi de la meva intervenció, he demanat la baixa del meu partit, Unió Democràtica de Catalunya, i agraeixo a tots els seus dirigents locals i nacionals, així com també a tots els militants i simpatitzants que m’ha donat suport fins ara i em continuen donant suport.
També demano disculpes als fins ara companys de govern perquè els deixo en minoria en el govern municipal, però els meus principis no em permeten continuar en aquest govern i tampoc em permeten renunciar a la meva acta de regidor, perquè de fer-ho podria donar camí lliure a la consecució d’uns objectius urbanístics que considero molt perillosos de al futur d’Arenys de Mar des de el meu punt de vista.
Possiblement el meu cor em digui que m’estic equivocant, però el meu cap em diu que malgrat totes les conseqüències que pugui tenir aquest assumpte a nivell particular, crec que faig el que he de fer. Almenys fins que aquest pla general s’aprovi definitivament. Això també demostra que no tinc cap interès personal malgrat el que s’estigui dient per part de quatre persones que actualment no tenen massa credibilitat. Però això s’acabarà veient tard o d’hora.
Porto més de sis anys treballant per a Convergència i Unió, tant a nivell local com a nivell comarcal i nacional. Aquesta decisió que prenc avui em costa molt de prendrela, però crec que és el millor per a Arenys. Potser algun dia, aquells que no entenen el que avui estic fent veuran que la meva decisió pot evitar que tot un govern pugui quedar malmès si realment hi ha alguna cosa poc clara o irregular i Arenys de Mar creixerà d’una manera més mesurada que no pas com crec que es pretén fer. També demano disculpes als treballadors de l’ajuntament i els dono les gràcies per la bona feina que realitzen des de l’administració municipal, sobretot als amics dels Serveis Tècnics municipals, amb els que he treballat molt a gust. Penso que el que fan no és fàcil i menys a Arenys de Mar. Això des de fora pot ser poc comprensible, però certifico que veure-ho des de dintre mateix és molt diferent.
A partir d’ara la meva feina política consistirà en fer una tasca de control al govern. Procuraré facilitar la governabilitat i obligaré al govern a pactar els assumptes
importants de vila, ja sigui amb mi com a regidor no adscrit, o bé qualsevol altre grup municipal de la oposició. Amb això deixo molt clar que en Lluís Blanchar no necessàriament té la clau de la governabilitat, sinó que només amb el vot favorable, o bé la abstenció d’un sol grup de la oposició les coses es poden aprovar i el govern podrà governar.
Estic convençut que això farà que hi hagi molta més transparència en tota la tasca de govern i no pugui donar lloc a possibles especulacions sobre res.
Espero que l’alcalde estarà a l’altura de les circumstàncies i farà el que potser li ha mancat almenys amb mi com a regidor d’urbanisme durant aquest any últim any, que és dialogar amb tothom i fer partícips i responsables als seus.
La roda de la governabilitat i la evolució d’Arenys de Mar ha girat fins ara amb bon ritme malgrat que al alguns puguin dir i ha de continuar girant. Durant aquesta legislatura s’han fet moltes coses, moltes amb més encert i algunes altres amb no tant, però sempre amb il·lusió i bona fe. Cal que aquesta roda no s’aturi. No es pot desprestigiar una tasca governamental per un tema puntual, per molt important i decisiu que sigui a nivell de futur. Però cal que la roda giri més ràpid, pel bé de tots plegats. Estic convençut que els regidors de govern ho faran. No en tinc cap dubte.
Reconec que últimament, l’alcalde em va oferir davant dels meus companys de govern dirigir jo mateix el pla general. Això demostra que era conscient que jo no pintava gaire fins aleshores. M’agradaria pensar que m’ho va oferir perquè em considerava capacitat per fer-ho, però les circumstàncies em fan pensar que ho va fer per salvar el govern. Una de les meves condicions, per tal de tenir la garantia de que allò que se m’oferia es compliria, va ser la substitució del coordinador de planejament urbanístic per l’arquitecte municipal alhora de coordinar a nivell tècnic el pla general. Això últim va ser descartat per part d’ell i no va haver acord.
