En moltes ocasions el ciutadà de peu no acaba d’entendre la manera com els nostres polítics, ja siguin locals o d’altres administracions, poden representar-nos per la manera com ho fan o per la capacitat que tenen per fer-ho.
Ho dic perquè el fet de representar-nos no només implica això, sinó que implica altres coses molt més importants com la de prendre decisions que poden ser transcendentals a l’hora de determinar de quina manera es destinaran uns recursos públics concrets a una cosa i no pas a una altra, o el fet de dur a terme alguna acció concreta d’una forma i no pas d’una altra.
Per altra banda, el fet d’aconseguir un càrrec polític, actualment, no és proporcional a la capacitat personal, professional o d’experiència que un pugui tenir. Amb això vinc a dir que el nostre sistema no acaba de ser el més adient, ja que per a poder aconseguir una plaça de funcionari a qualsevol administració pública has de complir amb uns requisits en quant a formació, titulació, experiència i nivell escrit i parlat d’un idioma.
Així mateix, a qualsevol empresa privada, per cobrir un lloc de treball, ja sigui des d’una escala baixa o ja sigui des d’un càrrec directiu, no seria lògic, i suposo que existeixen molt pocs casos en els quals a un no se li requereixi un grau mínim de formació, titulació i experiència.
Doncs per què això no s’aplica també a totes aquelles persones que volen representar-nos políticament i no se’ls exigeix quelcom en funció del lloc i la responsabilitat política a la qual pretenguin aspirar, abans de poder optar a unes eleccions? Exemples d’incapacitats polítiques en coneixem de tot arreu.
No fa gaire em van passar un llistat dels sous que amb data a mes d’agost del 2008 cobraven molts dels polítics que hi ha a l’Estat Espanyol.
A mode de dades interessants hi havia algunes significatives, com que el polític que més cobrava de tot l’Estat Espanyol era el President de la Generalitat, José Montilla, amb 164.043,54 € anuals, seguit en segon lloc per el President de la Diputació de Barcelona; Celestino Corbacho (ara ministre), amb 144.200 €. En tercer lloc teníem l’Alcalde de Barcelona; Jordi Hereu, amb 117.398 € anuals. Hereu era l’alcalde més ben pagat, seguit en segon lloc, bastant de lluny, per l’alcalde de Madrid; l’Alberto Ruiz Gallardón, amb 100.743 € anuals. (Font: diari EXPANSION.COM del dia 4 de agost de 2008).I no parlem dels Eurodiputats! Això sí que és un xollo en relació productivitat Vs. Sou, i el sou en relació al que “produeixen” potser queda quelcom desorbitat.
Val a dir que el sou que tenia a l’any passat el President del Govern Espanyol; en ZP, era de 89.303 €. De totes formes no podem quedar-nos només amb aquestes dades ja que aquí no surten les dietes extres que aquests poden guanyar en concepte de desplaçaments, viatges, despeses de representació, menjars, etc.
Amb això tampoc vull entrar a valorar si qualsevol d’aquests càrrecs polítics estan ben pagats i si es mereixen el que cobren, o no. Simplement ho deixo a l’aire per tal que un es pugui anar fent una opinió personal.
Jo crec que si un directiu d’empresa pot cobrar suposem que un sou de 90.000 € en els casos d’empreses petites o mitjanes, o fins i tot 200.000 € o molt més en el cas d’empreses més grans, per posar algun exemple, com és que els nostres polítics que en alguns casos disposen d’una responsabilitat fins i tot superior a la de molts directius, cobren molt menys...?
El problema crec que rau en que si cobressin aquests sous la ciutadania potser no ho entendríem. Ja de fet, no s’entén el que actualment cobren... Ara, si aquests polítics fossin persones suficientment preparades, per què no ho podrien cobrar? Mentre que el seu rendiment i la seva productivitat ho justifiqués, en benefici públic, jo no hi posaria traves.
Suposo que per això la nostra classe política no arriba al nivell que tots voldríem. Només hi ha un nombre ínfim de ciutadans prou preparats disposats a cobrar menys per fer una tasca política i social i renunciar a un molt millor sou si treballessin a l’empresa privada.
I què passa amb alguns (pocs?) espavilats que es dediquen a la política? Que quan se n’adonen del poder que tenen i del poc que cobren s’apunten al carro de la corrupció. Ull amb això que està a l’ordre del dia, i així anem...
