L’altre dia, tot passant per la zona de ponent del nostre terme municipal, vaig quedar sorprès en veure que a una important zona rústica s’hi havien instal·lat dos abocadors de runa.El primer que em vaig plantejar va ser en veure allò va ser: Aquests abocadors tenen el permís corresponent de l’ajuntament? El tractament de residus de runa és correcte que es realitzi en aquella zona o bé s’hauria de tractar d’una altra manera i a un altre lloc, com pot ser un abocador controlat i regulat?
A l’actualitat, existeixen quatre tipus de plantes de reciclatge de runes; les plantes de transferència, les de separació i triatge i de reciclatge, a on en tenim una a Arenys de Munt, i els abocadors, que en tenim un a Dosrius. A la web de la Generalitat no n’he trobat cap a Arenys de Mar, per la qual cosa la meva sospita segueix creixent.
Si aquests abocadors no tenen cap tipus d’autorització, com és que l’ajuntament, que per allà s’hi passa, o almenys s’hi hauria de passar a través del zelador, arquitectes, policia local, etc., no ha fet res? O potser sí han fet i després de comunicar-ho als polítics responsables el tema ha quedat tot silenciat? I el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, s’hi ha passat per allà? 
Tothom considera normal fer una actuació d’aquest tipus en una zona rústica? És com aquella muntanya de terres que un dia, de cop i volta, va aparèixer just per sobre de l’autopista, a la zona de Llevant.
Així mateix, sorpresa la meva quan tot traient una mica el nas se’m comenta que aquestes runes provenen de les obres del “Plan ZP”, corresponents al Carrers de l’Església i a la Fase II de Platja Cassà, ambdues obres promogudes per l’Ajuntament d’Arenys de Mar i finançades per l’Estat. Això caldria esbrinar-ho, perquè si fora així, no hi hagués permís ni autorització i l’ajuntament n’és el promotor, pleguem! I si l’ajuntament és el promotor de l’obra, no té una Direcció Facultativa que requereixi els informes, albarans i documents que confirmin que tot s’està fent correctament?
Si aquests abocadors no són controlats, què podria passar? O bé que les constructores o les subcontrates de moviments de terres haurien pogut ser més competitives econòmicament que d’altres degut a que el cost del tractament de residus seria molt més baix, aconseguint deixar a fora a la seva pròpia competència. O bé que l’Estat, com a finançador, li ha costat un xic més econòmica cada obra a consta del medi ambient local.
Hi ha un reial decret que ens diu que és obligatori que en tots el projectes d’obres hi hagi un pla de residus en obra a partir del 2008, i en aquest cas no tinc gens clar que aquest existeixi, i si existeix tampoc tinc gens clar que s’apliqui donada la visual que es pot comprovar a les fotografies que acompanyen aquest article.
També se’ns parla de que es poden reutilitzar els residus de la construcció sempre i quan sigui per a ús de la pròpia obra. Els dos abocadors que cito no han utilitzat àrids reciclats, i per tant els residus de la obra han quedat triturats i reduïts a les finques per anar qui sap on. També em sorprèn que hi hagués restes de runa de fibrociment; material que requereix d’un tractament molt especial atès que presenta amiant, element molt nociu per a les persones i no es pot tractar a qualsevol lloc.
Des de l’1 de gener de 2009 s’aplica el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció el qual s’aplica als residus que d’acord amb la legislació vigent tenen aquesta consideració i són destinats a dipòsits controlats.
Tothom considera normal fer una actuació d’aquest tipus en una zona rústica? És com aquella muntanya de terres que un dia, de cop i volta, va aparèixer just per sobre de l’autopista, a la zona de Llevant.
Així mateix, sorpresa la meva quan tot traient una mica el nas se’m comenta que aquestes runes provenen de les obres del “Plan ZP”, corresponents al Carrers de l’Església i a la Fase II de Platja Cassà, ambdues obres promogudes per l’Ajuntament d’Arenys de Mar i finançades per l’Estat. Això caldria esbrinar-ho, perquè si fora així, no hi hagués permís ni autorització i l’ajuntament n’és el promotor, pleguem! I si l’ajuntament és el promotor de l’obra, no té una Direcció Facultativa que requereixi els informes, albarans i documents que confirmin que tot s’està fent correctament?
Si aquests abocadors no són controlats, què podria passar? O bé que les constructores o les subcontrates de moviments de terres haurien pogut ser més competitives econòmicament que d’altres degut a que el cost del tractament de residus seria molt més baix, aconseguint deixar a fora a la seva pròpia competència. O bé que l’Estat, com a finançador, li ha costat un xic més econòmica cada obra a consta del medi ambient local.
Hi ha un reial decret que ens diu que és obligatori que en tots el projectes d’obres hi hagi un pla de residus en obra a partir del 2008, i en aquest cas no tinc gens clar que aquest existeixi, i si existeix tampoc tinc gens clar que s’apliqui donada la visual que es pot comprovar a les fotografies que acompanyen aquest article.
També se’ns parla de que es poden reutilitzar els residus de la construcció sempre i quan sigui per a ús de la pròpia obra. Els dos abocadors que cito no han utilitzat àrids reciclats, i per tant els residus de la obra han quedat triturats i reduïts a les finques per anar qui sap on. També em sorprèn que hi hagués restes de runa de fibrociment; material que requereix d’un tractament molt especial atès que presenta amiant, element molt nociu per a les persones i no es pot tractar a qualsevol lloc.
Des de l’1 de gener de 2009 s’aplica el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció el qual s’aplica als residus que d’acord amb la legislació vigent tenen aquesta consideració i són destinats a dipòsits controlats.
És per tot això que caldria un aclariment del nostre govern tripartit municipal, a través dels mateixos alcalde i regidor d’Urbanisme i Medi Ambient, argumentant que aquests abocadors són correctes d’acord amb la llei, segons la normativa vigent i compleixin els requisits explicats a la Guia d’Aplicació del Cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció. En el cas contrari, potser algú hauria d’exigir responsabilitats.
Així mateix no entenc el per què tot això no ha estat informat a tots els convilatans. Tenint una revista promocional dels tres partits que ens governen a Arenys i de la seva tant efectiva tasca que desenvolupen a Arenys, pagada amb diners de tots, potser ens mereixeríem que se’ns informés una mica més d’aquestes coses que des del meu parer, són prou importants.
(Article publicat a la revista L’Ametlla d’Arenys del mes de novembre)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.