Una de les coses que em van agradar veure del govern tripartit municipal en iniciar la present legislatura va ser la posada en comú dels programes electorals de cada partit; PSC, ERC i ICV per a la configuració d’un Pla de Mandat (PAM).
Aquest Pla definia amb bastant claredat els objectius i les actuacions previstes a realitzar durant els quatre anys de la legislatura i servia de gran utilitat a tothom per a fer el seguiment d’aquell full de ruta que el tripartit local va configurar.
Evidentment, com totes les coses, les circumstàncies externes i internes fan que un full de ruta fixat en un moment determinat pateixi variacions. Aquest és el cas actual, que en el moment de la configuració del govern actual ningú podria preveure el grau de crisi econòmica i social en la qual ens trobem a l’actualitat.
Pel que s’ha vist en aquests ja gairebé tres anys de mandat, potser sí s’han fet forces coses de les que estaven llistades en aquell PAM, però no s’ha vist voluntat ni capacitat de projectar unes polítiques socials, econòmiques i de promoció econòmica per si més no, pal·liar d’alguna manera aquest efecte d’encarnissament de la crisi que ens envolta i que penso que és una de les principals preocupacions de la nostra població que no es tenen prou en compte.
En cap moment s’ha potenciat econòmicament i humanament d’una manera suficient els Serveis Socials de base ni tampoc l’Àrea de Promoció Econòmica.
No acabo de veure voluntat municipal d’ajudar als professionals autònoms, els quals més d’un 25% de la seva facturació prové de les administracions locals, és a dir, de l’ajuntament. I si els ajuntaments paguen malament i tard, aquests professionals autònoms han de tancar, així com també moltes altres empreses.
Mai ningú té el seu lloc de treball assegurat, per molt que un pensi que sí. Ara no crec que hi hagi més d’un 2% de treballadors que puguin assegurar que tenen la feina assegurada al dia següent. Per tot això tampoc acabo de veure campanyes suficients d’assessorament i formació professional per poder encarar reptes i necessitats imminents.
La pobresa s’amplia i de fet molta gent viu a casa seva procurant subsistir sense connectar les estufes o la calefacció, aprofitant l’aigua de l’aixeta al màxim i amb el mínim consum de llum possible perquè sinó no pot fer front a altres despeses molt més necessàries com és el menjar.
Aquesta és la realitat. Una realitat de la qual no acabo de veure conscienciació per part del govern tripartit local.
El grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats, encapçalat per en Duran i Lleida, va fer una proposta de consens de tots els grups parlamentaris per fer front a la crisi. El PP ja es va desmarcar, suposo perquè prefereix que el país s’enfonsi abans de llençar-li un flotador al PSOE.
Doncs penso que arreu, i a Arenys no és una excepció, cal fer front comú a la crisi aplicant mesures de consens total. Deixem-nos de PAMs i de pums i unim forces per millorar aquesta situació. Un poble no pot eliminar la crisi, però sí pot pal·liar en gran mesura els seus efectes. I sense tots plegats, això no té un bon final. La Unió fa la força.
Ara per ara no hi veig predisposició. És més important les properes eleccions que la nostra ciutadania. De la ciutadania ja ens ocuparem quan ens hagin de votar. Si els que ens governen i els que fan oposició pensen això més val que pleguem.
Aquest Pla definia amb bastant claredat els objectius i les actuacions previstes a realitzar durant els quatre anys de la legislatura i servia de gran utilitat a tothom per a fer el seguiment d’aquell full de ruta que el tripartit local va configurar.
Evidentment, com totes les coses, les circumstàncies externes i internes fan que un full de ruta fixat en un moment determinat pateixi variacions. Aquest és el cas actual, que en el moment de la configuració del govern actual ningú podria preveure el grau de crisi econòmica i social en la qual ens trobem a l’actualitat.
Pel que s’ha vist en aquests ja gairebé tres anys de mandat, potser sí s’han fet forces coses de les que estaven llistades en aquell PAM, però no s’ha vist voluntat ni capacitat de projectar unes polítiques socials, econòmiques i de promoció econòmica per si més no, pal·liar d’alguna manera aquest efecte d’encarnissament de la crisi que ens envolta i que penso que és una de les principals preocupacions de la nostra població que no es tenen prou en compte.
En cap moment s’ha potenciat econòmicament i humanament d’una manera suficient els Serveis Socials de base ni tampoc l’Àrea de Promoció Econòmica.
No acabo de veure voluntat municipal d’ajudar als professionals autònoms, els quals més d’un 25% de la seva facturació prové de les administracions locals, és a dir, de l’ajuntament. I si els ajuntaments paguen malament i tard, aquests professionals autònoms han de tancar, així com també moltes altres empreses.
Mai ningú té el seu lloc de treball assegurat, per molt que un pensi que sí. Ara no crec que hi hagi més d’un 2% de treballadors que puguin assegurar que tenen la feina assegurada al dia següent. Per tot això tampoc acabo de veure campanyes suficients d’assessorament i formació professional per poder encarar reptes i necessitats imminents.
La pobresa s’amplia i de fet molta gent viu a casa seva procurant subsistir sense connectar les estufes o la calefacció, aprofitant l’aigua de l’aixeta al màxim i amb el mínim consum de llum possible perquè sinó no pot fer front a altres despeses molt més necessàries com és el menjar.
Aquesta és la realitat. Una realitat de la qual no acabo de veure conscienciació per part del govern tripartit local.
El grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats, encapçalat per en Duran i Lleida, va fer una proposta de consens de tots els grups parlamentaris per fer front a la crisi. El PP ja es va desmarcar, suposo perquè prefereix que el país s’enfonsi abans de llençar-li un flotador al PSOE.
Doncs penso que arreu, i a Arenys no és una excepció, cal fer front comú a la crisi aplicant mesures de consens total. Deixem-nos de PAMs i de pums i unim forces per millorar aquesta situació. Un poble no pot eliminar la crisi, però sí pot pal·liar en gran mesura els seus efectes. I sense tots plegats, això no té un bon final. La Unió fa la força.
Ara per ara no hi veig predisposició. És més important les properes eleccions que la nostra ciutadania. De la ciutadania ja ens ocuparem quan ens hagin de votar. Si els que ens governen i els que fan oposició pensen això més val que pleguem.
Ara, no ho oblidem en el moment d’anar a votar.
(Article publicat a la revista Ametlla d'Arenys del mes de Març)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.