Molta Sort !!!

Aquest Dissabte 11 de Setembre he pres la decisió de renunciar a la meva militància del VIA (Veïns Independents d’Arenys de Mar).

Jo en sóc membre fundador conjuntament amb l’Àlex Acero, actual Portaveu del Grup Municipal, i l’Andreu Bertran.

Durant aquests tres anys i mig d’història el VIA ha funcionat força bé. De totes formes, des de que vaig deixar les meves responsabilitats com a Portaveu i Regidor a l’ajuntament evidentment ha funcionat amb l’estil que l’actual portaveu i regidor ha considerat més adient aplicar que s’assembla lògicament ben poc a l’estil anterior.

Des del mes de maig del 2009 que és quan vaig passar el testimoni de la representació municipal a l’Àlex Acero crec que el VIA no ha acabat de disparar suficientment a nivell mediàtic a Arenys i els meus temors de cara a poder tenir suficient pes a la política arenyenca per poder tenir una bona base per a les eleccions municipals 2011 i aconseguir com a mínim repetir el resultat aconseguit a les passades eleccions s’estan complint.

Això fa que al VIA li resta molt poc temps per tal de recuperar el temps perdut des del meu punt de vista i evidentment des del meu modest entendre, que espero sigui equivocat. I no pot perdre més el temps en accions que molta gent ni se n’adona.

Jo tenia molt clar des del primer moment en que vaig traspassar la responsabilitat municipal que a les properes eleccions no em presentaria amb el VIA i així li ho vaig fer saber al nou portaveu quan m’ho va consultar, per la qual cosa vaig decidir mantenir-me al marge per no fer-te la més mínima ombra de cara als companys i de cara a l’exterior.

Durant aquest temps reconec que no he participat per motius diversos en cap acció feta pel VIA, tot i que en la mesura possible he procurat respondre als dubtes i recomanacions que se m’han anat formulant des del Partit.

La notícia sobre l’ afiliació de l’Àlex Acero com a simpatitzant a Solidaritat Catalana per la Independència és perfectament respectable atès que els Estatuts del partit no ho impedeixen, donat que s’accepta la doble militància. De totes formes crec que estratègicament, de cara a una possible participació del VIA als comicis municipals del mes de Maig del 2011, i concretament si l’Àlex Acero n’és el cap de llista, no ajudarà en absolut de cara a aconseguir vots de sectors no independentistes i nacionalistes de la nostra vila. De totes formes, si ho ha fet així evidentment és perquè ell en pensa el contrari o bé perquè no té intenció de presentar-te ni liderar una candidatura com el VIA que tant necessària és per a Arenys si aquesta es porta bé. No trobo altres respostes a aquesta qüestió. De totes formes no puc fer altra cosa que respectar aquesta decisió, només faltaria.

Vaig voler esperar fins Dissabte passat, Diada Nacional de Catalunya, per prendre la decisió sobre la meva continuïtat i tornada a la participació en el dia a dia del VIA, o bé desvincular-me totalment del partit tot i sentir-ho molt, perquè per a mi el VIA és com el meu fill i un dia com aquest és un dia molt assenyat per a mi.

Ningú no em pot negar que sense la meva persona avui el VIA no existiria, tot i que evidentment, sense la resta de companys, i l’Àlex no n’és una excepció, el projecte no hagués tirat endavant.

El VIA ha canviat i no és el VIA que vàrem endegar tots plegats després de les dificultats i el poc temps que teníem per a fer-lo néixer. De fet, durant aquest temps hi ha hagut gent que ha deixat la formació per motius diversos i altra gent que s’hi ha incorporat. Tirar endavant un partit independent local no és gens fàcil i tots els que hi hem participat ho savem.

Jo he estat poc més d’un any desvinculat de la política activa i no sé si continuaré així, però tot plegat, tot i que els motius d’estar “aturat”, que no vol dir estar desvinculat, han estat estrictament professionals degut a la conjuntura econòmica actual que m’ha obligat a centrar-me molt més en les meves responsabilitats professionals, aquesta situació em fa replantejar-me moltes coses i prefereixo fer-ho sense cap lligam amb res ni ningú.

Dit això la meva decisió ha estat la de comunicar a l’Àlex Acero desvincular-me com a militant del VIA tot i que si el projecte continua i manté l’essència inicial, continuaré donant el mateix recolzament i assessorament que he donat fins ara, sempre que se’m demani. Així mateix li vaig demanar via escrita que comuniqués la meva decisió al President i a la resta de militants i simpatitzants.

Finalment, agraeixo a tots els companys que han passat per aquest projecte i he tingut el plaer de treballar amb ells, sense excepció.

El VIA és necessari per Arenys i la presència del VIA és necessària a l’ajuntament, i tant de bo aquesta visió i opinió que en tinc sigui equivocada, pel bé d’Arenys i acabem veien un VIA molt més enfortit que mai, preparat per contribuir a la governabilitat de la nostra vila.

