Es comenta que el deute de la Generalitat de Catalunya podrà acabar-se de pagar a l’any 2.107. Aquesta és la gran llosa que reposa sobre els nostres caps conjuntament amb altres lloses que ens afecten directament com a contribuents (ajuntaments, consells comarcals, diputacions, ...)
La nefasta gestió política dels últims anys i la poca previsió i control de l’època de bonança va fer que s’estirés més el braç que la màniga i ara ho estem pagant de la pitjor manera.
Es diu que els nostres avis les van passar magres durant la guerra i la post guerra. Els nostres pares van començar a viure millor. Nosaltres, els nascuts a finals dels 60 i principis dels 70, en general no ens podem queixar. Però si res no canvia el problema real el tindran els nostres fills i possiblement encara més els nostres néts.
És per això que hem de tocar de peus a terra. Hem de ser conscients que no podem agafar més del que podem ni del que tenim. Cal apretar-se el cinturó, i si per això calen retallades i reduccions, s’ha d’assumir i fer per tal que els nostres fills no acabin aguantant una llosa encara més gran i acabin més escanyats.
El govern actual de la Generalitat ha estat valent, ho està fent i ho està aplicant. Tot just ha començat i tant de bo continuï sense arronsar-se perquè és necessari i no hi ha més remei, per moltes queixes i manifestacions en contra que es convoquin. Els primers sectors afectats han estat la sanitat i l’ensenyament, però cal seguir auditant altres espais sectorials, públics i privats per adaptar-los a la situació actual.
La crisi econòmica des del meu punt de vista ja no existeix. A partir d’ara ens hem d’acostumar a viure en aquesta situació. Una situació que pot millorar si s’és valent i es fan bé les coses, però que possiblement els que ara hi som no tornarem a viure la situació de fa cinc anys.
Catalunya ha contribuït durant els últims 30 anys a ajudar econòmicament a d’altres comunitats autònomes més necessitades. Ara totes les comunitats de l’Estat Espanyol estan més o menys igual de malament, per la qual cosa s’ha d’acabar això de donar més del que es rep. En Josep Antoni Duran i Lleida va dir una veritat com un temple parlant dels ajuts al camp i fins i tot algunes comunitats autònomes com Andalusia i Extremadura l’han reprovat. Potser l’error va ser en la forma d’expressar-ho, però en el fons no va dir res que no fos veritat.
Estem a un pas de viure un canvi de govern a Espanya i molt probablement el PP guanyarà les eleccions de carrer. Les enquestes li donen un triomf molt sobrat, per la qual cosa, si aconsegueix la majoria absoluta, a Catalunya ho tenim molt i molt pelut.
Necessitem un canvi de govern a Espanya, però aquest govern ha de dependre dels vots catalans de CiU. I CiU, ara més que mai, és el vot útil i intel·ligent. Per molts vots que hi hagi cap al PSC, el PSOE té la derrota assegurada. A Catalunya un vot socialista no és tant vàlid com un vot nacionalista de CiU i Catalunya necessita ser decisiva per evitar que no ens acabin d’esclafar i reduir a la mínima expressió, sense dret a decidir absolutament res.
En Duran ho està dient dia rera dia; s’ha de votar a CiU des d’una triple vessant: amb el cap, perquè “serà l’única veu pròpia de Catalunya a Madrid”; amb el cor, per “frenar la recentralització de PP i PSOE”, i amb la butxaca, per “impulsar la reactivació de la economia i aconseguir el pacte fiscal”. En Duran ho té clar, i jo també. I per contra, no podem donar confiança a la “Niña de Felipe González” o Carme Chacón perquè tal i com s’ha vist només ha posat el nas a Catalunya a última hora.
La nefasta gestió política dels últims anys i la poca previsió i control de l’època de bonança va fer que s’estirés més el braç que la màniga i ara ho estem pagant de la pitjor manera.
Es diu que els nostres avis les van passar magres durant la guerra i la post guerra. Els nostres pares van començar a viure millor. Nosaltres, els nascuts a finals dels 60 i principis dels 70, en general no ens podem queixar. Però si res no canvia el problema real el tindran els nostres fills i possiblement encara més els nostres néts.
És per això que hem de tocar de peus a terra. Hem de ser conscients que no podem agafar més del que podem ni del que tenim. Cal apretar-se el cinturó, i si per això calen retallades i reduccions, s’ha d’assumir i fer per tal que els nostres fills no acabin aguantant una llosa encara més gran i acabin més escanyats.
El govern actual de la Generalitat ha estat valent, ho està fent i ho està aplicant. Tot just ha començat i tant de bo continuï sense arronsar-se perquè és necessari i no hi ha més remei, per moltes queixes i manifestacions en contra que es convoquin. Els primers sectors afectats han estat la sanitat i l’ensenyament, però cal seguir auditant altres espais sectorials, públics i privats per adaptar-los a la situació actual.
La crisi econòmica des del meu punt de vista ja no existeix. A partir d’ara ens hem d’acostumar a viure en aquesta situació. Una situació que pot millorar si s’és valent i es fan bé les coses, però que possiblement els que ara hi som no tornarem a viure la situació de fa cinc anys.
Catalunya ha contribuït durant els últims 30 anys a ajudar econòmicament a d’altres comunitats autònomes més necessitades. Ara totes les comunitats de l’Estat Espanyol estan més o menys igual de malament, per la qual cosa s’ha d’acabar això de donar més del que es rep. En Josep Antoni Duran i Lleida va dir una veritat com un temple parlant dels ajuts al camp i fins i tot algunes comunitats autònomes com Andalusia i Extremadura l’han reprovat. Potser l’error va ser en la forma d’expressar-ho, però en el fons no va dir res que no fos veritat.
Estem a un pas de viure un canvi de govern a Espanya i molt probablement el PP guanyarà les eleccions de carrer. Les enquestes li donen un triomf molt sobrat, per la qual cosa, si aconsegueix la majoria absoluta, a Catalunya ho tenim molt i molt pelut.
Necessitem un canvi de govern a Espanya, però aquest govern ha de dependre dels vots catalans de CiU. I CiU, ara més que mai, és el vot útil i intel·ligent. Per molts vots que hi hagi cap al PSC, el PSOE té la derrota assegurada. A Catalunya un vot socialista no és tant vàlid com un vot nacionalista de CiU i Catalunya necessita ser decisiva per evitar que no ens acabin d’esclafar i reduir a la mínima expressió, sense dret a decidir absolutament res.
En Duran ho està dient dia rera dia; s’ha de votar a CiU des d’una triple vessant: amb el cap, perquè “serà l’única veu pròpia de Catalunya a Madrid”; amb el cor, per “frenar la recentralització de PP i PSOE”, i amb la butxaca, per “impulsar la reactivació de la economia i aconseguir el pacte fiscal”. En Duran ho té clar, i jo també. I per contra, no podem donar confiança a la “Niña de Felipe González” o Carme Chacón perquè tal i com s’ha vist només ha posat el nas a Catalunya a última hora.
(Article publicat a la revista Ametlla d'Arenys el mes de Novembre)