L’alcalde em va demanar divendres passat intentar passa pàgina i posar-nos a treballar plegats de nou, però la desconfiança mútua i els incompliments d’acords durant gairebé tot un any fan que això no ho pugui acceptar, donat que tornaríem a la mateixa situació de mesos anteriors, el temps seguiria passant i el pla general mai s’acabaria aprovant.
Vull deixar molt clar que l’únic motiu important i significatiu pel qual avui surto del govern és el pla general i les conseqüències que això ha portat al perdre la meva confiança i enorme admiració que he tingut a en Miquel Rubirola des de l’any 1998, quan em vaig incorporar a Convergència i Unió fins fa uns mesos. No obstant això, tal i com ell em va dir fa pocs dies, malgrat tot, jo sempre estaré amb ell i intentaré ajudar-lo si té algun problema. I espero que algun dia puguem tornar a treballar plegats, una vegada les aigües es tornin a calmar.
Moltes gràcies."
Aquest matí he entrat per registre d’entrada de l’Ajuntament una carta dirigida a l’alcalde a on li demano que em retiri les delegacions de competències que se’m van atorgar a principis de la legislatura per poder portar la regidoria d’urbanisme i serveis tècnics, així com també el deixar de ser regidor del grup municipal de Convergència i Unió, mantenint l’acta de regidor i passant a ser regidor no adscrit en aquest ajuntament.
Aquesta decisió presa la vaig comunicar divendres passat al mateix alcalde, ratificant-li la decisió ahir mateix pel matí. Posteriorment, he comunicat també aquesta decisió personal a Unió Democràtica de Catalunya, a través de la presidenta local, Lídia Font, així com també al president comarcal, Benet Maimí per tal que ho transmetin a les instàncies d’Unió. Així mateix, he comunicat per escrit a la presidenta local i al president comarcal d’Unió la meva decisió de donar-me de baixa de d’Unió com a militant per considerar que la meva decisió incompleix els estatuts del mateix partit i no desitjo perjudicar més del que ho estic fent al que ha estat durant sis anys el meu partit.
Els motius per els quals he decidit prendre aquesta decisió han estat els problemes que hi ha hagut alhora de gestionar la redacció del document d’aprovació inicial del nou pla general. Tot això ha portat a tenir discrepàncies conegudes entre l’alcalde i jo mateix. Discrepàncies que han portat a una manca de confiança per ambdues parts i últimament s’hi ha afegit una campanya de descrèdit personal i sense proves cap a la meva persona per tal d’intentar netejar la imatge d’alguns altres. Desconec qui ha endegat aquesta campanya, però em consta que és un tema que està en boca d’alguns sectors pròxims al govern perquè m’ha arribat a través de la mateixa font. Això ha estat la gota que ha fet besar el got.
Vull recordar a aquells que estan dient el que afirmen, si no tenen cap element per a demostrar-ho, tenen un greu problema. Si realment tenen proves que vagin a denunciar-ho als jutjats. Injuriar i calumniar sense poder-ho demostrar pot ser penat, i estic estudiant amb el meu advocat la possibilitat de posar una denúncia per injúries i calúmnies a aquells que ho estan fent, repeteixo, sense tenir proves.
Des del passat mes de desembre de 2003, mes en el qual es va incorporar el coordinador de planejament urbanístic com a càrrec de confiança, en principi del govern municipal, tant ell com l’alcalde i jo mateix vam estat analitzant i treballant el document no aprovat que va deixar l’anterior govern per tal d’adaptar-lo als criteris de planejament urbanístic del nou govern. Considero que en cap moment he tingut prou confiança de l’alcalde per dirigir aquest assumpte i penso que he tingut un paper de simple col·laborador tècnic, més que de regidor responsable de l’àrea de planejament urbanístic.
Els criteris que havien de marcar aquest nou Pla General, inicialment estaven pensats, tal i com deia el nostre lema electoral, per aconseguir un Arenys equilibrat, convivencial i de qualitat. Almenys això és el que jo pensava i en el que crec i conseqüentment el que he estat defenent fins al dia d’avui i així cm també el que continuaré fent a partir d’avui.
