Fent balanç

Poca gent, i jo no sóc una excepció, pensava que el dia després de les eleccions estatals i una vegada aconseguida la més que provable majoria absoluta del PP, a Catalunya faríem història aconseguint un resultat que donava la victòria a un partit no nacional, i sí nacionalista com CiU. Una victòria mai igualada ni superada a la història.

Davant de les majories absolutes que penso que mai són bones, afegit a que qui ara en disposarà de majoria és el PP, el panorama no sembla massa bo a nivell de poder aconseguir més competències i molta més autonomia per part de Catalunya. Però el que sí està clar és que no és el mateix negociar amb Catalunya essent el primer en quasi bé tot (Ajuntaments, Diputacions, Generalitat i Congrés) que el mateix PP et guanyi a les eleccions. Perquè hauria estat la millor excusa per dir que essent CiU la segona o tercera força política, tal i com sortia a la primera enquesta feta pel diari La Vanguardia a principi de campanya, restava molta més força.

Cal seguir treballant com s’està fent ara. Cal començar a tocar-ho i si és possible retallar-ho tot agradi o no agradi, però la ciutadania hem de començar a veure exemples per part dels nostres polítics. El Parlament de Catalunya ja ha fet algun ajustament amb els sous, als ajuntaments no es fa prou o potser no s’explica de manera suficient, clar error. Cal plantejar-se els Consells Comarcals i potser sense eliminar-les, redefinir les Diputacions.

Jo em qüestiono com molta gent es fa, de què serveix el Senat Espanyol? Si es miren els resultats de les votacions del dia 20 de Novembre un podrà veure que hi ha molts més votants al Congrés dels Diputats que no pas al Senat. La gent sap que aquesta cambra és inoperativa i podria traspassar totes les seves funcions al mateix Congrés dels Diputats. Està molt bé que hi hagi una cambra de representació territorial, però què millor que reunir de tant en tant al les Comunitats Autònomes i estalviar un gran sac de diners. Les demés funcions, com són la legislativa, el control de l’impuls polític i de control de la política exterior, es poden fer perfectament des del Congrés.

Un senador té un sou base aproximat de 3.126,55 €, disposa d’una targeta-taxi per desplaçaments per Madrid (+250 €) i un fix per a comunicacions informàtiques (+49,90 €). Amb despeses i tot, el que ens costa a tots plegats un senador madrileny al mes és 4.295,54 € i un de fora de Madrid 5.248,83 €. Si això ho multipliquem pels 208 senadors que hi ha i per posar un exemple ens pensem que no n’hi ha cap de madrileny, els ciutadans estem pagant pel senat, i només per sous de senadors quasi 900.000 €.

De totes formes, tenint present que el PP disposarà de 136 senadors dels 208 totals, de ben segur que no s’atrevirà a eliminar un cementiri d’elefants que ja no té sentit que existeixi. Per cert, curiós que un expresident de la Generalitat de Catalunya com és en Montilla hi vulgui anar. No em sembla bé.

Per altra banda queda molt clar que els resultats a una vila com a Arenys són molt diferents en funció del què es pretén votar i de quines persones i equips encapçalen les llistes. Aquí hi ha un exemple orientatiu i que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.