Moments històrics

Estem vivint moments molt importants dins de la història de Catalunya.

Tot va començar ara fa un any amb la massiva manifestació de l’11 de setembre de 2.012 i s’ha reforçat considerablement a la Diada d’enguany a on la Via Catalana va ser tot un èxit, amb la participació de més d’un milió i mig de persones unint tot el Principat de sud a nord.

Curioses les declaracions del Ministre català d’interior, que va manifestar que tant sols 400.000 persones van participar a la Via.

Lamentable el que va passar a la Llibreria Blanquerna de Madrid a on un grup de feixistes va atarcar-la, agredint a gent.

Lamentable també la crema de banderes espanyola i francesa, amb la foto del Rei d’Espanya inclosa.

Lamentable la detenció de dues persones a Vinaròs, tot i que si no haguessin apretat tant, potser no hagués passat res. Ganes de sortir a la tele, potser... De totes formes, tot el meu suport cap a ells.

Em va fer molta il·lusió veure cartells amb l’eslògan “FEM VIA”, el mateix que vam utilitzar en el butlletí del partit local arenyenc del qual en vaig ser cofundador i que més endavant en vaig sortir perquè es va confondre el concepte Independent amb el d’Independentista.

Els moviments que s’estan produint dia rera dia són molt interessants.

Països que formaven part de la ex URSS recolzaven la independència de Catalunya.

El Ministre Margallo crida a consultes als seus cònsols. En el mateix dia els cònsols emeten comunicats dient que es van tergiversar les declaracions dels seus presidents. Un d’aquests presidents diu a continuació que es reafirma amb el que va dir.

El Socialista espanyol Almunia, fa un any deia que Catalunya fora d’Espanya era possible a dintre de la UE. Ahir va dir que no.

Rajoy no diu res. Respon per carta al President Mas després que aquest li envia una carta sol·licitant diàleg per a poder fer la consulta al 2.014, carta acompanyada d’un feix de folis justificant la legalitat de la mateixa.

I a Unió què passa? Pel Twitter em preguntaven el què pensava sobre la consulta si la cúpula d’Unió no hi estava d’acord.

Jo crec que UDC és un partit que mai a estat en contra de celebrar la consulta. Potser sí que no té tanta pressa com per celebrar-la al 2.014, cosa que tot i que jo en sóc militant, discrepo.

És lícit. Sóc militant d’UDC, però no necessàriament he d’estar d’acord al 100% amb el que diguin alguns dels seus dirigents.

De fet, pel que he llegit als twits de la Vicepresidenta Joana Ortega, crec que ella sí que vol la consulta al 2.014.

La consulta s’ha de fer. Aquesta por que ara ens volen imposar des de fora que Catalunya no serà un estat d’Europa si surt d’Espanya no em preocupa gens. Europa necessita de Catalunya.

Jo, fa 10 anys era nacionalista, fa 5 que vaig passar a considerar-me una persona radicalment nacionalista (que no vol dir nacionalista radical), l’any passat em vaig adonar que volia marxar d’Espanya. Veient el que vaig veure i el que vaig sentir dimecres passat, 11 de setembre, vull marxar quan abans millor, per la qual cosa, cal que abans de finals d’any es convoqui la consulta i que aquesta es celebri sí o sí durant el 2.014.

KEEP CALM.

Quatre mesos donen per molt

Fa gairebé quatre mesos que no escric en el meu blog. Potser perquè no he trobat el moment ni la inspiració per a poder-ho fer.

En el meu anterior apunt parlava del després de la Diada i no em vaig equivocar massa a l’hora de pronosticar unes eleccions anticipades.

Aquestes eleccions van ser per a mi, i suposo que també per a CiU un cop fort, atès que les expectatives inicials eren de majoria absoluta.

Tampoc trobo del tot malament el resultat, atès que es va més que doblar a la segona força política (ERC) i tampoc és dolent que el procés sobiranista estigui coliderat amb una altra força, tot i que seria bo que d’altres s’afegissin al carro.