Això hauria de portar a un futur desenvolupament urbanístic amb l’objectiu de dotar d’una vialitat, uns equipaments i uns serveis que puguin compensar el futur creixement de la població, un creixement mínim indispensable per a poder aconseguir aquests objectius i sobretot mesurat a partir de l’establiment d’un pla d’etapes de creixement a cada sector de desenvolupament.
Per remarcar-ho, entenc que això traduït en un nou pla general, comporta analitzar el territori i el seu futur desenvolupament, segons el que sempre he defensat; d’acord amb els mínims creixements possibles, sempre tenint present les necessitats de la vila en quant a noves vies de comunicació, espais per a futurs equipaments, capacitat per a la construcció d’habitatge protegit i concertat i preservació del màxim de sòl rústic, sempre tenint present que per a solucionar problemes reals actuals i possibles problemes futurs, cal concretar sectors i creixements necessaris. De totes maneres, no podem justificar un gran creixement urbanístic i conseqüentment de població per la necessitat d’aconseguir un determinat nombre d’habitatges protegits.
Tot això, però, amb l’objectiu que els paràmetres de sòl construït i el nombre d’habitatges, així com la seva tipologia integrada a cada sector siguin el més ajustats possibles i que permetin als futurs promotors desenvolupar cada sector sense que aconsegueixin sobreenriquir-se, però també permetent que qualsevol desenvolupament de sòl sigui econòmicament viable.
Per aconseguir aquests objectius era necessari portar al Ple una aprovació inicial, no definitiva, que permetés posteriorment a l’ajuntament negociar, pactar i conveniar paràmetres, sempre a partir del mateix document, obert i públic, el qual no podria donar lloc a possibles especulacions o possible transmissió d’informació privilegiada a uns propietaris davant d’altres.
A partir de la data d’incorporació del coordinador de planejament urbanístic (Genís Carbó), tot i que jo personalment havia analitzat prèviament el document, en el govern hem estat treballant molt intensament el planejament urbanístic, obrint absolutament tots els sectors i modificant tot allò que segons els nostres criteris, calia fer-ho.
Planificar urbanísticament és molt complexa i això ha fet que em dotés d’importants coneixements i criteris tècnics que possiblement una altra persona que no sigui del ram no hi entraria.
Els temes van quedar pràcticament tancats a nivell de govern a finals del mes de juny. I a finals de juliol, una vegada presentada la proposta a la resta dels regidors de govern, va quedar enllestida per tal que el coordinador passés la fitxa de cada sector i les modificacions plantejades a l’equip redactor del pla general per tal que modifiqués el document. Evidentment van quedar serrells a algunes zones, però a nivell general, tot i que la discussió i negociació va ser realment intensa, l’acord estava pres i amb el vist i plau general de la resta de regidors de CiU i PP.
Previ a tot això, a partir del mes d’abril, es van tenir reunions amb uns futurs promotors disposats a desenvolupar el sector anomenat Bareu Tronqueda, Aquest promotor va presentar una proposta de desenvolupament que engloba els sectors del pla vigent anomenats NP-11, NP-12 i NP-13, sectors situats per sobre del Bareu Paraiso i per sobre de la urbanització Les Roses.
Aquest promotor és el mateix que desenvoluparà el sector del Bareu Paraiso, d’acord amb el conveni signat amb l’ajuntament a finals de la legislatura passada i d’alguna manera, podria tenir sentit el seu interès en desenvolupar el sector superior per tal de donar sortida al carrer principal fins a Can Salinas (NP-10), cap a la riera.
Això seria l’NP-11 i part de l’NP-12, però considero que no justifica de cap manera l’NP-13 per donar solució a aquest problema ja que aquest queda situat més cap a Llevant, sense afectar a aquest futur vial longitudinal.
