La casualitat o bé el destí?

Acabo de començar el llibre Jordi Pujol – Memòries, Temps de Construir (1980-1993). Un llibre del qual en tenia moltes ganes que sortís atès que m’interessa tot allò que té a veure amb el President Pujol, i mes si ho explica ell mateix. De fet és el segon volum dels tres que segons diu el President, acabaran sortint.

Sorpresa la meva quan només començar, a la pàgina número 25 em trobo la següent afirmació:

“Quan vint-i-tres anys després vaig deixar la presidència de la Generalitat, em vaig proposar seguir treballant a favor de les idees, els valors i les actituds que un país ha de cultivar per anar endavant. Agafant la inicial de les tres paraules, en dic IVA, que aquest cas és molt més que un valor afegit de tipus econòmic. També en dic, ordenant les paraules d’una altra manera, VIA, perquè marquen un camí. És l’activitat a què ara em dedico seguint uns plantejaments que m’havia fet de molt jove i que en aquell discurs parlamentari inicial van ser molt presents.”

Algú podria pensar que no pot ser fruït de la casualitat, però el temps ho corrobora. Jo vaig fundar el VIA (Veïns Independents d’Arenys) ara fa tot just tres anys i aquest llibre acaba de sortir al mercat.

No sé si és fruit de la casualitat o bé del destí, però la meva admiració cap a la figura del President, el seu tarannà i la seva manera de fer i sobretot de ser ha influït profundament amb mi, i ho continua fent.

El President és i sempre ha estat carn de la política. I jo crec que a mi em passa el mateix. Ara per ara, resto a la reserva.