La situació està fomuda, les relacions amb Espanya són cada dia pitjors, el cas Pallerols està fent molt de mal a UDC i a en Duran i Lleida, tot i que potser, aquells que ara li demanen la dimissió dels seus càrrecs, mirin a dintre de casa seva i analitzin si el finançament dels seus partits son purs i clars.

A Arenys, sembla que la guerra de banderes és la cortina de fum a un pacte de govern molt complicat i m’atreviria a dir, un pacte a contra natura.

Des de la incorporació del PSC al govern municipal, el paper del PP i del BLOC és de mera comparsa. No tenen notorietat ni protagonisme significatiu i la imatge que donen és que aguanten per seguir cobrant sou de regidor que mana.

El paper dels anteriors actors a l’ajuntament han variat des de l’entrada del PSC atès que el gerent potser no té el protagonisme que tenia abans. El PSC ha agafat carteres prou importants com poden ser Hisenda i Urbanisme, així com també la 1ª Tinença d’Alcaldia.

Al carrer, tot i que volto poc, hi ha desencís i desengany. La gent, però, té prous problemes com per queixar-se en ferm, i potser per això, tot queda en un segon pla.

Els pressupostos municipals no els conec en profunditat, però penso que incrementar les despeses d’alcaldia en 6.000 € per dietes o despeses vàries no donen exemple d’austeritat.

Seguim amb els problemes dels vessaments fecals a la riera. Problemes que arrosseguem des de principis d’aquesta dècada i que no s’acaben de solucionar.

Ja no es parla del passeig marítim entre Arenys i Canet, suposo que per manca de diners, però si es pretenia fer el que volien, millor deixar-lo con està i no fer res.

Arenys necessita molta més activitat i afluència de gent, sobretot a la seva riera i voltants. No pot ser que continuem perdent clients potencials a tota la zona comercial per culpa de no saber trobar una solució al tema d’aparcaments. No es pot baixar en cotxe a la riera. La gent d’Arenys pot arribar-hi caminant, però els de fora ni es plantegen arribar-hi i marxen de passeig o de compres a altres pobles.

Porto temps dient que a vegades les coses es poden millorar amb sentit comú i imaginació, i no necessàriament tot es soluciona amb diners. Mirem de fer un esforç per posar-hi fil a l’agulla i per fer d’Arenys la referència que va ser ja fa masses anys.

I ara què?

El Cap de Setmana passat va ser per a mi un cap de setmana de moltes emocions.

Es tractava d’un Cap de Setmana llarg, amb un Pont que culminava amb la Diada Nacional de Catalunya.

Aquest any m’ha coincidit amb la celebració del Campionat de Catalunya de Creuers a on he tingut la gran sort de poder-lo guanyar conjuntament amb la meva tripulació.

Dimarts arribava el gran dia. Acompanyat per la Cristina, la meva dona, vam anar a les onze a la ofrena floral d’Arenys de Mar. Aquest any s’ha repetit el lloc de celebració a la balconada de l’edifici Xifré. Jo a l’any passat, per motius esportius no hi vaig poder assistir i aquest cop he vist que l’emplaçament és molt millor atès que hi ha una bona ombra pels assistents.

Pel matí de dimarts ja es començava a respirar un aire diferent al de les altres Diades Nacionals. És increïble la quantitat d’Estelades que s’han penjat a les balconades, i val a dir que a dia d’avui, que som a divendres 14, encara n’hi ha moltes de penjades. A casa no n’és una excepció.

Pel vespre vaig voler mirar per la televisió les reaccions de la gent assistent a la manifestació. Crec que més que una manifestació va ser una concentració, perquè la gent pràcticament no avançava per la quantitat de massa social que hi havia. Un milió i mig de persones reclamant que Catalunya ha de ser un estat propi, un estat nou d’Europa.

Paraules com les d’en Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya, dient que ell ja pensava que això de la independència ja no ho veuria i que després d’aquest aire nou, ara creu que encara hi ha possibilitats, fa posar la pell de gallina.