Els criteris de creixement d’aquest sector, a partir de les diverses propostes proposades pel mateix promotor mai han estat del meu grat ni d’algun altre regidor del govern, ja que considero que aporta un increment desmesurat de la població amb la creació d’un nou barri, que encara que tingui 17,6 Ha aproximadament i dotarà de grans beneficis al mateix promotor, no justifica en absolut donar la possibilitat que en aquella zona hi puguin arribar a viure més de 2.000 persones, ni tampoc queda justificat el fet de poder aconseguir força contraprestacions.
Així mateix, durant el primer trimestre del 2004, aquests futurs promotors ja tenien concretats els paràmetres urbanístics amb el govern. Prova d’això és una acta d’una reunió celebrada a primers d’abril entre la promotora, l’alcalde i el coordinador de planejament urbanístic, sense la meva assistència, redactada per l’arquitecte de la promotora a on es concretaven uns paràmetres urbanístics desproporcionats en aquest sector amb el vist i plau del mateix alcalde. Això podria donar a interpretar que alguns propietaris van estar informats del que es tenia intenció de fer contra d’altres propietaris que no en van saber res fins al mes de setembre quan van ser convocats a l’ajuntament pel mateix promotor amb l’assistència del coordinador de planejament urbanístic per mitjà d’una acta notarial.
Aquesta oposició permanent a les propostes, així com la possibilitat d’arribar a entendre que s’estaria donant informació a uns i desinformació a d’altres va provocar la primera discussió entre l’alcalde i el coordinador de planejament i jo mateix.
He de dir que considero que el coordinador de planejament gairebé mai m’ha tingut i gairebé mai m’ha tractat com al seu regidor i sempre ha estat treballant d’acord amb el que quedava amb l’alcalde. Així mateix, el fet que s’hagin pogut celebrar algunes reunions extraoficials o oficioses amb aquest promotor i d’altres sense comunicarm’ho com a regidor d’urbanisme o bé sense informar de tot allò parlat, o els acords inicialment presos, donant les coses per fetes un cop negociades va fer que jo comencés a desconfiar, donat que això em portava a sospitar que no se m’explicava tot.
Així mateix, un altre promotor del sector P-16, sector per sobre de la urbanització Portimar II, va venir amb una proposta de creixement urbanístic molt important. Lògicament també m’hi vaig oposar conjuntament amb altres companys de govern, ocasionant un nou debat intern, perquè es dotava d’un creixement urbanístics i unes tipologies edificatòries sense cap criteri ni justificació, ja que únicament havien de construir un tram de la futura ronda de Llevant. Sumant aquest sector al sector anterior del Bareu Tronqueda i Can Salines podria crear un barri de més de 3.000 persones.
A finals del mes de juliol, com ja he comentat, el govern tanca tots els temes, alguns d’ells de poc grat per part meva i d’altres de poc grat per part de l’alcalde i el seu càrrec de confiança, però tots satisfets per haver aconseguit un acord global i amb el vist i plau de la resta de regidors de govern exceptuant un parell de punts que van quedar a sobre la taula. Punts considerats per part d’algun altre regidor.
Sorpresa la meva quan a finals del mes d’agost, en concret el dia 27, un dia que deixo a sobre la taula del coordinador de planejament unes consideracions a contemplar a les al·legacions del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, veig que hi ha unes carpetes amb la documentació a entregar als redactors per què poguessin treballar el document refós d’aprovació inicial del pla general per tal que pogués portar-se per a la seva aprovació inicial cap el mes d’octubre. Val a dir que aquesta era la segona data facilitada pel govern per tal de portar el pla general al Ple. La primera data era el mes de juliol de 2004. Desconec si l’alcalde havia revisat aquesta documentació, però jo almenys no ho vaig poder fer i no hagués pogut revisar-ho ja que la reunió prevista entre els redactors del pla general i el coordinador s’havia de celebrar a principis de setembre, quan jo estava de vacances.
Revisada la documentació observo que el contingut de les mateixes carpetes no acaben de coincidir amb allò tancat a nivell de govern i molts dels paràmetres acordats s’incrementaven sense cap justificació ni previ avís.