Molta Sort !!!

Sant tornem-hi!

L’Estiu arriba a la seva fi i ja podem començar a fer-ne balanç. Les obres d’urbanització de la Riera han afectat considerablement la vida social i comercial d’una bona part de la Riera i de fet jo m’hi he passejat molt menys que abans del seu inici.

La impossibilitat de poder dotar a la Riera de doble sentit de circulació ha fet que el trànsit hagi estat bastant caòtic. Tots sabem que fins que no tinguem les rondes de Llevant i de Ponent, la Riera haurà de continuar essent una artèria principal en matèria de circulació de vehicles.

Una cosa positiva que s’ha fet i que considero que s’hauria de repetir any rera any és la posada en funcionament del servei de Carrilet. De fet, penso que si en comptes d’haver-ne un s’hauria d’intentar que n’hi hagi dues unitats. També espero que a l’any vinent i successius, tot i poder arribar a la tercera platja amb el Carrilet, també hi puguem continuar accedint amb vehicle privat. Però això ja es veurà i tant de bo qui governi a la propera legislatura pugui impedir que això es tiri endavant amb el passeig de mar, o bé aconsegueixi que el passeig de mar incorpori aparcaments en bateria. Aquesta segona opció seria la millor.

I parlant de la propera legislatura. Ara tot està supeditat a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper mes d’octubre. Tots els aspirants polítics estan jugant amb els colzes per intentar aconseguir un bon lloc a les llistes que els permeti poder ser diputat o diputada i guanyar més de 3.000 € només per assistències als plenaris i la gran majoria simplement pulsar un botó per votar. I si això no pogués ser, en el cas de governar, poder tenir un càrrec per “anar tirant”. I en funció dels resultats que uns i altres obtinguin immediatament s’activarà la precampanya electoral per a les eleccions municipals del mes de maig o juny del 2011.

A Arenys sembla que algun partit ja ha definit el seu candidat/a, si en principi hi haurà renovació de llista o si no n’hi haurà, si a una coalició li toca a un però potser hi va un altre, si hi ha efectes especials (naps, no adscrits, Pretòries...), o no, però de totes formes encara és massa d’hora per poder seguir-ne parlant. Tot allò que potser la gent de peu no veu però que finalment n’acabarà veient el resultat o definint la seva decisió final.

A partir de primers d’any començarem a veure com el tripartit local comença a fer balanç de la legislatura i a publicitar el què han fet. Bé, de fet no ha parat de fer-ho en el butlletí mensual A Tocar Ratlla, que es finança amb els impostos de tots. Evidentment no explicaran el que no han fet ni per què no ho han fet o potser posaran alguna excusa per justificar el que sigui. També possiblement es tallarà alguna cinta a última hora per tal de poder esgarrapar algun vot. No tinc cap dubte que la cinta de les obres de la Riera es tallarà. Una cosa bona és que si anem per mitja vorera no ensopegarem. Si anem per l’altra mitja segur que continuem entrebancant-nos. Cadascú en podrà donar la seva opinió, però aquesta actuació, tal i com s’ha dissenyat, em sembla força nyap. De fet, a la Generalitat, últimament no paren de tallar cintes, encara que suposo que tota la artilleria dura se la guarden per tornat de vacances.

El ciutadà ha de ser coherent i no pensar en allò que un inaugura, regala o promet a última hora, sinó que ha de valorar tot el que s’ha fet durant els últims quatre anys.
A Espanya, a Catalunya i a l’ajuntament penso que han estat uns anys força durs i complicats. Els nostres governants no ho han tingut fàcil, però el fracàs de tots plegats en la seva gestió, repeteixo com en anteriors articles, no ha estat a l’altura de les circumstàncies.
Calen molts canvis, també calen canvis raonats i pràctics. Tampoc podem anar de Guatemala a guatepeor... però el que és evident és que a l’ajuntament d’Arenys de Mar si els que continuen manant són els mateixos, seguirem estant a la cua.

I a Arenys tenim alternatives? Jo encara no ho sé, perquè poques pistes en tinc. De fet, com he dit abans, tot es començarà a moure passades les eleccions al parlament i si Preteria dóna alguna altra estocada de última hora. Però la competència o les possibles alternatives, han de jugar molt bé les cartes, ja que en cas contrari, si suma el tripartit, el tripartit governa. I no em sorprendria gens que amb els molt que probables canvis en el PP local encara ens enduguem alguna sorpresa si tot depèn d’un escó.

Però bé, tot això són suposicions que s’aniran confirmant, o no, al llarg d’una tardor i una entrada d’hivern molt interessants. I quan tot estigui definit, fins i tot ens atrevirem a fer pronòstics.

(Article publicat a la revista Ametlla d’Arenys del mes de Setembre)