(Article publicat a la revista L’Ametlla d’Arenys del mes de Setembre)
Ho dic perquè el fet de representar-nos no només implica això, sinó que implica altres coses molt més importants com la de prendre decisions que poden ser transcendentals a l’hora de determinar de quina manera es destinaran uns recursos públics concrets a una cosa i no pas a una altra, o el fet de dur a terme alguna acció concreta d’una forma i no pas d’una altra.
Per altra banda, el fet d’aconseguir un càrrec polític, actualment, no és proporcional a la capacitat personal, professional o d’experiència que un pugui tenir. Amb això vinc a dir que el nostre sistema no acaba de ser el més adient, ja que per a poder aconseguir una plaça de funcionari a qualsevol administració pública has de complir amb uns requisits en quant a formació, titulació, experiència i nivell escrit i parlat d’un idioma.
Així mateix, a qualsevol empresa privada, per cobrir un lloc de treball, ja sigui des d’una escala baixa o ja sigui des d’un càrrec directiu, no seria lògic, i suposo que existeixen molt pocs casos en els quals a un no se li requereixi un grau mínim de formació, titulació i experiència.
Doncs per què això no s’aplica també a totes aquelles persones que volen representar-nos políticament i no se’ls exigeix quelcom en funció del lloc i la responsabilitat política a la qual pretenguin aspirar, abans de poder optar a unes eleccions? Exemples d’incapacitats polítiques en coneixem de tot arreu.
No fa gaire em van passar un llistat dels sous que amb data a mes d’agost del 2008 cobraven molts dels polítics que hi ha a l’Estat Espanyol.
A mode de dades interessants hi havia algunes significatives, com que el polític que més cobrava de tot l’Estat Espanyol era el President de la Generalitat, José Montilla, amb 164.043,54 € anuals, seguit en segon lloc per el President de la Diputació de Barcelona; Celestino Corbacho (ara ministre), amb 144.200 €. En tercer lloc teníem l’Alcalde de Barcelona; Jordi Hereu, amb 117.398 € anuals. Hereu era l’alcalde més ben pagat, seguit en segon lloc, bastant de lluny, per l’alcalde de Madrid; l’Alberto Ruiz Gallardón, amb 100.743 € anuals. (Font: diari EXPANSION.COM del dia 4 de agost de 2008).I no parlem dels Eurodiputats! Això sí que és un xollo en relació productivitat Vs. Sou, i el sou en relació al que “produeixen” potser queda quelcom desorbitat.
Val a dir que el sou que tenia a l’any passat el President del Govern Espanyol; en ZP, era de 89.303 €. De totes formes no podem quedar-nos només amb aquestes dades ja que aquí no surten les dietes extres que aquests poden guanyar en concepte de desplaçaments, viatges, despeses de representació, menjars, etc.
Amb això tampoc vull entrar a valorar si qualsevol d’aquests càrrecs polítics estan ben pagats i si es mereixen el que cobren, o no. Simplement ho deixo a l’aire per tal que un es pugui anar fent una opinió personal.
Jo crec que si un directiu d’empresa pot cobrar suposem que un sou de 90.000 € en els casos d’empreses petites o mitjanes, o fins i tot 200.000 € o molt més en el cas d’empreses més grans, per posar algun exemple, com és que els nostres polítics que en alguns casos disposen d’una responsabilitat fins i tot superior a la de molts directius, cobren molt menys...?
El problema crec que rau en que si cobressin aquests sous la ciutadania potser no ho entendríem. Ja de fet, no s’entén el que actualment cobren... Ara, si aquests polítics fossin persones suficientment preparades, per què no ho podrien cobrar? Mentre que el seu rendiment i la seva productivitat ho justifiqués, en benefici públic, jo no hi posaria traves.
Suposo que per això la nostra classe política no arriba al nivell que tots voldríem. Només hi ha un nombre ínfim de ciutadans prou preparats disposats a cobrar menys per fer una tasca política i social i renunciar a un molt millor sou si treballessin a l’empresa privada.
I què passa amb alguns (pocs?) espavilats que es dediquen a la política? Que quan se n’adonen del poder que tenen i del poc que cobren s’apunten al carro de la corrupció. Ull amb això que està a l’ordre del dia, i així anem...
(Article publicat a la revista L’Ametlla d’Arenys del mes de Setembre)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.