Vull remarcar que durant les converses i negociacions internes sobre els criteris i paràmetres de planejament, molts temes que quedaven tancats tornaven a obrir se sense cap explicació. Gairebé tots aquells temes eren els que havia aportat jo com a regidor d’urbanisme. És fàcil que molts cop s’hagi de revisar una documentació, però que només es revisés únicament allò que jo defensava tampoc em semblava correcte.
Vaig decidir preparar un informe amb les consideracions personals respecte a aquests documents no coincidents amb l’acord de govern i a partir del mes de setembre torna a saltar la crisi i s’accentua amb la sortida de la revista L’Agenda, a través d’un article que parla de la crisi de govern i el problema a la regidoria d’urbanisme.
Fins avui mateix no m’he pronunciat clarament al respecte i vull aclarir que el document al qual es fa referència sobre l’urbanisme és cert en quant al fons però potser no del tot no en quant a la forma. També vull dir que jo no vaig filtrar tota aquesta informació. No obstant, em puc considerar d’alguna manera culpable de la seva publicació donat que quan el periodista autor de l’article em va trucar per preguntar-me, estant ja de vacances en el mes de setembre, em vaig negar a fer declaracions i em vaig limitat a dir-li que no confirmava ni desmentia les seves afirmacions.
A partir d’aquí, la desconfiança mútua entre l’alcalde i jo mateix ha estat i continua sent molt important, fins a tal punt que vaig decidir demanar certificats registrals de les finques propietat dels actuals màxims propietaris dels possibles futurs sectors del Bareu Tronqueda i P-16, d’acord amb el que es va tancar a nivell de govern, per tal d’esbrinar si realment hi havia hagut algun indici estrany o bé la certificació clara de transmissió d’informació privilegiada a alguns promotors per tal de facilitar-li l’adquisició de terrenys en cada sector, fer-se’n màxims propietaris i conseqüentment directors del seu desenvolupament urbanístic per uns preus d’adquisició dels mateixos terrenys per sota del preu de mercat que podrien tenir una vegada requalificats amb increments de paràmetres urbanístics.
El resultat d’aquesta informació que qualsevol pot aconseguir en el mateix Registre de la Propietat, donat que és públic, pot donar a pensar en moltes coses, des de el meu punt de vista coses estranyes, donada la gran casualitat i coincidència de dates entre les opcions de compra o les mateixes compres i les possibles dates d’aprovació inicial del pla general.
Tot això, així com també el planificar alguns sectors partint de qui són els seus propietaris, o arribar a tenir fixació per determinats ciutadans i ser intransigent amb alguns i transigent amb d’altres, podria considerar-se que existeix una tendència a no fer l’urbanisme que necessita Arenys de Mar.
Dijous dia 9 de desembre vaig tenir un cara a cara amb l’alcalde al Parlament de Catalunya acompanyats dels Secretaris d’Organització, els presidents comarcals i els coordinadors de política municipal d’UDC i de CDC a on vaig exposar les meves conclusions extretes a partir de la documentació demanada el seu dia en el Registre de la Propietat d’Arenys de Mar. En aquella reunió vaig acabar demanant que se’m deixés portar les feines de pla general, apartant de l’ajuntament al coordinador de planejament urbanístic per tal de garantir la màxima transparència i intentar un màxim consens a nivell de govern i d’oposició.
Prèviament, aproximadament un mes abans, ja vaig tenir una reunió amb el Secretari d’Organització d’Unió, l’Antoni Castellà i el president comarcal Benet Maimí per transmetre’ls la problemàtica existent entre l’Alcalde i jo i explicant-los la documentació que tenia.
A la mateixa reunió del dia 9 vaig demanar a Unió que d’acord amb les proves que facilitava, calia que Unió, repeteixo, Unió demanés explicacions a l’alcalde a través Convergència sobre les mateixes a la reunió posterior mantinguda amb CDC. El resultat de la mateixa reunió de ser que el regidor d’urbanisme era la persona que dirigeix el pla general i s’encarrega de confeccionar el document d’aprovació inicial i de negociar amb la oposició per tal d’aconseguir el màxim consens.
