A Catalunya i a Espanya convé més que mai un canvi polític.
I és que tant el PSC com el seu “tutor”,el PSOE, tot i tenir mala sort en governar temporalment en temps de crisi, no han estat a l’altura de les circumstàncies ni capaços de pal·liar la cruesa econòmica amb la que s’està “cebant” aquesta crisi amb gairebé tota la ciutadania.
No és un tema de tendència ideològica política, sinó un tema de capacitat i preparació.
Un tema com pa crisi s’ha de defensar evidentment aplicant criteris d’ajuts socials i laborals, però no per això s’ha d’insinuar que els que tenen més hagin de d’aportar més en format d’impostos per als que en tenen menys.
Crec que qui ha d’aportar no són les persones físiques, sinó les empreses. Aquestes; les més potents , podrien fer molt més.
Tot i que sóc una persona que em considero radicalment nacionalista, que no és el mateix que nacionalista radical, hem de pensar en tirar en davant i acabar el més ràpid possible amb aquesta crisi.
Al món hi ha crisi, però nosaltres estem patint la crisi mundial i sumada a aquesta, la nostra pròpia crisi del totxo.
A Espanya, com deia abans, si volem fugir el més aviat possible d’aquesta crisi, convé un canvi polític. I potser això que ara diré sonarà estrany, però no defugirem de tot això fins que en Zapatero i els seu equip d’aficionats marxin cap a casa.
Amb això no cal insinuar, sinó dir que el PP hauria de tornar a governar Espanya. Evidentment el PP hauria de ser el vencedor de les properes eleccions a Espanya, però amb una aritmètica que necessités dels vots dels nacionalistes catalans de CiU per poder governar, i no pas a qualsevol preu. Ni pactes del Magèstic, ni ministres de CiU, ni res de res.
Estic convençut que d’aquesta manera el PP claudicaria a milers i milers de coses a on ara hi posa pals a les rodes només per recuperar el poder.
Per tot això, a Catalunya ha d’haver també un canvi polític.
CiU no només ha de tornar a guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya, sinó que ho ha de fer amb suficient avantatges com perquè la suma de forces del tripartit, que sembla més trist i partit que mai, no faci majoria. La cursa no és només amb el PSC, sinó també amb ERC i ICV.
No podem permetre que una colla d’aficionats ens continuïn governant. I repeteixo, el problema no està en el fons o en la ideologia política, sinó en l’aplicació de la presa de decisions sense criteri, sense fonament, improvisades i amb rectificacions segons com bufi el vent.^
Per això hem de dir prou, hem de ser valents, hem de tenir-ho clar i no amagar-nos de res. El PP no menja a ningú, sempre i quan no tingui la paella pel mànec.
Jo vull el millor per al meu país; Catalunya, i no veig altra alternativa que aquesta si no volem permetre que ens continuïn enfonsant.
Tant de bo la majoria de conciutadans i conciutadanes hi estiguin d’acord.
I és que tant el PSC com el seu “tutor”,el PSOE, tot i tenir mala sort en governar temporalment en temps de crisi, no han estat a l’altura de les circumstàncies ni capaços de pal·liar la cruesa econòmica amb la que s’està “cebant” aquesta crisi amb gairebé tota la ciutadania.
No és un tema de tendència ideològica política, sinó un tema de capacitat i preparació.
Un tema com pa crisi s’ha de defensar evidentment aplicant criteris d’ajuts socials i laborals, però no per això s’ha d’insinuar que els que tenen més hagin de d’aportar més en format d’impostos per als que en tenen menys.
Crec que qui ha d’aportar no són les persones físiques, sinó les empreses. Aquestes; les més potents , podrien fer molt més.
Tot i que sóc una persona que em considero radicalment nacionalista, que no és el mateix que nacionalista radical, hem de pensar en tirar en davant i acabar el més ràpid possible amb aquesta crisi.
Al món hi ha crisi, però nosaltres estem patint la crisi mundial i sumada a aquesta, la nostra pròpia crisi del totxo.
A Espanya, com deia abans, si volem fugir el més aviat possible d’aquesta crisi, convé un canvi polític. I potser això que ara diré sonarà estrany, però no defugirem de tot això fins que en Zapatero i els seu equip d’aficionats marxin cap a casa.
Amb això no cal insinuar, sinó dir que el PP hauria de tornar a governar Espanya. Evidentment el PP hauria de ser el vencedor de les properes eleccions a Espanya, però amb una aritmètica que necessités dels vots dels nacionalistes catalans de CiU per poder governar, i no pas a qualsevol preu. Ni pactes del Magèstic, ni ministres de CiU, ni res de res.
Estic convençut que d’aquesta manera el PP claudicaria a milers i milers de coses a on ara hi posa pals a les rodes només per recuperar el poder.
Per tot això, a Catalunya ha d’haver també un canvi polític.
CiU no només ha de tornar a guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya, sinó que ho ha de fer amb suficient avantatges com perquè la suma de forces del tripartit, que sembla més trist i partit que mai, no faci majoria. La cursa no és només amb el PSC, sinó també amb ERC i ICV.
No podem permetre que una colla d’aficionats ens continuïn governant. I repeteixo, el problema no està en el fons o en la ideologia política, sinó en l’aplicació de la presa de decisions sense criteri, sense fonament, improvisades i amb rectificacions segons com bufi el vent.^
Per això hem de dir prou, hem de ser valents, hem de tenir-ho clar i no amagar-nos de res. El PP no menja a ningú, sempre i quan no tingui la paella pel mànec.
Jo vull el millor per al meu país; Catalunya, i no veig altra alternativa que aquesta si no volem permetre que ens continuïn enfonsant.
Tant de bo la majoria de conciutadans i conciutadanes hi estiguin d’acord.
ARA TOCA UN CANVI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.