I ara què?

El Cap de Setmana passat va ser per a mi un cap de setmana de moltes emocions.

Es tractava d’un Cap de Setmana llarg, amb un Pont que culminava amb la Diada Nacional de Catalunya.

Aquest any m’ha coincidit amb la celebració del Campionat de Catalunya de Creuers a on he tingut la gran sort de poder-lo guanyar conjuntament amb la meva tripulació.

Dimarts arribava el gran dia. Acompanyat per la Cristina, la meva dona, vam anar a les onze a la ofrena floral d’Arenys de Mar. Aquest any s’ha repetit el lloc de celebració a la balconada de l’edifici Xifré. Jo a l’any passat, per motius esportius no hi vaig poder assistir i aquest cop he vist que l’emplaçament és molt millor atès que hi ha una bona ombra pels assistents.

Pel matí de dimarts ja es començava a respirar un aire diferent al de les altres Diades Nacionals. És increïble la quantitat d’Estelades que s’han penjat a les balconades, i val a dir que a dia d’avui, que som a divendres 14, encara n’hi ha moltes de penjades. A casa no n’és una excepció.

Pel vespre vaig voler mirar per la televisió les reaccions de la gent assistent a la manifestació. Crec que més que una manifestació va ser una concentració, perquè la gent pràcticament no avançava per la quantitat de massa social que hi havia. Un milió i mig de persones reclamant que Catalunya ha de ser un estat propi, un estat nou d’Europa.

Paraules com les d’en Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya, dient que ell ja pensava que això de la independència ja no ho veuria i que després d’aquest aire nou, ara creu que encara hi ha possibilitats, fa posar la pell de gallina.

Veure a en Joan Antoni Duran i Lleida, finalment a la manifestació també em va omplir d’alegria, ja que crec que ara, tots plegats, hem de ser una mica més valents i anar endavant, sense por. Lamento però que algunes persones li acabessin tirant monedes.

La presència de la dona del M.H.P. Mas em va fer veure que amb la seva assistència, el President també estava allà, tal i com va dir prèviament per la televisió.

Veure al sector sobiranista del PSC, tot i que mai he combregat amb ells políticament parlant, em va fer veure que el Nou PSC no té lloc i el PSC Sobiranista és el que realment necessita Catalunya.

Crec que els promotors de la manifestació, l’Assemblea Nacional Catalana necessita de gent com ells, però crec que per tal que tingui molta més potència convé que els que la encapçalin tinguin una mica més de sang i carisma. Sense faltar al respecte, però això del pa amb tomàquet ja s’ha acabat, i arar cal posar “pit i collons”. I això no ho acabo de veure amb ells.

Les declaracions que va fer el President Mas davant la premsa estrangera en anglès va ser mol encertat, ja que a vegades, si ho fas amb el teu propi idioma, la gent pot tergiversar allò que vols transmetre.

A l’endemà vaig haver de matinar molt ja que havia d’agafar un vol cap a Vigo a les set del matí. El primer que vaig fer en arrencar el cotxe és posar la COPE i la SER. Vaig quedar sorprès, perquè la manifestació va ser la primera notícia que va sortir.

Després, per CAT Radio vaig seguir escoltant com s’havia fer ressò la premsa estrangera i vaig quedar-ne bastant satisfet.

El parlament del President fent balanç de la manifestació va ser el preludi del que seria la seva conferència a Madrid. De fet, no només hi ha un problema nacional català, sinó que aquest estat que es diu Espanya, que té tant sols 500 anys d’història i que fa quatre dies que es distribueix en comunitats autònomes està obsolet. Fins i tot altres presidents com la de Madrid hi estan d’acord.

Dimecres pel matí, un bon amic meu asturià, m’enviava des d’Oviedo un watsapp dient-me; “Estoy totalmente con vosotros, Catalonia is not Spain”. Això és així, i Espanya ho ha de saber.

No pot ser que els polítics i els mitjats espanyols menteixin en dades com que Catalunya exporta més a Espanya que a la resta del món. Actualment ja exportem més del 50% a fora que a l’Estat Espanyol.

La senyora Sanchez Camacho diu que no veu a Catalunya posant fronteres amb Aragó, el País Valencià i Les Balears. Catalunya és i haurà de ser un estat d’Europa, sense fronteres, obert a tothom, a Espanya també, però independent. Per cert, senyora Camacho, com voldria posar vostè fronteres físiques amb les Balears...?

Tinc un dubte seriós com a aficionat perico. I és, com es diria el meu Espanyol en el cas en que Catalunya fos independent...? C.E. Sarrià? C.F. Catalunya?... Ja ho veurem, perquè com diu el president del club, l’Espanyol és dels accionistes i no pas dels socis. Doncs a aquest pas, no només baixarà la massa social en 5000 carnets, sinò que potser acabaran ells sols anant a Cornellà-El Prat...

Bé, no m’allargo més. Estic content i satisfet. Cal que l’ANC ha de continuar treballant per liderar i per enfortir la massa social que actualment vol la independència. I la gent de peu hem de contribuir amb aquesta tasca per tal que els passos que es vagin fent a partir d’ara siguin molt més forts. I el govern de la Generalitat, encapçalat pel President Mas ha de fixar el full de ruta necessari i crear les estructures d’Estat que ens convé per preparar el desembarcament cap a un millor futur.

Cal anar a totes i no quedar-nos aquí. Crec que seria bo que en el 2013 tinguéssim eleccions anticipades per tal de veure si aconseguir un Parlament majoritàriament independentista, i si és així, de cara al 2014, amb la commemoració dels 300 anys del 1714, convocar un referèndum per decidir sobre el nostre futur, amb o sense Espanya.