El Pla quedava obert fins a tal punt que es reduirien els paràmetres a alguns sectors i no es realitzaria cap tipus de pacte, conveni o negociació amb cap promotor fins un cop aprovat inicialment el Pla General. Això va ser acceptat finalment per l’alcalde després de més de tres hores de reunió.
Tot això ha estat respectat fins al dia d’avui per l’alcalde, però el que no ha estat respectat és que paral·lelament a tot això s’hagi s’endegat una campanya de desprestigi personal, amb l’objectiu de netejar la cara d’uns i d’embrutar la meva.
Acusacions com que estic “associat” amb l’anterior regidor d’urbanisme en una operació immobiliària amb el promotor que hauria de portar a terme el conveni de la Torre dels Encantats ha estat la gota que ha fet vessar el got i a partir de la qual, tal i com ja he manifestat, m’estic plantejant presentar als jutjats una querella per injúries i calúmnies, donat que no hi ha cap argumentació ni documentació que ho pugui demostrar.
Tot això fa que prengui aquesta decisió com a prova que el meu únic interès en tot això és el treball per la vila, única i exclusivament per la vila i els meus interessos són únicament de servei al meu poble i no personals com es pot arribar a comentar.
Em sap molt de greu la decisió que he pres perquè sóc conscient que els meus objectius personals a dintre de la política molt probablement es veuran impossibilitats per aquesta acció presa. Per a moltes persones, possiblement és més important el mantenir un càrrec polític, el seu govern i fins i tot el propi partit a on milita. Jo això ho trobo molt lloable i respectable però no ho comparteixo, sobretot en qüestions tant transcendentals per a una població com és el seu futur creixement urbanístic. Per a mi, el més important és fer un servei i pensar en Arenys de Mar i no cap altre cosa.
Penso que a qualsevol grup polític, malgrat la diversitat d’opinions personals per a cada tema, sempre ha d’haver un respecte i una fidelitat alhora de votar a favor o en contra de qualsevol cosa i molts cops, un polític haurà de votar una cosa que possiblement no comparteix respecte a la majoria del seu grup. Però en temes tant importants de vila, en qüestions que ens marcarà de per vida el futur d’Arenys de Mar i ens dibuixa clarament la fotografia de l’Arenys del 2015 o del 2020, si abans no ha quedat esgotat tot el sòl desenvolupable a partir del nou pla, no es pot jugar. Jo crec que s’està jugant a esgotar el creixement d’Arenys en pocs anys i a esgotar el Pla General en 6 o 8 anys, i no en 15 o 20. I també s’està jugant a encabir més gent de la que possiblement fora necessari i podrà assumir Arenys de Mar per tal d’aconseguir els objectius principals de poble.
Demano disculpes als convilatans que no puguin entendre la meva decisió i entendré qualsevol crítica sempre que sigui des de el diàleg civilitzat a través de la paraula. El que no toleraré seran les acusacions realitzades sense proves argumentades i certes.
Demano disculpes a Unió Democràtica de Catalunya i als meus companys i amics de Convergència i Unió. Espero que algunes amistats no es perdin malgrat la meva decisió presa. Tal i com he comentat al principi de la meva intervenció, he demanat la baixa del meu partit, Unió Democràtica de Catalunya, i agraeixo a tots els seus dirigents locals i nacionals, així com també a tots els militants i simpatitzants que m’ha donat suport fins ara i em continuen donant suport.
També demano disculpes als fins ara companys de govern perquè els deixo en minoria en el govern municipal, però els meus principis no em permeten continuar en aquest govern i tampoc em permeten renunciar a la meva acta de regidor, perquè de fer-ho podria donar camí lliure a la consecució d’uns objectius urbanístics que considero molt perillosos de al futur d’Arenys de Mar des de el meu punt de vista.
Possiblement el meu cor em digui que m’estic equivocant, però el meu cap em diu que malgrat totes les conseqüències que pugui tenir aquest assumpte a nivell particular, crec que faig el que he de fer. Almenys fins que aquest pla general s’aprovi definitivament. Això també demostra que no tinc cap interès personal malgrat el que s’estigui dient per part de quatre persones que actualment no tenen massa credibilitat. Però això s’acabarà veient tard o d’hora.
