diumenge, 17 de maig del 2009

Espanyol 1- Athletic 0


Finalment no he pogut arribar a temps de veure tot el partit per TV3.

Ahir vaig arribar tard d’un magnífic viatge a Amsterdam amb la Cristina i els nens i tenia programat baixar el Comet@ des d’Arenys fins a Barcelona.

En arribar a Barcelona hem hagut de tornar a Arenys amb tren des del port, per la qual cosa he arribat tot just començada la segona part.

Pel que deien els culers de TV3 la primera part ha estat força avorrida. Finalment he pogut gaudir d’un Espanyol correcte, que disposava de les poques ocasions que ha tingut un partit de tràmit en el que el més important era sumar els 3 punts que espero que ens donin la salvació matemàtica a la propera jornada.

Tant de bo sigui així. Una temporada com aquesta no la desitjo al meu pitjor enemic esportiu...bé potser sí que ho desitgi a algú...

3 punts a barraca amb un fantàstic penal provocat per en Coro i rematat per Luis Garcia. He de reconèixer que no les tenia totes quan he vist que era ell qui s’encarregava de llançar-lo. Patir, patir i patir. Els periquitos no sabem fer res més que això. Potser això ens fa ser més eficients a la nostra vida personal...o no.

Però bé, per fer les crítiques i sugerències oportunes esperarem a tenir la salvació matemàtica, i és que potser la tenim al sac, però no ben lligat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.