Veure a en Joan Antoni Duran i Lleida, finalment a la manifestació també em va omplir d’alegria, ja que crec que ara, tots plegats, hem de ser una mica més valents i anar endavant, sense por. Lamento però que algunes persones li acabessin tirant monedes.

La presència de la dona del M.H.P. Mas em va fer veure que amb la seva assistència, el President també estava allà, tal i com va dir prèviament per la televisió.

Veure al sector sobiranista del PSC, tot i que mai he combregat amb ells políticament parlant, em va fer veure que el Nou PSC no té lloc i el PSC Sobiranista és el que realment necessita Catalunya.

Crec que els promotors de la manifestació, l’Assemblea Nacional Catalana necessita de gent com ells, però crec que per tal que tingui molta més potència convé que els que la encapçalin tinguin una mica més de sang i carisma. Sense faltar al respecte, però això del pa amb tomàquet ja s’ha acabat, i arar cal posar “pit i collons”. I això no ho acabo de veure amb ells.

Les declaracions que va fer el President Mas davant la premsa estrangera en anglès va ser mol encertat, ja que a vegades, si ho fas amb el teu propi idioma, la gent pot tergiversar allò que vols transmetre.

A l’endemà vaig haver de matinar molt ja que havia d’agafar un vol cap a Vigo a les set del matí. El primer que vaig fer en arrencar el cotxe és posar la COPE i la SER. Vaig quedar sorprès, perquè la manifestació va ser la primera notícia que va sortir.

Després, per CAT Radio vaig seguir escoltant com s’havia fer ressò la premsa estrangera i vaig quedar-ne bastant satisfet.

El parlament del President fent balanç de la manifestació va ser el preludi del que seria la seva conferència a Madrid. De fet, no només hi ha un problema nacional català, sinó que aquest estat que es diu Espanya, que té tant sols 500 anys d’història i que fa quatre dies que es distribueix en comunitats autònomes està obsolet. Fins i tot altres presidents com la de Madrid hi estan d’acord.

Dimecres pel matí, un bon amic meu asturià, m’enviava des d’Oviedo un watsapp dient-me; “Estoy totalmente con vosotros, Catalonia is not Spain”. Això és així, i Espanya ho ha de saber.

No pot ser que els polítics i els mitjats espanyols menteixin en dades com que Catalunya exporta més a Espanya que a la resta del món. Actualment ja exportem més del 50% a fora que a l’Estat Espanyol.

La senyora Sanchez Camacho diu que no veu a Catalunya posant fronteres amb Aragó, el País Valencià i Les Balears. Catalunya és i haurà de ser un estat d’Europa, sense fronteres, obert a tothom, a Espanya també, però independent. Per cert, senyora Camacho, com voldria posar vostè fronteres físiques amb les Balears...?

Tinc un dubte seriós com a aficionat perico. I és, com es diria el meu Espanyol en el cas en que Catalunya fos independent...? C.E. Sarrià? C.F. Catalunya?... Ja ho veurem, perquè com diu el president del club, l’Espanyol és dels accionistes i no pas dels socis. Doncs a aquest pas, no només baixarà la massa social en 5000 carnets, sinò que potser acabaran ells sols anant a Cornellà-El Prat...

Bé, no m’allargo més. Estic content i satisfet. Cal que l’ANC ha de continuar treballant per liderar i per enfortir la massa social que actualment vol la independència. I la gent de peu hem de contribuir amb aquesta tasca per tal que els passos que es vagin fent a partir d’ara siguin molt més forts. I el govern de la Generalitat, encapçalat pel President Mas ha de fixar el full de ruta necessari i crear les estructures d’Estat que ens convé per preparar el desembarcament cap a un millor futur.

Cal anar a totes i no quedar-nos aquí. Crec que seria bo que en el 2013 tinguéssim eleccions anticipades per tal de veure si aconseguir un Parlament majoritàriament independentista, i si és així, de cara al 2014, amb la commemoració dels 300 anys del 1714, convocar un referèndum per decidir sobre el nostre futur, amb o sense Espanya.