Porto més de sis anys treballant per a Convergència i Unió, tant a nivell local com a nivell comarcal i nacional. Aquesta decisió que prenc avui em costa molt de prendrela, però crec que és el millor per a Arenys. Potser algun dia, aquells que no entenen el que avui estic fent veuran que la meva decisió pot evitar que tot un govern pugui quedar malmès si realment hi ha alguna cosa poc clara o irregular i Arenys de Mar creixerà d’una manera més mesurada que no pas com crec que es pretén fer. També demano disculpes als treballadors de l’ajuntament i els dono les gràcies per la bona feina que realitzen des de l’administració municipal, sobretot als amics dels Serveis Tècnics municipals, amb els que he treballat molt a gust. Penso que el que fan no és fàcil i menys a Arenys de Mar. Això des de fora pot ser poc comprensible, però certifico que veure-ho des de dintre mateix és molt diferent.
A partir d’ara la meva feina política consistirà en fer una tasca de control al govern. Procuraré facilitar la governabilitat i obligaré al govern a pactar els assumptes
importants de vila, ja sigui amb mi com a regidor no adscrit, o bé qualsevol altre grup municipal de la oposició. Amb això deixo molt clar que en Lluís Blanchar no necessàriament té la clau de la governabilitat, sinó que només amb el vot favorable, o bé la abstenció d’un sol grup de la oposició les coses es poden aprovar i el govern podrà governar.
Estic convençut que això farà que hi hagi molta més transparència en tota la tasca de govern i no pugui donar lloc a possibles especulacions sobre res.
Espero que l’alcalde estarà a l’altura de les circumstàncies i farà el que potser li ha mancat almenys amb mi com a regidor d’urbanisme durant aquest any últim any, que és dialogar amb tothom i fer partícips i responsables als seus.
La roda de la governabilitat i la evolució d’Arenys de Mar ha girat fins ara amb bon ritme malgrat que al alguns puguin dir i ha de continuar girant. Durant aquesta legislatura s’han fet moltes coses, moltes amb més encert i algunes altres amb no tant, però sempre amb il·lusió i bona fe. Cal que aquesta roda no s’aturi. No es pot desprestigiar una tasca governamental per un tema puntual, per molt important i decisiu que sigui a nivell de futur. Però cal que la roda giri més ràpid, pel bé de tots plegats. Estic convençut que els regidors de govern ho faran. No en tinc cap dubte.
Reconec que últimament, l’alcalde em va oferir davant dels meus companys de govern dirigir jo mateix el pla general. Això demostra que era conscient que jo no pintava gaire fins aleshores. M’agradaria pensar que m’ho va oferir perquè em considerava capacitat per fer-ho, però les circumstàncies em fan pensar que ho va fer per salvar el govern. Una de les meves condicions, per tal de tenir la garantia de que allò que se m’oferia es compliria, va ser la substitució del coordinador de planejament urbanístic per l’arquitecte municipal alhora de coordinar a nivell tècnic el pla general. Això últim va ser descartat per part d’ell i no va haver acord.
L’alcalde em va demanar divendres passat intentar passa pàgina i posar-nos a treballar plegats de nou, però la desconfiança mútua i els incompliments d’acords durant gairebé tot un any fan que això no ho pugui acceptar, donat que tornaríem a la mateixa situació de mesos anteriors, el temps seguiria passant i el pla general mai s’acabaria aprovant.
Vull deixar molt clar que l’únic motiu important i significatiu pel qual avui surto del govern és el pla general i les conseqüències que això ha portat al perdre la meva confiança i enorme admiració que he tingut a en Miquel Rubirola des de l’any 1998, quan em vaig incorporar a Convergència i Unió fins fa uns mesos. No obstant això, tal i com ell em va dir fa pocs dies, malgrat tot, jo sempre estaré amb ell i intentaré ajudar-lo si té algun problema. I espero que algun dia puguem tornar a treballar plegats, una vegada les aigües es tornin a calmar.
Moltes gràcies."
